RAFAEL VALLBONA i SALLENT

Rafael_Vallbona

RAFAEL VALLBONA  i SALLENT

Rafael_Vallbona

Rafael Vallbona i Sallent, segons diu a Viquipèdia, va néixer a Barcelona el  27 d’agost de 1960, és un periodista, escriptor i guionista de ràdio i TV. I afegeix que és llicenciat en ciències de la informació, que els seus primers reculls poètics tracten d’alguns mites de la modernitat. I Viquipèdia continua: Ha aplegat alguns dels seus articles a Riure a Barcelona (1990) i fou cap de cultura del diari El Observador. Entre els guions difosos per ràdio, cal assenyalar Beatles si us plau (1986), Qui és, qui era? (1986-1987), Elvis per sempre (1988) i Lletrasset (1989). Dels guions emesos per TVE, destaquen Especial Núria Feliu (1989) i Puçastoc (1989-1990). Autor d’una trentena de llibres, apostà per la narrativa. Col·labora a El Mundo i a El Punt, entre altres mitjans de comunicació, i és professor a la Facultat de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull. Al festival Tiana Negre 2016, va iniciar el torn de paraula de la primera taula, amb la presentació de la seva obra Dits enganxosos (2016) i va apuntar la precarietat i les dificultats del món del periodisme, sumant anècdotes sobre el seu passat com a militant del PSAN i les fosques relacions entre la premsa i la política.

Rafael_Vallbona

Al web de la Casa del Libro hi diu: Escriptor, periodista i autor de més d’una trentena de llibres entre novel·les per a joves com Pis d’estudiants, Hip hop, Sense sortida, Recanvis Luna (Premi Columna jove 1997) o La balada de J.K. (Premi Ramon Muntaner 2001); d’altres per a adults com Plaça dels Àngels, Gràcia o La Comuna de Puigcerdà (Premi Joaquim Amat-Piniella 2000); llibres de viatges en bicicleta a través dels Alps i dels Pirineus i alguns volums de poesia. La seva col·lecció de”contractes basura”podria ser exposada al Museu d’Art Contemporani de Barcelona.

Rafael-Vallbona
Currículum de Rafael Vallbona: Del llibre La casa de la frontera

A la contraportada del llibre hi llegim: Rafael Vallbona ha publicat gairebé una cinquantena de llibres entre novel·les per a joves i adults (com Pis d’estudiants, El noi de la Vall del Dra’a, Estiu a Menorca, Sense sortida, El concert de París o Gràcia), llibres de viatges i poemaris, pels quals ha obtingut premis com els Jocs Florals de Barcelona, el Comuna Jove i el Ramon Muntaner de literatura per a joves, el Joaquim Amat Piniella no novel·la història o La Piga de novel·la eròtica. A Columna ha publicat les novel·les Els dies Rojos, Plaça dels Àngels i la Comuna de Puigcerdà.

&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&

FORASTERS

Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica

Columna

228 pàgines

Forasters

A Forasters, Rafael Vallbona ens parla d’una saga familiar que abraça des de primeries dels segle XX fins a començaments del XXI. Anys convulsos on els obrers patien els abusos d’una burgesia insensible que els abocava a una misèria extrema, i aquests es defensaven enrolant-se al sindicat majoritari a Catalunya, la CNT. Ens parla dels pistolerisme de la patronal, d’unes forces de l’ordre públic enemigues ferotges dels obrers actuant impunement torturant i assassinant els caps sindicals. Més endavant salta a les acaballes de la República, el començament de la guerra feixista i la Comuna de Puigcerdà. I pràcticament per acabar ens situa els nostres personatges a la Catalunya francesa durant l’ocupació nazi. L’acabament va molt més enllà, però pràcticament no té incidència en aquest relat si no és per fer veure que a la llarga tot s’oblida i tot es perdona.

Forasters

El fil conductor de tota la història són dues famílies que encarnen les dues posicions socials enfrontades, d’una banda els bons: una família obrera composta d’un pare,en Josep Milà cap de brot de segona categoria de la CNT, i el seu fill, en Llibert Milà que s’ha proposat seguir el rastre del baró Von König. De l’altra banda un aventurer franco-alemany, Rudolf Stallman àlies Von König àlies Rodolphe Lemoine, que tan és cap del sindicat de pistolers de la patronal, com de l’espionatge alemany durant la Primera Guerra Mundial, com de la resistència francesa a la Segona, etc.

Forasters

En fi, una novel·la històrica a l’estil Ken Follet, d’aquelles de copiar i enganxar fets i personatges i entremig intercalar-hi l’anarquista bona fe enfrontat al pistoler sanguinari, però la novel·la històrica té un perill, el de l’estereotip, és a dir repetir les coses que es diuen i que sovint responen a la versió dels vencedors (no cal que siguin els guanyadors de cap guerra sinó els que han imposat la seva versió), així poden dir que a la CNT hi havia els pacifistes i els pistolers i que només era una minoria la que cremava esglésies, o també es pot arribar a creure que tots els francesos es van afiliar a la resistència contra els nazis, cosa absolutament falsa ja que la immensa majoria van abaixar les orelles i molts, moltíssims van col·laborar a delatar jueus. Segurament que als ignorants de la nostra Història els servirà per muntar-se la pel·lícula de bons i dolents i potser ficar cullerada en alguna conversa de cafè. I per acabar diré que l’inici i l’acabament, pel meu gust, són desencertats. Però això també és subjectiu.

 

Aleix Font – 10 d’agost de 2020.

&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&

LA CASA DE LA FRONTERA

Rafael Vallbona

Edicions 62

327 pàgines

la casa de la frontera

La casa de la frontera, tal com diu el nom, és una casa just a la frontera entre Espanya i França a la Cerdanya de Puigcerdà i Bourg Madame, i Rafael Vallbona ens relata la vida de la família que hi va viure des de 1882 en que la família Caba-Grau compren el petit hostal anomenat Cal Roseraires o cal Miquelet segons qui l’anomenava, fins al 2010 en que s’ha anat transformant d’acord amb els nous temps que viu la comarca.  Aquesta casa, de fet era un hostal que va viure, des d’un lloc nuclear els fets històrics de misèria i puixança, de revolució i involució de Catalunya.

la casa de la frontera

Diu: Primer era cals Roseraires i el duia una gent, després la besàvia li va posar cal Miquelet i va anar evolucionant amb els anys. I acaba, Cal Miquelet no tanca, una nova generació li ha donat un tomb i així el barri de la duana continua essent el territori dels ara Bort-Grau. De totes maneres jo diria que el pes més important se l’emporta la Carme.

la casa de la frontera

Les famílies no sempre es mantenen unides i  al mateix lloc, i per aquesta raó també ens parla de la Història des de Barcelona. Però el pes se l’emporta la guerra del Franco, amb la Comuna de Puigcerdà, l’exili republicà, el contraban i tot allò que es vivia a les terres frontereres. De fet ve a ser com un llibre de records de la Carme lligats pels fets històrics coneguts i també per la imaginació de l’autor.

 

Aleix Font – 25 d’agost de 2020

Related posts


Warning: count(): Parameter must be an array or an object that implements Countable in /homepages/38/d618625600/htdocs/clickandbuilds/AleixColonia/wp-includes/class-wp-comment-query.php on line 399

Leave a Comment