MAR BOSCH OLIVERAS – Les generacions..

Mar Bosch Oliveras

LES GENERACIONS ESPONTÀNIES

 Mar Bosch Oliveras

Edicions del Periscopi

187 pàgines

Portada del llibre de Mar Bosch

L’Eva busca feina i es prepara per a una entrevista. Però té com una mena de mandra i prefereix mirar la seva sèrie preferida a la televisió. Al moment assenyalat es troba que desentona una mica amb el conjunt de candidates, però tot i així és la primera a ser entrevistada. La rep el director general en persona i queda embadalit amb les explicacions de l’Eva. Tan és així que la contracta per  a la feina més important de l’empresa, educar al fill del  director general perquè sigui el futur propietari de l’empresa. Tot fa pensar que no se’n sortirà, però l’Eva té les idees molt clares.

Les generacions espontànies

Inici del llibre de Mar Bosch

M’ha fet la impressió que Mar Bosch Oliveras té facilitat d’escriptura i l’utilitza de manera suficient per a fer el llibre. L’escriptor Josep Maria Fonalleras li fa el pròleg i a les acaballes escriu una frase que per a mi defineix de manera lluminosa allò que a mi m’anava rondant i no sabia explicar. Diu: Ara, Mar Bosch fa un notable salt endavant. Fa servir una de les seves armes predilectes, aquesta atenció extrema pel detall, però alhora confegeix una estructura que funciona com una mecanisme de creació de relats. O sigui, que ajuntant una pila de descripcions (de llocs, de coses i de situacions) en surt un llibre. Però llavors algú es podria preguntar, és suficient això per a fer un llibre? Un conjunt de paraules defineixen un llibre? Metafòricament podríem preguntar, un conjunt d’aliments defineixen un plat? O cal també aquella adequada proporció d’aigua i sal, d’escalfor i de xup-xup?

Mar Bosch-Les generacions espontànies

Tot i així el llibre m’ha agradat. Capítols curts amb frases ingenioses, situacions divertides i un aire d’optimisme configuren un anar fent que t’ajuda a passar pàgines. Tinc la impressió que aquest llibre agradarà molt a les generacions més joves, perquè potser els temps ja han canviat i l’ADN actual està més impregnat de necessitat de supervivència i de triomfar, que no pas d’aquella èpica antiga d’ètica i de lluita. Tot i que aquesta afirmació potser es contradiu amb la originalitat de la protagonista per exposar el seu currículum.

Les generacions espontànies

Currículum de Mar Bosc Oliveras a la solapa del llibre

Al llibre hi diu que Mar Bosch Oliveras neix a Girona el 1981, que és llicenciada en filosofia i especialitzada en periodisme cultural per la Universitat de Girona. Diu que després que la seva primera novel·la, Bedlam. Darrere les hores càlides (Empúries, 2013), li valgués el XXXII Premi de Novel·la Curta Just M. Casero, publica 1001 curiositats de Girona i el Gironès (L’Arca, 2015), un recull d’articles divulgatius sobre la seva ciutat, que va rebre l’admiració de Joaquim Nadal. El que no hi diu, perquè encara no l’havia escrit, és que posteriorment va escriure Vindràs amb mi després del diluvi, editat a Comanegra dins la col·lecció Matar al Monstre corresponent a l’any 2004 i que era el sisè llibre d’aquesta col·lecció.

Hi ha alguns escriptors que enceten la carrera amb el seu millor llibre i després no escriuen més o es van desinflant en una lenta davallada. N’hi ha d’altres, potser la majoria, que d’entrada ens presenten les seves credencials, un potencial d’allò que vindrà després i que molts esperem amb il·lusió. Escriure és difícil, no és només saber trenar paraules o conceptes. Escriure és sobretot aquella imaginació d’obres senceres que després ja s’aniran vestint amb teles sòbries o amb filigranes. I també hi té a veure l’escalf i el suport d’uns bons agents literaris que critiquin, que ajudin i que incentivin els projectes d’aquests escriptors emergents que despunten de tant en tant. Potser aquest n’és un exemple clar.

Aleix Font. 14 de febre de 2020

Related posts