JAUME CLOTET – EL CÀTAR PROSCRIT

Jaume-Clotet

EL CÀTAR PROSCRIT, el darrer cavaller càtar

Premi Néstor Luján de novel·la històrica

Columna

363 pàgines

Jaume Clotet ens mostra una apassionant aventura del darrer cavaller càtar, en el context de la invasió francesa del país d’Oc, començant per la desfeta de l’exèrcit català a les portes de Muret, continuant amb la presa de Mallorca per Jaume I, i passant per les vicissituds dels nobles occitans desposseïts dels seus feus.

El 1208 és assassinat a Occitània el legat papal Pere de Castellnou. El papa Innocenci III engega la croada contra els càtars herètics protegits pels comptes occitans. El rei francès Felip II cobeja el territori i veu l’ocasió d’envair-lo legalment; arma un exèrcit liderat per Simó de Montfort que entra a sang i foc al país d’Oc. S’empara de la ciutat de Besiers on massacra tota la població, també ocupa Carcassona on tots els seus habitants són desterrats i no cremats ja que es van rendir sense oposar resistència. El rei català Pere I el Catòlic s’enfronta a un dilema, d’una banda la seva victòria a Las Navas de Tolosa l’ha convertit en campió de l’Església de Roma, i de l’altre el contracte de vassallatge de nobles occitants, com les cases de Foix, de Comenge o Trencavell, que l’obliguen a donar-los protecció i empara. Així doncs, després  d’intentar sense aconseguir-ho un acord polític, fins al preu de deixar el seu fill Jaume en penyora a Simó de Montfort, l’estiu de 1213 creua els Pirineus amb el seu exèrcit per a protegir la ciutat de Tolosa. Davant la ciutat murallada de Muret topen els dos exèrcits amb la desfeta de les tropes catalanes. A partir d’aquest moment les tropes franceses es lliuren a l’extermini de tots els seguidors de la creença càtar i els frares dominics es banyen de sang torturant homes, dones i infants per terroritzar la població.

El rei català acudeix a defensar Occitània de la invasió francesa

En aquest context d’inici coincideixen Artal, un peó de la guàrdia del rei Pere i Jaspert de Barberà, cavaller càtar i faidit a partir d’ara (faidit són els nobles occitants desposseïts dels seus feus per la desfeta de la guerra). Ells dos seran testimonis d’aquells anys de terror i de lluita, i també dels lligams amb la noblesa catalana sobretot del Rosselló.  Encapçalaran el rescat del futur rei de Catalunya, Jaume I, i l’acompanyaran a la presa de Mallorca. Aventures, victòries i desfetes, privacions i persistència, i sobretot, l’honor, la dignitat i la fidelitat com estendard.

Sinopsi a la contraportada del llibre de Jaume Clotet

Els amants de la novel·la històrica teniu en aquest llibre un bona història i un àmbit que ens és molt proper malgrat que els anys i l’ocultació del nostre passat com a país ens ho faci molt llunyà en la memòria.  No és perquè sí que aquesta novel·la ha obtingut el Premi Nèstor Lujan de Novel·la Històrica 2016 concedit per un jurat format per Glòria Gasch, Tin Luján, Vicent Sanchis, Jaume Sobrequés i Maria Carme Roca. De Jaume Clotet ja en vaig comentar un altre llibre, Lliures o Morts, que va escriure conjuntament amb  David de Montserrat. En aquella ocasió parlava del capità Ermengol Amill, l’heroi oblidat del 1714.

Currículum de Jaume Clotet a la solapa del llibre

A Viquipèdia diu que Jaume Clotet i Planas va néixer Sarrià, Barcelona, 16 de maig de 1974) i que és un periodista i historiador català.  Afegeix:

Llicenciat en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona i en Història per la Universitat de Barcelona, va ser cap de la secció de política del diari Avui. Fou corresponsal a Euskadi entre 2001 i 2003 per l’Avui i Ona Catalana.   Etc, en un currículum ben atapeït que acaba dient que:  Amb l’arribada del Govern Puigdemont, el 2016 fou nomenat Director General de Comunicació del Govern de la Generalitat.

Ha escrit, fins ara:

Les millors obres de la literatura catalana (comentades pel censor) (A Contravent, 2010) amb Quim Torra.

Lliures o morts (Columna, 2012) amb David de Montserrat

50 moments imprescindibles de la història de Catalunya (Columna, 2015)

El càtar proscrit (Columna, 2016)

Aleix Font, 23 de febrer de 2022

Related posts