SÍLVIA SOLER – EL FIBLÓ

Soler-Sílvia

EL FIBLÓ, de Sílvia Soler i Guasch

Columna

293 pàgines

Sílvia-Soler

Sílvia Soler i Guasch (Figueres, 5 d’octubre de 1961) és una escriptora i periodista catalana.Es va llicenciar en ciències de la informació. Al llarg de la seva trajectòria laboral ha exercit de redactora de programes de ràdio i de col·laboradora en diferents mitjans de comunicació com Catalunya Ràdio, Televisió de Catalunya i el diari Ara. La seva obra s’ha traduït a múltiples idiomes: anglès, castellà, italià, francès i portuguès. És germana de Blanca i Toni Soler i Guasch i filla de la poeta Carme Guasch. (Extret de Viquipèdia).

Silvia-Soler
Foto d’internet (Ara llegim.Ara-cat)

Sílvia Soler ens escriu i descriu l’interior d’una família ben desgraciada, vista des del punt de vista del que podríem considerar normalitat. Una gent tocada per la desgràcia més espantosa on fa l’efecte que, encara que siguin afortunats professionalment,  cadascú s’ha llevat amb el peu esquerra.

Sílvia-Soler

Comença amb la convocatòria al funeral del pare. Tres germans que ja eren orfes de mare i que entre ells no tenen gaire afinitat, per aquelles circumstàncies de la vida decideixen anar a viure a la casa pairal, a Alella. Tots tres germans no han tingut sort amb les seves parelles. Però sembla que això ja és una cosa genètica a la família. L’avi es va suïcidar deixant esposa i dos fills petits. La mare va morir d’accident quan ells eren encara infants. El pare era un autista emocionals, si més no en allò que fa a la família. I amb aquest materials, la Laura, la protagonista principal d’aquest llibre, intenta refer l’estructura familiar. Se’n sortirà? Ho té difícil, perquè el germà ha heretat el genoma del pare. Però la casa transmet la memòria dels anys feliços, i també la de la infelicitat, però sembla ser que els bons records pesen més que els dolents.

El-Fibló

Un llibre fàcil de llegir, agradable de llegir, que dins de la desgràcia té una aroma d’optimisme. No sé si hi ha llibres masculins i llibres femenins, però de les converses que he tingut, les dones sempre m’han manifestat la preferència per les històries romàntiques. Així doncs, sense que aquest sigui purament un llibre romàntic, em veig en cor d’afirmar que és més aviat un llibre més encarat a les dones que als homes.

 

Aleix Font – 3 de setembre de 2019

Related posts