Camilla Läckberg
Traducció de Cristina Casas Peregrina
Amsterdam
361 pàgines
Avui Camilla Lackberg ens ofereix un història d’assassinats en sèrie en el que l’únic encant que hi he trobat ha sigut la demostració de la seva tècnica de creació literària consistent en un (o més) assassinat, un inspector de policia agraciat per la sort, i un (o uns) assassins dissimulats, i per acabar d’omplir una sèrie de fils que pengen encarnats per un comissari inepte que avui no interfereix gaire i només fa el paper de còmic, uns problemes domèstics del policia i la seva companya, la família de la víctima amb els seus patiments inherents a la sort que els ha tocat en el repartiment de papers, i altres coses sense gaire importància, com ara un polític corrupte que ha tingut la genial idea de portar al poble un xou televisiu a l’estil d’ El Gran Germà.
Camilla Läckberg té un gran equip editorial que promociona de manera exemplar les seves novel·les fins aconseguir que siguin èxits arreu del món. També deu tenir un públic incondicional que li compren milions de llibres. I tot això em fa pensar que és una bona escriptora amb l’únic defecte consistent en que a mi no m’acabi d’agradar. Però això ni és científic ni és opinable, és només qüestió de gustos.
Intentant esbrinar la tècnica que la fa tan desitjada arreu del món, he fet un càlcul comptable de l’estructura de la història i n’he extret les següents dades:
El llibre està escrit amb la tècnica de diferents històries paral·leles i entrellaçades que es van intercalant segons la importància que hi dóna. Així podem dir que tenen les següents intervencions:
La policia, representada sobretot per l’inspector Patrik ocupa 142 pàgines en 46 capítols
La família Erica (que és la de Patrik), amb els seus maldecaps per organitzar el casament, ocupa 68 pàgines en 20 capítols
El xou televisiu (Un Gran Germà) amb les seves picabaralles 53 pàgines en 25 capítols
En Mellberg, comissari de policia que fa de pallasset, 27 pàgines en 13 capítols
La família Marit, en el paper de la primera víctima, 21 pàgines en 7 capítols.
La família de Hanna, policia estranya, que sembla molt intel·ligent i es va desinflant, 14 pàgines, 8 capítols.
El Consell Municipal, amb l’Erling com a polític corrupte, 14 pàgines en 6 capítols.
També hauríem de comptar les pàgines que encapçalen cada grup de capítols, amb 21 pàgines, que juntament amb les altres 20 de pàgines en blanc farien les 361 del total del llibre
Poca cosa més puc afegir en la meva humil crítica. Dir-vos que si els altres llibres que hagueu pogut llegit us van agradar, doncs reincidiu, perquè aquest és del mateix estil i també us agradarà.
Aleix Font, 25 de juny de 2022.
