Traducció Marc Rubió Rodon
Edicions 62
519 pàgines
A vegades diuen que no hi ha llibres bons o dolents, sinó lectors bons o dolents, cosa que es pot ampliar que hi ha llibres per a cada lector i lectors per cada llibre. Així doncs, un llibre pot ser excel·lent per un tipus de lectors i el mateix llibre pot ser una xapa per un altre tipus de lectors. Si estem d’acord amb això, us he de dir que jo no sóc lector per aquest llibre. Ho dic sincerament, perquè tinc la impressió que és un gran llibre, un llibre complert, docte i extens, amb trames i subtrames que reviscolen fins a l’edat mitjana, reviuen a l’edat moderna i arriben fins avui, en plena edat post moderna d’internet. Però jo, amb dos dits (i mig) de front no arribo a tanta capacitat.
Crec que va d’una brillant universitària americana que és contractada per un mosso d’esquadra retirat, perquè l’ajudi a resoldre el desllorigador d’una sèrie d’assassinats de noies joves i boniques a les que van marcar amb una mena de símbols cabalístics o jeroglífics que superen, com a mi, la intel·ligència de l’antic inspector del cos de Mossos. Aquesta intel·lectual americana, coneixedora de la cultura catalana i sobretot del mestre medieval Ramon Llull, comença a tibar els missatges que van d’ara cap enrere seguint el fil d’un erudit medieval anomenat Rex Illuminatus, que hi ha qui diu que era el mateix Ramon Llull.
Al final, sincerament, no sé què dir-vos, si és gràcies a ella o potser perquè l’inspector no era tan rudimentari com ens pensàvem, però la cosa sembla que avança. Encara que avançar no és sempre la definició d’una feina ben feta.
Heu provat mai d’escriure un llibre? Us ho dic perquè si ho proveu veureu que costa molt d’omplir una pàgina, i encara més d’omplir-ne dues o deu. I en aquest llibre n’hi ha cinc-centes dinou. I com s’ho fa? Doncs tirant de descripcions. Moltes descripcions. Descripcions de qualsevol cosa, tot s’hi val…. (ai, que m’estic deixant influir pel meu sentiment llastrat per la incultura).
Si us agraden aquell estil de llibres de suspens anomenats Intrigues Vaticanes, doncs encara que no sigui cent per cent així, alguna cosa hi té a veure. Aquells misteris que d’un lloc et porten a l’altre i d’aquest altre pots retornar al començament per continuar pel carrer del costat, doncs aquest és el vostre llibre.
Aquest llibre és d’un d’aquells que hauria pogut abandonar a la pàgina que fa tres. Però potser perquè no està tan mal escrit com es desprèn de la meva crítica, o potser per un rampell d’amor propi m’he proposat acabar-lo, i ho he aconseguit. Perquè el llenguatge és enrevessat; en poso un exemple copiat exactament del llibre “Aureus. Del jeroglífic egipci: cobra que es dreça, del grec aouraios….. La seva imatge es portava per a la benedicció de les dones en el moment del par. Wadjet, derivat del símbol jeroglífic: papir, O de color del papir. Wadj, que vol dir ‘de color verd’ en referència a les fulles de la planta;deessa del famós símbol antic de l’Ull de la Lluna, el Wadjet, després anomenat l’Ull d’Horus…. etc.”; també juga molt en el llenguatge alquímic de les lletres, i això o t’agrada o t’hi perds. En fi, que un llibre bo en males mans queda molt devaluat, ja ho veieu.
El The Guardian, que és un prestigiós diari anglès, diu “El llegat de la Serp arriba a l’escena editorial amb crits d’emoció. Jessica Cornwell és una esriptora original i entretinguda. Tot, en aquest llibre, és rellevant i atractiu, així que presteu atenció” I davant d’això, qui sóc jo per dir-ne el contrari? Afegeixo l’escrit d’Ara a internet perquè crec que és rellevant:
L’autora, és néta de John Le Carré, ha aconseguit despertar l’interès de vuit editors internacionals, que publicaran la novel·la properament. Jessica Cornwell, que va néixer a Califòrnia fa 28 anys, va estudiar Filologia Anglesa a Stanford i quan va acabar els estudis va passar una temporada col·laborant en un programa promogut per la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Institut del Teatre en el qual es treballava sobre les polítiques del teatre català contemporani. El lloc on va escriure la novel·la –on hi ha una quantitat important de personatges catalans– va ser al Museu Santozeum de Thera a Santorini, on durant una època va treballar fent tasques de conservació.
Veieu, doncs que té un gran currículum. Per tant, vosaltres mateixos. Jo dic el que penso, i els que pensen més que jo diuen coses diferents. No sé si m’explico.
Aleix Font, 15 de juny de 2022. Sant Bernat.
