Pels que no em coneixeu us diré que sóc l’Aleix Font i Marimon, nascut el 1951 fill de Gregori Font i Cativiela, nascut el 1913, (que era fill d’Aleix Font i Valls, nascut el 1865, que era fill de Josep Font Pla, de 1816, i Carolina Valls, del 1846, fills de Joan Font i Mariana Pla, i Aleix Valls i Maria de Vilamajor), i de Facunda Cativiela Laborda, nascuda el 1882 a Egea de los Caballeros de Saragossa, que era filla de Fèlix Cativiela i Nicolasa Laborda. Això per part de pare, i per part de mare, sóc fill de Maria Marimon Estruch (filla d’Albert Marimon, del 1914, i Maria Estruc Mas, de 1891, que eren fills de Jaume Marimon i Filomena Domingo, de La Llacuna, i de Joan Estruc i Maria Mas, de Sant Vicenç d’Hortons).
El dia que vaig néixer, el 18 de març, plovia fort, se’n va anar a la llum i no van poder utilitzar una bombeta de cent wats que el pare havia comprat en previsió d’un naixement nocturn. Vaig néixer al carrer Barrau número 34 de la Colònia Güell, la que era la casa dels avis i on també hi vivia la germana del pare, la tia Maria, casada amb Josep Rovira, i amb dos fills, els meus cosins Joan i Maria Lluïsa, de quasi dos anys. Segons em va explicar el pare, va colgar la placenta (quines coses que es feien abans!) als camps de la vora de can Julià, més o menys pels voltants d’on ara hi ha l’escola. O bé a can Julià, a les casetes del darrere el porxo on s’hi guardaven els carruatges de la masia. I és que tinc records difusos de cada casa, encara que històricament podria pesar més la lògica de can Julià: a casa havien parlat que el pare va enterrar la placenta (abans es feien aquestes coses) al darrera de la bassa de can Julià, i naturalment se’m fa difícil pensar que del carrer Barrau anés tan lluny per a complir aquest tràmit encestral.
Si donem per vàlida la hipòtesi del carrer Barrau, de seguida ens vam canviar de casa i vam anar a viure a Can Julià, la masia que tanca el poble pel nord, i allà hi va néixer el meu germà Jaume. Ens vam tornar a canviar de casa per estar a dins del poble i vam anar a viure al carrer Reixac número 7 on hi va néixer la meva germana Rosa. Al cap de poc ens vam tornar a canviar de casa i vam anar al carrer de Claudi Güell número 37, on hi van néixer els meus germans Gregori i Robert. I allà vaig conèixer la llibertat dels camps de garrofers, la felicitat de sentir-me propietari d’un món inacabable fet de camps i marges, de cirerers i esparregueres, i de boscos que encerclaven la Colònia pel llevant i pel ponent.
Quan la infantesa va donar pas a l’adolescència em vaig enamorar de la que ara és la meva esposa, Concepció Sospedra i Portella, filla de Jaume Sospedra i Julià (fill de Tomàs Sospedra i Josefa Julià) i de Dolors Portella (filla de Sebastià Portella i d’Eulàlia Balletbó). Tots dos vam passar la joventut a la Colònia i vam participar dels neguits i les il·lusions d’aquell temps de lluita contra el Franco. Ens vam casar, vam anar a viure a Sant Boi on hi vam tenir les dues filles, Marta i Montserrat, i ens vam fer grans. Vam tornar a viure a la Colònia Güell i ens hi vam fer vells.
Ara tenim quatre néts esplèndids, l’Oriol i la Mariona, de la Marta, que viuen a Canet, i la Greta i l’Aleix, de la Montse, que viuen a Sant Boi. Ells, per algun misteri del canvi climàtic, creixen més de pressa del que creixíem nosaltres, i cada vegada que els veiem ens sorprenen o amb una alçada física o amb una ciència intel·lectual que ens fan reflexionar sobre l’efímera que és la vida i sobre la insignificança de la persona, de la Terra i del Sol comparada amb l’Univers.
D’això i d’altres coses que per mi són molt importants i d’altres que no ho són, n’aniré parlant de mica en mica, de coses que em fan gràcia i coses que m’indignen. I encara que no ho sembli, tot des d’una visió des de la Colònia, la Colònia Güell, un poble petit, d’una comarca petita, d’una país petit, en un racó d’un mar petit.
Aleix Font. Divendres 1 d’abril de 2016