Memòries (1920-1970
50 anys d’acció política,
social i cultural catalana
Adaptació i edició a cura de Miquel-Àngel Velasco Martín
UGT – Fundació Josep Comaposada
460 pàgines
Abans de començar us he d’advertir que no és un llibre fàcil de llegir. Molts noms, massa noms, pàgines plenes de noms de persones d’agrupacions, de sindicats, de partits polítics. I per acabar-ho d’adobar la lletra és massa petita per als lectors d’una certa edat. Pels que domineu una mica el tema de les fonts i les mides, us diria que deu ser una Calibri entre 10 i 11. Jo personalment, quan feia una estona que llegia i apartava la vista del llibre ho veia tot borrós.
Dit això hauria d’afegir que és un llibre esplèndid per als amants de la història nostra dels anys anteriors i posteriors a la guerra dels feixistes, amb les pugnes polítiques farcides d’egoismes i d’interessos sovint no confessables (per exemple, durant l’expedició del Capità Bayo per reconquerir Mallorca, Negrín, President de la República Espanyola es va negar a enviar reforços d’armament només per una qüestió d’odi i rancúnia contra Catalunya, propiciant que els feixistes italians ocupessin l’Illa, massacressin la població demòcrata resident, i facilitant que l’aviació italiana pogués bombardejar Catalunya amb el resultat de milers de morts civils)
Miquel Ferrer i Sanchis va néixer a Castelldefels. La seva família provenia d’Olocau, un poble de Castelló, que es va escampar per la costa Barcelonina entre Castelldefels, Gavà, Viladecans i també la Colònia Güell i Sant Boi. Ell concretament va viure sobretot a Barcelona, i com que va treballar al ram de la impressió es va relacionar amb la intel·lectualitat obrera i catalanista. Podríem dir que va estar al rovell de l’ou d’aquells temps convulsos de les acaballes de la monarquia corrupta dels Borbons amb el dictador Primo de Rivera imitant, a la espanyola, el feixisme italià.
Al llarg dels anys Miquel Ferrer i Sanxís es va anar movent pels ambients laboralment bibliòfils, políticament catalanistes i socialment socialistes, fins al punt que durant la guerra va ocupar la Secretaria de la UGT catalana, que llavors actuava autònomament de l’espanyola. Va participar als Fets del Garraf, on es va preparar un atemptat contra el rei i la seva família, per la qual cosa, i també per altres causes, va ser jutjat tres vegades en consells de guerra sumaríssims i empresonat durant sis anys al presidi d’Alacant, dels quals complí la cadena complerta i en va sortir cap de quatre anys per remissió de penes.
Miquel Ferrer i Sanxís va viure la proclamació de la República, els fets de Maig pel control de la Telefònica, el Sis d’Octubre afiliat al CADCI, va estar al BOC de Joaquim Maurín, va ser fundador del POUM i finalment al III Congrés al 1937 és nomenat Secretari de la UGT. Amb la desfeta fuig de Barcelona amb la seva dona el mateix 26 de gener de 1939, mentre els feixistes entraven per la banda Llobregat de Diagonal. A l’entrar a França són acollits per la CGT francesa i no va haver de passar inicialment pels camps de concentració. Els van instal·lar a Tolosa de Llenguadoc on s’embranca en la tasca de localització i reagrupament familiar dels refugiats, però per aquelles rivalitats entre comunistes, sembla ser que va ser denunciat per algú i va estar internat al camp de concentració de Setfonts i després empresonat al castell de Cotlliure. Estant allà és expulsat de França i s’embarquen ell, la seva dona i la seva mare al vaixell Mexique que els durà fins a Veracruz. Més tard es traslladaran a la Capital Federal. Allà va treballar en diverses editorials fins que l’any 1965 retorna a Barcelona i la resta de la seva vida la viu a can Ros, barri de Sant Boi a tocar de la Colònia Güell.
Resumint, que Miquel Ferrer i Sanxís va vida espectacular teixida de coneixences de tot el ventall polític català, des de la Lliga fins a la CNT, passant per Estat Català de l’avi Macià, Esquerra, BOC, POUM, fins arribar al PSUC de Comorera. Si el llibre fos una versió novel·lada no dubtaria gens a recomanar-lo. Però sincerament, tal com està editat penso que és una obra per a consulta d’especialistes en la Història contemporània de Catalunya.
Personalment tinc el goig de conèixer els seus familiars, el meu gran amic Josep Dalmau (Nani), i la filla adoptiva de l’autor Montserrat Flores. És un honor i una categoria sentir-me formar part de la història viva del nostre país, ni que sigui per afinitat veïnal o familiar.
Aleix Font i Marimon. 8 de juliol de 2022
