L’ACCIDENT DE CAÇA
Escrit per David L. Carlson
Dibuixat per Landis Blair
Traduit per Carles Mayor
Editorial Finestres
460 pàgines
David L. Carlson és el guionista. Ha estat cineasta, músic, venedor de cotxes i dissenyador d’experiència (així ho diu al final del llibre), a més de cofundador d’Òpera-Màtic, companyia d’òperac al carrer sensa ànim de lucre amb seu a Chicago. Aquest és el seu primer llibre.
Landis Blair és el dibuixant. És il·lustrador. Treballa amb ploma i tinta i és conegut al món del còmic independent de Chicago pels seus dibuixos ombrejats amb traçat creuat i els seus àlbums il·lustrats, d’una morbositat encisadora. Actualment viu a Los Àngeles, on il·lustra un llibre sobre la mort, a més de diverses històries pròpies.
L’any 1924 a Chicago un parell de nois de casa bona, Nathan Leopold, Jr i Albert Loeb, més coneguts com “Leopold i Loeb”, van segrestar i assassinar un noi només amb la intenció que ells eren d’una intel·ligència molt superior a la resta dels humans i que no els podrien agafar mai. Però alguna cosa va fallar i van ser detinguts i condemnats pràcticament a cadena perpètua. De fet anaven de dret a la cadira elèctrica, però gràcies al famós advocat americà Clarence Darrow no van ser assassinats legalment.
Paral·lelament a aquest fet real, David L Carlson i Landis Blair ens expliquen la història d’un xicot anomenat Matt Rizzo, que col·labora en l’atracament a una botiga del barri amb tant mala fortuna que un company en resulta mort pels dispars del propietari i ell en queda cec per a tota la vida. Detingut i negant-se a delatar la resta de companys, l’any 1936 és empresonat a Stateville, Illinois, on coneixerà a Nathan Leopold (l’altra, Albert Loeb va ser assassinat a la presó).
La vida d’un cec no és mai fàcil, però a la presó encara és molt pitjor. Ell, Rizzo, s’haurà d’acomodar a les circumstàncies i com que no té altra cosa per fer aprendrà la lectura i l’escritpura en Braille i n’acabarà llegint els tres llibres de La Divina Comèdia. De fet hi ha altres històries enllaçades, però tampoc no cal que expliqui tot el llibre, perquè el que més m’ha impressionat és la qualitat de l’expressió.
Dit això, un cop explicat de manera esquematitzada la història, cal fer justícia i explicar que aquest llibre és una obra d’art de l’expressió conjunta de relat i dibuix on la foscor i la claror ens parlen de sentiments, d’esperança o de terror. M’ha impressionat la capacitat d’interpretar el guió, de plasmar les sensacions, i m’he quedat amb aquella sensació de no haver aprofundit suficient els detalls subtils o evidents, en l’explosió de competència d’aquest parell de creadors. Cada dibuix és una meravella, i n’hi ha centenars. A vegades m’hi entretenia a analitzar els milers de ratlletes que signifiquen la tensió d’un moment, d’altres em meravellava preguntant-me com s’ho ha fet per reservar les clarors dins de tanta foscor, o em sorprenia mirant la gran nevada i un nen, un pare cec i el gos pelats de fred al davant la llibreria.
Si en teniu ocasió llegiu-lo, observeu-lo, aprecieu-lo, admireu-lo. Sé que hi ha lectors que avorreixen aquest art que combina dibuix i text, però us asseguro que L’Accident de Caça és un cas excepcional. Quan l’anava llegint i valorant pensava, “què no faria jo si en alguna biblioteca em deixessin endur a casa un quadre, per exemple, de Joaquim Mir per tenir-lo penjat al menjador de casa durant un mes.” Us asseguro que m’asseuria al seu davant i no me’n mouria si no fos per força major, i els trenta dies em semblarien pocs. Doncs més o menys això experimentava jo llegint L’Accident de Caça. I suposo que també serà el vostre cas. Per això us ho explico.
Aleix Font, 19 de juliol de 2022.
