EL CRIT de Blanca Busquets
Proa
230 pàgines
Blanca Busquets ens ofereix el seu darrer llibre on parla d’unes persones que tenen amants i, a més a més, s’estimen Catalunya i el qui més qui menys participa en el Procés i en el Referèndum de l’u d’octubre, amb les alegries i les depressions que això comporta. Però això que sembla tan senzill resulta que no ho és tant, perquè si bé és veritat que una té un afer extra matrimonial amb un amic del seu fill, aquest s’entén amb una altra, que resulta que també ho fa amb el pare de la primera. Però la cosa no s’acaba aquí, perquè tothom que va sortint té un o una amant que de retruc s’acaba relacionant amb ella o ell i…. Uf, que complicat. Voleu un consell?, de bon començament anem prenent notes de totes les connexions perquè no us passi com a mi, que al final no sabia si el Martí era el fill o el pare del que s’entenia amb l’amiga del cosí del sogre del seu oncle. No sé si m’enteneu.
En resum, que al meu entendre aquest no és el millor llibre de la meva admirada Blanca Busquets i que, ho he de reconèixer, la meva previsió que la cosa anava millorant a cada llibre nou que escrivia no era del tot precisa, doncs els escriptors també tenen dalts i baixos, com tothom. O potser és que les agents literàries no sempre estan per la feina i també són humanes, amb les limitacions que això pressuposa. Ah! i si trobeu que el títol és adient, doncs… en fi, que molt bé.
O sigui que llegiu el llibre si sou com jo, dels que segueixen tota l’obra d’aquesta escriptora. Ara, si sou passavolants d’aquells que picotegen algun llibre de tan en tant, us aconsellaria que en llegíssiu algun altre, com ara, Jardí a l’obaga, o La fugitiva.
Aleix Font. 15 de març de 2020.
