BLANCA BUSQUETS I OLIU

Blanca-Busquets

BLANCA BUSQUETS I OLIU

Barcelona l’any 1961

 

Blanca Busquets va néixer a Barcelona l’any 1961. És escriptora, guionista i filòloga catalana. Ha treballat de locutora al Canal 33,  redactora del programa de música Clàssica de Televisió de Catalunya, treballa a les emissores de Catalunya Ràdio, al diari digital Osona.com, entre altres activitats.

Blanca Busquets va ser guardonada amb el Premi Llibreter el 2011, amb el llibre La nevada del cucut  novel·la que la va confirmar com una veu important de la narrativa catalana. També  el premi Alghero Donna de literatura i periodisme 2015 per la traducció a l’italià de La casa del silenci.

Està molt vinculada a Cantonigròs, on va ser una de les fundadores del Festival de Música que s’hi organitza cada any. A la contraportada del llibre La nevada del cucut hi diu: La meva família materna és de Cantonigròs des de fa segles. A casa meva .Cal Corder. hi havia hagut un hostal abans de la guerra i a casa se’n parla sovint, com també es parla de la manera de viure d’aleshores.

Quan llegeixes els seus llibres tens la convicció que estan ben escrits. Tenen una prosa planera i agradable, diria que fàcil de llegir, amb aquella dosi de sal i sucre que els fan addictius i que et costa deixar-los de llegir. Gaudeixes amb les seves descripcions, originals i encertades. Sovint et sorprèn amb afirmacions estil sentències que et fan pensar que hi ha moltes maneres boniques de dir les coses.

OBRES PUBLICADES

Presó de neu. Barcelona: Proa, 2003.

El jersei. Barcelona: Rosa dels Vents, 2006.

Tren a Puigcerdà. Barcelona: Rosa dels Vents, 2007.

Vés a saber on és el cel. Barcelona: Rosa dels Vents, 2009.

La nevada del cucut. Barcelona: Rosa dels Vents, 2010.

La casa del silenci. Barcelona: Rosa dels Vents, 2013.

Paraules a mitges. Barcelona: Rosa dels Vents, 2014.

Jardí a l’obaga. Barcelona: Proa, 2016

La fugitiva. Barcelona: Proa, 2018

——————————————————-

Blanca Busquets Nevada Cucut
Portada del llibre

LA NEVADA DEL CUCUT

253 pàgines

 

Blanca Busquets ens diu que la nevada del cucut és la darrera nevada de la temporada perquè diuen que quan canta el cucut ja no nevarà més. I jo m’ho prenc com si fos  una metàfora de la vida de la protagonista més jove, volent donar a entendre que després de la darrera patacada ja vindrà el bon temps. Però potser no vol dir això i no és més que una dita bonica per encapçalar un llibre mediocre.

Blanca Busquets Nevada Cucut
Solapa del llibre

Novel·la que, inicia la saga que vindrà després. Aquesta és enrevessada. Barreja aleatòriament vivències i personatges d’uns temps passats amb altres de contemporanis, sense avisar, sense cap més advertència que un senzill punt i a part i a vegades tant sols una coma. Fa aparèixer molts personatges, més de vint, que si no estàs atent tan et poden semblar coetanis de la besàvia Antònia, com de la néta de la néta. Si junt amb el llibre t’entreguessin un arbre genealògic amb la teranyina de lligams, potser seria més planer. Però potser d’això es tracta, de complicar-ho perquè sembli més cult.

Blanca Busquets Nevada Cucut
La Foradada de Cantonigros

Segons el que he llegit fins ara de Blanca Busquets diria que aquesta és la novel·la  que enceta el meló d’un lloc i unes famílies,  és la que ens situa en el món rural on ha plantat el seu estendard. D’allà en provenen els avis, els fills, els néts d’algunes de les seves posteriors obres, no només amb famílies de sang, sinó amb famílies coetànies, sentimentals i intel·lectuals.

Blanca Busquets Nevada Cucut
Contraportada del llibre

No m’ha agradat com els altres llibres, posteriors, que he llegit d’ella, l’he trobat innecessàriament complicat, fins al punt que cap a la meitat m’he hagut d’aturar i posar ordre amb llapis i paper per fer la llista dels personatges.  Tampoc no m’ha agradat perquè he notat que a partir de la meitat es desinfla com un globus sense subministrament d’aire i inconscientment vas pensant “Tan de bo s’acabi aviat”. Les històries es veuen artificials. I al final… diria que a vegades tens la sensació que si una cosa acaba bé acaba malament.

Blanca Busquets Nevada Cucut
Cantonigrós antic, segons una fotografia d’internet

A veure, com en podria fer un resum. Hi havia una vegada una noia que es va casar, fa més de cent anys allà a pagès, on les dones passaven penúries a mercè dels seus marits, tot i que no tots els marits eren uns salvatges. La fundadora de la nissaga és de les que té una mica més de sort. I en paral·lel ens situa a l’actualitat on una descendent  té una altra mena de problemes dels que, gràcies a l’autora se’n va sortint. Només que, a vegades no saps si la que parla és la vella o la jove, i tampoc no saps si el fill és el fill o és el germà, i si els bessons són d’ara o de fa cent anys, i si l’oncle passava per allà o només pintava algun quadre de tant en tant. I tampoc no saps com pot ser que les dues protagonistes siguin les úniques del món que interpretin els quadres abstractes dels pintors de la família.

Però, atenció! La nevada del cucut és un llibre no imprescindible però cabdal per seguir i interpretant la saga de personatges i llocs que vindran després, als altres llibres genials (ara sí) que ha escrit Blanca Busquets. Podríem dir que aquest és el llibre, la Pedra Rosetta que ens farà gaudir encara més dels que vindran després.

Blanca Busquets Nevada Cucut

Com que aquest llibre enceta una saga, transcric el santoral que és possible que aparegui en un futur.

.

MARIA Ensenya a Tònia a llegir
TÒNIA (Antònia) Dona de Robert de la fonda
MILA Fantasma de Tònia
ROBERT Marit de Tònia. Fill de Josefina. Fonda
ROBERT SEGON Oncle de Pere. Germà de Tònia
MIQUEL Oncle de Tònia. Pintor
ANNA Dona de Miquel, Mare de Maria 2
MARIA 2 Filla de Miquel i Anna
JOSEFINA Padrina de Tònia
PEPA Dóna de Ciri. Assassinada
ROSER Germana de Tònia. Muller de Ciri
TÀNIA Minyona de Tònia
PERE Pare de Lali. Amant de Laura. Viu a Barna
SÍLVIA Mare de Lali. Separada de Pere
LAURA Amant de Pere. És de l’altra bàndol.
EULÀLIA Nora de Tònia
LALI Filla de Pere. Escola conflictiva
OCTAVI Espòs de Lali. Separats. Professor hosteleria
PAU Germà de Lali. Bessó de Marta
MARTA Germà de Lali. Bessó de Pau
MERCÈ Companya dolenta d’escola de Lali
JORDI Pintor abstracte. Nét de Miquel. Cosí de Lali
AGNÈS Dona de Jordi pintor
XAVI, Romaguera Altra bàndol. Pretendent de Lali
TIETA DE TÒNIA Mare de Miquel

Advertència.- La meva opinió no té per què coincidir amb la teva, apreciat lector. I si tenim en compte que per aquest llibre ha guanyat el Premi Llibreter 2018, el meu gust pot quedar en entredit. Però de què valdrien els meus escrits si no digués allò que sento? Així doncs, valora la meva sinceritat i considera que a la vida hi ha d’haver gustos per a tot.

Aleix Font

25 de desembre de 2018. Nadal

———————————-

LA CASA DEL SILENCI

Rosa dels Vents – 237 pàgines

La casa del silenci
Portada del llibre La casa del Silenci

Teresa, Anna, Maria, Karl, Mark són tres dones i dos homes units per la música i per un violí. Cadascuna d’elles va narrant la seva vida en capítols curts, de tres a cinc pàgines cadascun, i talment un conte de fades van  millorant la seva vida, van superant les adversitats, van entreteixint la teranyina que els lliga i, mentrestant, el violí va passant de mà en mà en un “rodar el món i tornar al Born” apassionant.

La casa del silenci

Comença amb un concert a Berlín on els cinc protagonistes ens presenten els sentiments d’amor i odi que els uneixen. I acaba també amb el concert que conclou tota la història.  A la postguerra, a Barcelona hi havia misèria i gana. Hi havia qui no tenia altra manera de sobreviure que remenar els abocadors per si hi trobava alguna cosa que es pogués vendre. També hi havia persones amb més sort, encara que la sort econòmica no sempre va lligada amb la veritable sort que et fa feliç. Sigui com sigui, la música sempre és un graó en la nostra autoestima.

Al llibre anterior potser s’intuïa un estil de paraules i frases genials, però encara estaven en un estat larvari. En aquest es consoliden i abunden per a gaudi de lectors, com una promesa del que ens oferirà a les properes entregues d’aquests llibres que ja esperem.

—————————–

Blanca Busquets Paraules a Mitges

PARAULES A MITGES

Rosa dels Vents – 205 pàgines

Quatre versions d’una mateixa història vistes des del punt de vista particular del qui les narra. L’Annabel, l’Albert, la Nina i el Joanet, que intervenen per ordre cronològic d’edats, ens expliquen els fets, les circumstàncies i el que creuen que van viure i que van esclatar durant les hores del 23F mentre les dretes espanyoles intentaven un cop d’estat a València i a Madrid.

Blanca Busquets - Paraules a Mitges

Les coses no són sempre (o mai no ho són) tal com semblen. Diem “Aquell noi és un sant” i ves-li al darrera. O que aquell altre és la pell de Barrabàs, i resulta que en realitat és un bon  noi. Escoltem al mossèn bramar contra dels pecats de la carn, i ell cada setmana baixa a Barcelona. En fi, que no totes les que van a missa cada setmana són unes santes, ni les que són en boca de tothom tenen l’ànima negra.

Blanca Busquets - Paraules a Mitges

I si a això hi afegim que no s’expliquen les coses tal com són i que quan s’expliquen es fa amb paraules a mitges, al final resulta que de la missa no en sabem ni la meitat, i que el pare i la mare i les germanes i el germà, i fins i tot el noi que ajuda al pare són uns éssers desconeguts. Això sí, la família és la família i quan cal hi acudim tots. Ni que sigui pel què diran.

I el goig d’una escriptura tan elegant, tant fàcil de llegir, tant fàcil d’agradar: “Jo no tenia experiència a oblidar, d’això s’en va aprenent al llarg de la vida, als vint anys no se sap com es fa, i la fugida d’estudi sovint passa per un local ple de fum i unes quantes copes a les hores nocturnes” i també aquesta altre a tall d’exemple: “El clapoteig de l’aigua del Ter ens endormiscava la pena i, lentament, anava embolcallant el nostre sentiment d’amistat. I això va ser durant anys

———————————-

Blanca Busquets Jardí a l'obaga

JARDI A L’OBAGA

Proa

250 pàgines

L’Aniol, un avi vidu, ens explica la seva vida des de les acaballes de la República fins avui en dia. I també la dels que l’envolten, la seva família i la família rica dels Torralba, barcelonins estiuejants que passen les vacances a La Carena, el poble de tots plegats. Els Torralba són propietaris de la casa i els terrenys de l’Aniol, i aquests els fan de masovers, els cuiden la casa, el jardí i els camps. L’Aniol tenia un amor, però per no ser valent, per no poder parlar quan la noia ho esperava, el va perdre i tota la vida va pensar en la primera (què ens passa als nois de quinze, setze i disset anys que se’ns trava la llengua, se’ns tanca la boca i el cervell se’ns espesseix quan estem davant la noia més important de la nostra vida?). L’Aniol es va casar amb una altra noia, una bona dona que sempre el va estimar. I va tenir fills i néts. L’altra també es va casar i també va tenir fills i néts, i aquests fills i néts també van estimar l’Aniol, perquè era un bon home, perquè callava en els moments més importants, perquè sabia coses del poble, de les cases i de la gent, i perquè a l’hort i sembrava mongeteres que els petits corrien a mirar si ja es podien collir.

Blanca Busquets Jardí Obaga

També intercala converses actuals en la que els néts el cuiden i el vigilen, amb els records més o menys cronològics de la seva vida. Així algú pot dir “Aniol, vigila de no caure el  pedrís” i continuar “Llavors no hi havia cotxes i vam baixar caminant fins a Serd”. Vaig comentar a La nevada del cucut, que no em va agradar gaire, però admeto que marca l’inici d’unes novel·les impressionants, meravelloses tant en personatges com en estil i també en la utilització d’un llenguatge ric i preciós. En el llibre d’ara aclareix que La Carena és Cantonigròs, que Serd és Vic, Saltamartí l’Esquirol, El Clot és Rupit, els Cingles el pla d’Aiats i el Grèvol és Cabrera, tots ells paratges on transcorren el collaret de vides i d’històries que vindran.

Blanca Busquets Jardí Obaga
Santuari de Cabrera. Al llibre és Grèvol

 En l’actual també floreixen de manera esporàdica però continuada l’estil de paraules i frases genials. que en d’altres llibres seus creixen  com les flors de primavera fins il·luminar les novel·les per omplir-les de bellesa. Els que sou buscadors de bolets coneixeu la sensació de trobar un rovelló a la vora del camí. En els llibres de la Blanca Busquets també hi descobrireu aquest goig de frases perfectes que et fan plantejar la immensitat de possibilitats de l’idioma.

Transcric els personatges per si més endavant tornen a sortir, ni que sigui com a referències llunyanes:

ANIOL Protagonista. Avi que recorda la seva vida
CINTA germana d’Aniol. Anglaterra
RITA Tieta d’Aniol. Actriu de cabaret
FINA dona d’Aniol
FINETA filla d’Aniol i Fina
PERE marit de Fineta
MIQUEL Fill de Fineta i Pere. Nét d’Aniol
JAUME Fill de Fineta i Pere. Nét d’Aniol
XAVIER avi de can Torralba
MIREIA Esposa d’Emili. Antiga nòvia d’Aniol
SENYOR EMILI Marit de Mireia. Boig
JAVI fill d’Emili
MIREIA FILLA filla d’Emili
SÒNIA Filla de Mireia filla i Dídac. Dona de Jordi. Cohetània de Fineta
JORDI Home de Sònia. Toca el violencel
MIREIA PETITA Filla de Jordi i Sònia
MERCÈ Filla de Jordi i Sònia
ÀLVAR Fill de Jordi i Sònia. De gran és músic
PEPET Bon amic d’Aniol
LAURA Dona de Pepet
ROMAGUERA Famía de rojos. Un famíliar fou de la FAI
TON, pastor Pare de Roser
ROSER dels xais Amiga de Javi, mare de Berta
BERTA DELS XAIS Filla de Roser, i de Javi?
TORRALBA Família d’Emili. estiuejants
DÍDAC marit de Mireia Filla
COSÍ FRANCESC Amic de Mireia, pare de Mireia filla
ESTER Criada dels Torralba
ROSA Dona que cuida Aniol
CA LA TÒNIA bar

——————————————————

LA FUGITIVA

Proa – 275 pàgines

Blanca Busquets
Portada de La Fugitiva – Blanca Busquets

Blanca Busquets ha escrit un llibre meravellós sobre la vida d’una dona de noranta anys que narra la seva vida, des de petita que pateix incest del seu pare i la marca durant tot el seu futur. Malgrat això, les coses li van relativament bé, molt bé si parlem en termes econòmics, no tant si considerem l’estabilitat emocional. Però en conjunt la vida va passant i sembla que a fi de comptes passa allò que ha de passar.

La fugitiva
Contraportada del llibre de Blanca Busquets

Hi ha moltes maneres d’escriure una biografia. Blanca Busquets ha escollit un estil que mirant-ho bé és el més realista que hi ha, com si l’anés narrant sobre la marxa: “Ara plou i pel carrer hi passa un cotxe. Quan tenia quinze anys no n’hi havia gaire de cotxes, i aquell dia el meu pare…. etc.” Vull dir que ens situa en el present i recula a explicar la seva història tal com ella la veia, justificant algunes coses, explicant per què va fer segons què. I aquest procés d’anar saltant en el temps  el repeteix constantment, de manera que sembla que expliqui dues vides al mateix temps.

Related posts


Warning: count(): Parameter must be an array or an object that implements Countable in /homepages/38/d618625600/htdocs/clickandbuilds/AleixColonia/wp-includes/class-wp-comment-query.php on line 399

Leave a Comment