VIVIAN GORNICK – LA DONA SINGULAR

Vivian-Gornick

VIVIAN GORNICK

VINCLES FEROTGES – LA DONA SINGULAR I LA CIUTAT

Traducció de Josefina Caball

L’altra editorial

330 pàgines

Vivian-Gornick

Aquest llibre, o més ben dit, aquests dos llibres són una biografia (de l’autora o d’alguna autora imaginaria) d’una dona novaiorquesa enamorada de Nova York. Si ho he entès bé, ella vivia al Bronx: “A l’estiu, als barris de cases de pisos del West Side, els homes juguen al dòmino en taules plegables a la vorera, les dones la fan petar assegudes als graons de l’entrada, els nens juguen a pilota….. Durant el dia i bona part de la nit, els homes i les dones criden, sangloten, riuen , es barallen en un to molt alt. Aquí les emocions no passen per cap filtre i s’escampen a tota velocitat sense matisos ni restriccions” .

Vivian-Gornick

Llegint aquest llibre descobreixo que hi ha dues menes de persones, les que somien en muntanyes, paisatges feréstecs, cingleres, boscos i a la tardor amb rovellons, i els que s’identifiquen amb aquella paraula tan ridícula de urbanites. Vivian Gornick és una d’aquestes enamorades del ciment i les botigues, ho diu i se li nota. Estima els carrers plens de gent, els parlars diversos, els crits, l’amalgama de classes socials, la remor constant del trànsit, les altes parets piguellades de finestres:  Cada nit, quan, al meu pis , situat en una setzena planta, apago els llums de la sala d’estar abans d’anar-me’n a dormir, experimento una descàrrega de plaer quan veig les fileres de finestres il·luminades que s’enlairen cap al cel i s’acumulen al meu voltat, i em sento abraçada pel conjunt anònim dels habitants de la ciutat.

Vivian-Gornick

Vivian Gornick va néixer al Bronx el 14 de juny de 1935 i era la petita de dos germans. Els seus pares, ucraïnesos, eren socialistes compromesos de classe obrera  que es van conèixer i es van casar a Nova York. Va estudiar al City College. Va treballar de periodista i també va donar classes. Es va casar dues vegades i les mateixes vegades es va divorciar. Feminista convençuda, intel·lectual amant  de la música, dels museus i sobretot de polemitzar.

Bronx-Nova-York

El llibre està escrit en un format de textos curts on va explicant anècdotes, sentiments, retalls de la seva història, coneixences, amistats i sobretot de la qualitat eròtica i sexual amb els seus companys. A la primera part, per mi la més amena, és això, la vida al Bronx, les relacions amb la seva mare, amb els familiars, amb els veïns i les veïnes,  i ens va deixant una imatge de poble, o més ben dit, de barri, dins una immensa ciutat que explicada així no ho sembla pas i fins i tot em sembla que està parlant dels carrers del meu poble. És al barri on va creixent i aprenent, on es va formant allò que serà després. Els lligams estrets de la comunitat jueva de la qual en forma part  i sobretot amb la Netti,  una amiga prostituta que li ensenyarà l’art de vestir-se i caminar. A la segona part ja s’ha fet vella (en aquells temps, seixanta anys iniciava la vellesa). Ara la seva principal amiga és la seva mare, amb qui té el plaer de passejar força sovint i sobretot barallar-s’hi, discutir-hi, trobar-li defectes i rebre les galledes d’aigua freda que tan bé dominava la seva mare; i també va trobant la gent que han format el cercle d’amistats eternes que es forgen a la infància i joventut. La segona part també està farcida de comentaris sobre escriptores famoses, antigues la majoria si no totes. També hi ha llargues transcripcions de llibres d’altres autores, i això a mi, se’m fa una mica pesat.

Aquest és un llibre que recomanaria si sabés a qui recomanar-lo. No goso fer-ho urbi et orbi perquè hi ha molts amics, i sobretot moltes amigues, que no voldria perdre per un excés d’apologia. Però si tingués coneixences que estimessin fer-la petar, tot prenent una cervesa, i parlar d’això, de si “perplexitat” és una paraula adient avui en dia, o és preferible parlar de “fascinar”, a ells sí que els diria, llegiu-lo, feu-me el favor, perquè després, qualsevol dia en parlarem com aquell qui parla dels gols que ha fet el Messi, o fins i tot envejaríem la riquesa cultural del Nova York del segle passat.

 

Aleix Font, 29 d’abril de 2021.

Related posts


Warning: count(): Parameter must be an array or an object that implements Countable in /homepages/38/d618625600/htdocs/clickandbuilds/AleixColonia/wp-includes/class-wp-comment-query.php on line 399

Leave a Comment