Relat de tot el que he viscut
Columna
302 pàgines
Oriol Mitjà és un científic que pensa i raona com un científic, i és potser per això que m’ha agradat tant llegir-lo. Els científics, en realitat són persones com nosaltres, que estimen i s’il·lusionen, que s’inflen davant dels reconeixements i s’entristeixen quan se senten menystinguts. Però allò que potser els defineix, els identifica, és aquella excel·lència en els raonaments en el camp que els pertoca. Així, per exemple, em sorprèn quan diu que un experiment fallit no és cap errada, ans al contrari, és la constatació que no cal continuar per aquest camí i estalvia molts esforços a altra gent que ho podrien intentar. Veieu la saviesa? Els periodistes ignorants que se’n en reien quan el seu equip va constatar que la hidroxicloroquina no era viable per al tractament contra la Còvid-19, ell explica l’èxit que va significar poder-ho constatar, i la prova n’és la quantitat de citacions que va tenir a la premsa especialitzada. Ell titula el capítol: Guanyadors de la Lliga de Campions.
En aquest llibre ens explica la seva vida, però sobretot l’interval de temps des de que va començar la pandèmia fins va renunciar als encàrrecs, per incompatibilitat amb les lluites polítiques. Així sabem que ve d’una família de científics, entre els quals el rector de la Universitat Autònoma, Villar Pallasí. També ens diu que passa mig any a Papua Nova Guinea i mig any a Catalunya, on col·labora amb l’equip de Bonaventura Clotet a l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, de Badalona. Cito: El Sergi i jo hem après que la llar és qui t’acompanya, les converses a distància amb la família i els amics, i que la vida són els records en un grapat de fotografies.
Ens explica l’èxit del seu equip en la lluita contra el pian, una malaltia infecciosa que afecta als pobres; En Josep Cuní va tenir la idea de gravar un documental que es titulava On acaben els camins, perquè allà comença el pian, produït per Noemí Cuní, David Fontseca i la productora Broadcaster. D’aquesta malaltia, diu: El pian, una malaltia infecciosa crònica que afecta la pell, els ossos i els cartílags dels infants del poblats pobres. … Si no es tracta, el bacteri pot propagar-se als ossos i causar inflamació, dolor i una desfiguració severa. 73 el 1952 hi havia cinquanta milions de persones afectes pel pian a noranta països del món.
Es plany de les lluites polítiques a Catalunya durant la pandèmia, que el van dur a abdicar dels seus projectes. Manifesta la seva neutralitat, diu que no és ni d’Esquerra ni de Junts, i que no va ni contra uns ni contra els altres. La seva única lluita és contra el virus, i es lamenta que les desconfiances dels poderosos han costat moltes víctimes, a Catalunya i a Espanya. I cada capítol l’encapçala amb una citació del llibre d’Albert Camus, La pesta, que parla d’un brot de pesta a Oran, Argèlia, l’any 1940. Això ho fa per constatar les grans coincidències amb la situació actual amb les grans mostres de solidaritat de la població civil per combatre el mal.
Llibre molt recomanable si voleu saber què és el SARS-CoV-2 conegut com a Covid-19. I també la infectologia, l’epidemiologia, la recerca, i els sistemes de contenció, mitigació i supressió, entre altres termes habituals en aquell món de l’excel·lència dels grans coneixements mundials. També, diria, que és imprescindible per conèixer les rancúnies i baixeses dels polítics, i de com poden torpedinar els esforços de molta gent desinteressada, i les quantitats de saber i de solidaritat que s’han arribat a perdre per por a cedir una engruna de poder.
Tinc la impressió que és un d’aquells llibres que faran que us sentiu millor persones quan l’hagueu llegit, sabreu més coses i potser tindreu la impressió que, malgrat tot, tenim un gran país perquè tenim persones d’altíssim valor.
Aleix Font, 15 de maig de 2020
