UN CONTE DE LA COLÒNIA GÜELL
Avi, d’on ve la frase “Ves a cagar a la Colònia?”
Ai fillet, això ve de fa molts anys, de quan encara tothom podia tenir gossos sense que hi hagués cap control sobre els seu amos. La Colònia Güell era un petit poblet a tocar de Sant Boi, un barri de Santa Coloma de Cervelló. Per circumstàncies especials, quan es van edificar tots els terrenys propers a Barcelona, aquest indret va restar protegit pel fet que era propietat d’una fàbrica tèxtil. En aquells temps, del conjunt de cases on vivien els treballadors de la fàbrica se’n deia una colònia.
Així el territori de la colònia havia quedat intacte durant els temps de forta pressió urbanitzadora, i així es va mantenir fins als inicis del segle XXI. Els pobles veïns s’havien massificat excessivament i tot s’havia omplert de ciment. Els petits espais verds estaven sobresaturats de gossos i, els propietaris d’aquests animals van descobrir que a la Colònia Güell hi havia espai perquè els gossos hi poguessin córrer, esbravar l’energia continguda dins dels habitatges on s’hi passaven llargues hores tancats i, sobretot, fer les seves necessitats fisiològiques.
Els científics que van estudiar el cas van afirmar la següent conclusió: és un fet matemàticament demostrat que si de cada cent propietaris de gossos n’hi ha tant sols dos que no recullen les deixalles (també conegut per “cagades”), cada dia hi haurà dues deixalles més i això fa que al cap d’un mes n’hi hagi seixanta exposades estratègicament pels camins i als parcs on hi juguen la canalla. Els polítics dels pobles veïns van entendre que el percentatge de propietaris incívics era molt superior a dos, i això feia que als seus pobles es beneficiaven d’enviar a la Colònia una quantitat ingent d’excrements que, altrament, haurien de retirar els seus equips de neteja. I això va propiciar la consigna, dita de sota veu, de “Ves a cagar a la Colònia”, que volia donar a entendre que els gossos serien més feliços i, sobretot, els equips de neteja de les seves poblacions. I així, de mica en mica, la Colònia es va convertir en un immens femer que només es netejava els dies de forta pluja.
Però amb el que no van comptar aquells polítics tan espavilats va ser que la Colònia Güell s’havia convertit en el poble turístic preferit pels japonesos. Els japonesos són una gent molt educada que, per exemple, si se senten refredats es posen ràpidament tapaboques a fi de no contaminar als seus veïns quan respiren o esternuden. Si t’hi fixes bé, aquesta frase no existeix en japonès perquè allà no tenen gossos (em sembla recordar que se’ls menjaven, però ara no sé si era al Japó o a la Xina), i si en tinguessin, com que són tan nets no haurien dit mai als seus veïns això de “Ves a cagar a la Colònia”.
Però no solament aquest hàbit era impensable pels turistes japonesos, sinó que els molestava moltíssim. Has de tenir present, estimat fillet, que el fet de trobar els carrers plens de caques de gossos obligava als turistes a mirar constantment a terra per evitar de trepitjar-les, i això comportava que no poguessin admirar les peculiars casetes de la Colònia Güell. Imagina’t quan arribaven a casa seva i els preguntaven “Què has vist a la Colònia Güell?” i ells no sabien què fer, si callar o dir la veritat. Era molt violent haver de confessar que només havien vist cagades (うんちen diuen ells). “I per això heu fet tants mils quilòmetres?, per anar a veure un poble ple de caques?”.
El Consolat japonès va formular una queixa a la Conselleria de Turisme de la Generalitat, però com que no se’n va sortir, perquè en aquells temps la Generalitat no tenia cap poder, va ser l’ambaixador japonès a Madrid qui va formular una queixa enèrgica al Ministeri de Turisme de Madrid, i com que aquests tampoc no en va fer cas van recórrer a Europa. I ara sí, correm-hi tots; davant l’amenaça d’un boicot turístic a tot Europa, els polítics de Brussel·les es van haver d’arremangar i obligar al govern espanyol perquè s’acabés aquesta pràctica tan indigne.
I d’aquesta manera es va posar punt i final a la pràctica tan estesa, de dur els gossos a cagar a la Colònia Güell. Ei, no et pensis estimat fillet que això va passar d’un dia a l’altre, no. Durant un temps encara hi havia escamots de cagagossos que emparats per la foscor de la nit feien incursions llampec a la Colònia, però gràcies a la vigilància dels Mossos d’Esquadra primer, i de la Guàrdia Civil finalment, van aconseguir que cap japonès més tornés a trepitjar un cagarro dels havien decorat els carrers de la Colònia (deixa’m aclarir-te perquè van haver d’intervenir dos cossos policials. Resulta que els Mossos d’Esquadra són una policia fortament vigilada i s’exposaven a denúncies per maltractament verbal o visual. En canvi la guàrdia civil, amb les seves porres hiperactives ho van enllestir en quatre nits).
Així doncs, la Colònia Güell va passar a ser un poble turístic normal i corrent, on els turistes podien passejar tranquil·lament sense risc de trepitjades repugnants, podien observar feliçment les peculiars construccions dels seus carrers, fer totes les fotos que consideressin necessàries i on els antics habitants que encara hi vivien se sentien orgullosos dels seus carrers i zones rurals tan netes d’excrements.
Però la memòria col·lectiva incorpora frases antigues i les fa perviure durant segles. D’aquí ve que una frase d’utilitat pràctica que en altres temps utilitzaven als pobles veïns, hagués acabat a l’imaginari col·lectiu com una expressió de menyspreu, com una mena de recurs per estalviar paraules quan algú se’t fa insuportable. Així doncs, és una manera definitiva d’ordenar a una persona que si us plau et deixi tranquil d’una vegada perquè ja no el pots suportar més, i abans no t’hagin de tancar a un psiquiàtric, si us plau, “Ves a cagar a la Colònia”. Ho has entès, estimat fillet?
Si avi. Avui ja sé una cosa més.
I vet aquí un gat vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos.
