RAMON SOLSONA – DISSET PIANOS

Ramon Solsona

RAMON SOLSONA – DISSET PIANOS

Editorial Proa

405 pàgines

 

Ramon Solsona

Als presoners polítics,

Als exiliats,

Als ferits

A les famílies afectades,

Al miler d’encausats i investigats,

Als més de dos-cents càrrecs destituïts

Als organismes intervinguts,

A les entitats escorcollades,

Als mitjans amenaçats,

Als professionals censurats,

Als acomiadats i als vetats

Per les empreses periodístiques,

Als mestres i professors denunciats,

Als activistes perseguits

I a totes les víctimes de la repressió

Exercida per l’estat espanyol

Contra Catalunya

Durant els mesos que va durar

la redacció d’aquesta novel·la.

Ramon Solsona i Sancho és un escriptor català guanyador de diversos premis literaris -Premi Crítica Serra d’Or de novel·la per Les hores detingudes (1994),Prudenci Bertrana per Les hores detingudes (1994) Lletra d’Or per Les hores detingudes (1994) Sant Jordi per L’home de la maleta (2010) Premi Avui d’articles periodístics Premi Joaquim Amat-Piniella, per Allò que va passar a Cardós (2018)- i que a nivell popular és conegut sobretot pels seus guions a TV3 Estació d’Enllaç i El cor de la ciutat. Ha escrit Narrativa breu: Llibreta de vacances el 1991, Cementiri de butxaca 2006. Novel·les: Figures de calidoscopi, el 1989; Les hores detingudes el 1993; DG el 1998; No tornarem mai més el 1999; El cor de la ciutat el 2001; Línia blava el 2004; L’home de la maleta el 2011; Allò que va passar a Cardós EL 2016 i   Disset pianos el 2019. Poesia: Sac de gemecs el 1989. No ficció: Ull de bou el 1995; Ull de vaca el 1995; Reflexions de sala i alcova el 1995; A paraules em convides el 2005, i Marques que marquen el 2015. Veiem doncs que es tracta d’un gran escriptor i d’un famós escriptor si afegim que les seves sèries televisives han sigut de les més estimades per la població televident. I de tota aquesta extensa obra, jo només n’havia llegit Allò que va passar a Cardós, que per cert, em va agradar molt.

Ramon-Solsona-

Ramon Solsona, a Disset pianos ens explica una història en què Maite es veu compromesa a la venda dels pianos que els seu company-marit tenia a la botiga abans de morir d’un infart, i a sobre li va fer prometre que no els malvendria. La Maite no en té ni idea de pianos, no en sap el preu, ni la qualitat, ni les característiques, ni si estaven previament emparaulats o ni tan sols mig pagats. I ja la tens a la botiga esperant que arribi algun comprador al que no sabrà què dir quan li pregunti quan val o si està ben afinat o com s’ho farà per portar-li el piano a casa. Però la vida, o les novel·les, disposen d’una mena d’àngels de la guarda que apareixen quan més els necessites per guiar-te i per obrir les bombetes de la claror. En resum, que la botiga es converteix en un punt de trobada de bona gent que omplen de vida i d’esperança la vida de la Maite. I aquí s’acaba la primera part.

Ramon-Solsona-

La segona és tota una altra història. Ara la Maite anirà a Romania a visitar la mare i la germana del seu company-marit difunt, i es trobarà una situació diferent on, malgrat la grisor i l’amargura de la vida, també hi ha bones persones.

En general el llibre és recomanable, perquè es llegeix bé, perquè té una primera part genial i perquè a la segona ens instrueix en la història recent de Romania, des de la dictadura de Ceaucescu, molt similar a la nostra, amb la terrible policia Securitate, molt similar a la nostra, fins a l’arribada de la democràcia, molt similar a la nostra, i la protecció als col·laboradors amb la dictadura, molt similar a casa nostra.

Disset pianos

Només hi he trobat una gran taca negra, l’excés d’escrits en anglès sense traducció. Hi ha alguns escriptors de casa nostra que es pensen que tothom coneix l’anglès i no es molesten a traduir-lo. Desconeixen la realitat de les generacions que vam créixer sense aprendre l’anglès a l’escola, als que ens van pujar amb el francès com a idioma estranger obligatori. Això fa que al llegir aquests paràgrafs senzillament te’ls saltis, amb la recança d’estar-te perdent algun missatge potser important. En altres autors, aquest nyap acostuma a ser de curta durada, un parell de paraules, una frase esporàdica al llarg del llibre. Però en aquest es repeteixen obsessivament, com volent-nos dir que allò que escriu és alguna cosa de pes. I això, és clar, m’obliga a recomanar als d’una certa que s’abstinguin de llegir-lo si no volen que els passi com a mi, que hagi d’anar obviant textos sencers a cada capítol.

Related posts


Warning: count(): Parameter must be an array or an object that implements Countable in /homepages/38/d618625600/htdocs/clickandbuilds/AleixColonia/wp-includes/class-wp-comment-query.php on line 399

Leave a Comment