SHANE STEVENS

CIUTAT MORTA

Traducció de TERESA SOLANA

Crims.cat

482 pàgines

Ciutat Morta, de Shane Stevens. Nr. 76 de la col·lecció crims.cat

Aquest llibre de Shane Stevens va ser escrit l’any 1973 i des de llavors ha plogut molt, però la història que s’hi relata s’ha anat mantenint durant el temps. En els mèrits, Carlo Locarelli diu: “No hi hauria hagut James Ellroy, ni John Connollu, ni Jeffery Deaver, ni Thomas, Harris de The Silence of the Lambs, ni King, si no hagués estat per Shane Stevens”, i Dave Zeltserman diu també “un llibre brutal i extremament violent sobre els aspectes més bruts de la màfia que bé podria haver estat un avantprojecte d’Els Soprano”. I això ho escric per posar en evidència que sempre hi ha un primer a obrir pas en tots els aspectes de l’art; al darrere hi vénen tots els altres que a vegades fins i tot ho fan millor, però el mèrit és el que va encetar l’estil.

Contraportada del llibre Ciutat Morta, de Shane Stevens

A Ciutat Morta, Shane Stevens ens mostra una ciutat americana, Jersey, absolutament infectada del virus mafiós amb tot el que això comporta de contaminació a totes les esferes, des de la política fins a les capes més humils que s’emmirallen en la brutalitat i la corrupció  com a manera de prosperar a la vida. Joc, drogues, prostitució, extorsió, totes aquestes lacres són oportunitats per a escalar en l’estatus social. Fins i tot tenen una llei que cal respectar, un codi a nivell estatal i nacional que obliga a certs comportaments, com ara al pacte de la no agressió. Quan algú incompleix algunes de les lleis no escrites d’aquest inframon, esdevé un apestat que tots defugen, fa olor de mort, de fet és un mort en vida.

Solapa del llibre Ciutat Morta amb fotografia de Shane Stevens

Als amants de la literatura de sèrie negra us l’aconsello perquè ho té tot, des dels “capos”, els tinents, els soldats i els aspirants a ser admesos. Hi ha el sindicat, hi ha els assassins a sou, hi ha les drogues, hi ha…. en fi. I per acabar-ho de completar comptem amb la traducció de qualitat de Teresa Solana.

Aleix Font, 17 de gener de 2024.

Related posts