A L’OCTUBRE TORNARÀ LA PRIMAVERA
d’Amadeu Alemany
Portada de Joan Ramon Molero
Editorial Alda Talent
153 pàgines
Amadeu Alemany ens explica una història del que hauria pogut ser i no va ser…. o sí. A l’octubre de 2017 vam votar i vam guanyar, però la força de les armes van invalidar el resultat, i la justícia espanyola, injusta, partidista i abusiva, va empresonar als nostres representants amb arguments basats en el que nosaltres en diem La llei de l’embut, ample per mi i estreta per tu, és a dir, per a uns (els policies i els testimonis feixistes pel costat ample, i pels nostres l’estret). I això no és ficció sinó la vida real d’allò que va passar davant la mirada atònita però impassible de les democràcies europees.
La ficció del llibre parla d’un grup de militants de l’Assemblea Nacional Catalana que intenten l’alliberament dels presoners i presoneres per la via heroica, o sigui, prescindint de les partidistes lleis espanyoles. D’entrada sembla una operació abocada al desastre; massa policies, massa controls, però els activistes catalans no ho donen per impossible i faran el que calgui per aconseguir-ho.
I la solució vindrà per la via més extravagant. Heu sentit mai a parlar de les sessions creatives anomenades “Bombardeig d’idees”? Es tracta d’una sessió en la que els integrants començaran a proposar idees que no cal que siguin bones, no cal que siguin correctes, no hi fa res que siguin autèntics disbarats, perquè al final, d’on menys t’ho penses en sortirà alguna proposta meravellosa, resplendent que serà la solució esperada al problema proposat. Doncs aquesta és la proposta lluminosa que els oferirà un personatge nord-americà que simpatitza amb l’anhel de llibertat de Catalunya. I tothom ho veu tan clar, tan possible que hi posen fil a l’agulla. I fins aquí puc explicar.
El llibre és una mena de conte per a infants, senzill i planer, sense subtrames, sense fondària: lineal. Amb un final sorprenent, segurament producte de la poderosa màgia americana…… o no. I és que la política catalana habitualment és així, llisa i transparent, molt diferent de la de l’estat espanyol, amb moltes capes, amb molts interessos, i aquelles clavegueres tan inconfessables que fan caus fins l’entranya de la terra, fins on diu que hi viuen els dimonis.
Aleix Font, 29 de maig de 2022
