Traducció de Ricard Vela
Capital Books
347 pàgines
Buscant a internet, he trobat a Viquipèdia que Rosa Ribas Moliné, va nèixer a el Prat de Llobregat l’any 1963, i afegeix és una escriptora catalana, que conrea principalment la novel·la negra. Continua dient que Va estudiar Filologia Hispànica a la Universitat de Barcelona, on posteriorment es va doctorar amb una tesi sobre la consciència lingüística en els viatgers alemanys a Amèrica als segles XVI i XVII. També que Resideix a Alemanya des de 1991, on ha desenvolupat una intensa labor en el camp de la didàctica de les llengües, com a docent i com a autora etc. A continuació hi ha una llarga llista de llibres (més d’una vintena) dels quals se n’han traduït a més de l’alemany, a altres idiomes, entre els quals el català. O sigui, que quan diu que és una escriptora catalana, no vol dir que escrigui en català sinó que va néixer a Catalunya. I aquest aclariment, que per alguns pot semblar innecessari, per a mi té molta importància ja que a l’hora d’apreciar la bellesa i consistència del relat, també hi he de considerar la tasca del traductor, en aquest cas, Ricard Vela, que he de reconèixer ha fet una bona feina.
Confesso que és el primer llibre que llegeixo d’aquesta autora, i m’ha agradat perquè té aquell estil de capítols curts (o en tot cas no gaire llargs) i amb la virtut que a cada capítol hi passen coses, sempre manté la tensió sigui per una causa o per una altra, i això fa que fa que no tinguis temps d’avorrir-te.
La trama va d’una agència de detectius, Hernàndez Detectius, formada per una sola família: el pare, Mateo Hernàndez, la mare Lola Obiols, i els fills Nora, Amàlia i Marc. També tenen un empleat, Ayala, que és “com de la família”. I alguns personatges satèl·lits que orbiten al voltant de les diferents històries que hi van sortint. Conforme vas llegint te n’adones que hi ha dues històries principals, una d’elles la formen les diferents vicissituds familiars fornides de tragèdies: de l’avi, de la mare, de la germana gran, de la mitjana o del petit. L’altra història són les formades pels diferents casos que van resolent, sobretot producte d’infidelitats conjugals reals o suposades. Encara que, tot s’ha de dir, no sempre han de vigilar els moviments de marits promiscus, també es troben, de tan en tant, algunes situacions dramàtiques que sobrepassen les ratlles vermelles de les seves atribucions com a detectius privats.
El llibre està ben escrit, ben documentat, ben fonamentat, i fins i tot té raonaments d’aquells que et fan pensar: caram, aquesta autora sí que hi toca (per exemple en un moment diu que “a mitjans d’hivern augmentava la demanda de seguiments per infidelitats a causa dels dinars d’empresa”). Només em reca un comentari gratuït contrari a l’anhel de llibertat de Catalunya, diu que els carrers (de Barcelona) s’omplen de banderes, per tapar les cares d’uns veïns als altres; automàticament m’ha revingut la sensació que aquesta autora estava més còmode quan les úniques banderes de Barcelona eren les de l’exèrcit d’ocupació. En fi, que no és pas la meva intenció opinar sobre la preferència política de l’autora, i per tant, si em demaneu opinió per si heu o no heu de llegir aquest llibre, us diré que sí, que feu-ho, perquè passareu una bona estona.
Aleix Font. 16 de febrer de 2022.
