L’ENIGMA ARQUIMBAU
De JULIÀ GUILLAMON
Comanegra
325 pàgines
Julià Guillamon fa una biografia extensa, detallada, exhaustiva Rosa Maria Arquimbau, una periodista i escriptora dels temps de la República, molt valorada en aquells temps i que va passar bastant desapercebuda després, sobretot perquè durant la dictadura ella va mantenir intactes els seus posicionaments feministes i va ser ignorada per les patums de la intel·lectualitat catalana. L’any 1966 Rafael Tasis i Joan Torrent publiquen el llibre Història del periodisme català, on Rosa Maria Arquimbau només hi surt com a periodista d’un periòdic del qual només en va sortir un número. Es tractava de Lletres Catalanes, de quan Arquimbau tenia setze anys. Ella ho atribueix a un error voluntari per part de Tasis, i fa la llista dels llocs on va treballar i col·laborar: Joventut Catalana durant el 1924. Lletres catalanes durant el 1925. Flames Noves durant el 1927, 1928,1929 i 1930. L’estudiant (no recorda l’any). La Rambla del 1930 al 1936. L’Opinió durant el 1932, 1933 i 1934. Catalunya Ràdio el 1931 i 1932. L’Escena Catalana el 1932. També al Setmanari femení (dirigit per Aurora Bertrana), el Bloc Bonavia. L’estudiant el 1929 i el 1930. Foment de Reus, El Llamp de Gandesa, i un altre de l’Hospitalet dirigit per Ramon Frontera.
Una mica com a mostra de la influència dels seus escrits, Josep Guillamon destaca que en el film Els homes les prefereixen rosses, escrit per Anita Loos, amb i Marilyn Monroe I Jane Roussell de protagonistes, Marilyn fa un famós ball exhibint força collarets, en una imitació del llibre d’Arquimbau, Història d’una dona i vint braçalets. També anys més tard, Madonna imita Marilyn amb els famosos braçalets. Cosa que posa de manifest que Rosa Maria Arquimbau va ser una visionària incompresa al seu temps i imitada posteriorment.
Rosa Maria Arquimbau va escriure diversos llibres de temàtica trencadora, on les dones feien valer tècniques de seducció per escalar cap a la consecució de les seves aspiracions. El seu feminisme utilitza totes les armes que la naturalesa i la societat ha posat a les seves mans (seducció, maquillatge, pentinat, moda etc), i considera un error prescindir-ne tal com postulaven sufragistes i altres tadicals que només conduirien les dones cap a la marginació. Aquesta convicció tan oposada a la mentalitat clerical va determinar que durant la dictadura li censuressin tots els llibres També va ser escriptora d’obres de teatre.
Després de la guerra es va casar amb Josep Maria Girós, que amb Josep Tarradellas havia format part de la Joventut Nacionalista La Falç. Quan Josep Tarradelles va ser nomenat secretari de Francesc Macià l’any 1931, es va envoltar dels seus amics, entre els quals Josep Maria Girós, i des de llavors es van freqüentar juntament amb les seves esposes, Rosa Maria Arquimbau i Antònia Macià.
Julià Guillamon ens conta la història del Nyassa. Un grup de refugiats republicans es van embarcar a Marsella fins a Orà. Des d’allà es van desplaçar en tren fins a Casablanca per embarcar al vaixell Nyassa que els hauria de portar fins a Mèxic. Però abans d’arribar a la ciutat portuària van ser incomprensiblement interceptats per la policia francesa que els va fer retornar a Orà, i des d’allà altre cop cap a Marsella, amb tota la desesperació que això comportava, a part del sofriment i la inseguretat de no saber com acabaria tot plegat, tenint en compte que molts refugiats havien estat empresonats a camps de concentració i alguns deportats a l’Espanya franquista.
En fi, que L’enigma Arquimbau és un llibre molt interessant que parla d’aquells anys que Catalunya va tastar el Paradís i la desfeta següent, amb la diàspora de tota la intel·lectualitat del País, la misèria, l’exili i en alguns casos el retorn per conviure sotmesos per la bota opressora de l’exèrcit espanyol. La connivència mesella obligada per la supervivència “Alguns dels que en deien pestes ara els fan festes”, la resistència resignada d’altres. La grisor i l’oblit.
Jo, per fer una crítica segurament innecessària, diré que a la meva edat he lamentat la lletra diminuta de la tipografia, i també la utilització del color blau per indicar les citacions. El color blau és un color molt agressiu per a les lectures llargues, i en aquest llibre se n’abusa molt.
Aleix Font – 27 de novembre de 2020.
HISTÒRIA D’UNA NOIA I VINT BRAÇALETS
Rosa Maria Arquimbau
Llibreria Catalonia – Edició de 1934
102 pàgines
La Cristina és una noia de poble, del Pla de Bages. El seu pare és el barber del poble, un barber tradicional que desconeix les noves tècniques de perruqueria femenina com l’ondulat i la permanent. És per això que enviaran la Cristina a Barcelona, a casa d’uns parents de Sants, perquè aprengui l’ofici i així contrarestar la competència del barber d’un poble veí.
Quan la Cristina arriba a Barcelona es perd i també ha perdut l’adreça de la seva tia de Sants, i sort en té que un senyor l’ajuda i la porta a casa d’una amiga d’ell perquè li faci de professora en les arts ciutadanes.
Cristina aprèn de pressa, i el primer que fa és canviar de nom, a partir d’ara serà Cri-Cri. I també tindrà el costum de demanar un braçalet a cada home amb qui tingui un flirt. Fins que trobarà un hereu una mica babau que potser l’ascendirà fins al capdamunt de l’escala social de Barcelona. I llavors ella també podrà fer beneficència.
Aleix Font – 27 de novembre de 2020
