RAFAEL TASIS I MARCA – 1er. de sèrie negra

Rafael-Tasís

RAFAEL TASIS I MARCA

Primer novel·lista de Sèrie Negra

Rafael-Tasís
Rafael Tasís, novel·lista català

 

Rafael Tasis i Marca és un escriptor català que té el privilegi de ser el primer en escriure una novel·la de sèrie negra en català, La Bíblia Valenciana, escrita el 1944 (dos anys abans que la primera obra d’aquest gènere escrita en castellà) i que per raons de força militar no va ser  publicada fins  l’any 1955.

Rafael Tasís fa la trilogia del comisari Vilagut

Rafael-Tasís
Rafael Tasís escriu aquesta novel·la, la primera policíaca en català

A La Bíblia valenciana (1955) el comissari Jaume Vilagut i el seu company el periodista Francesc Calders s’arramanguen per a descobrir l’enrabassat cas del robatori d’un llibre únic, una de les primeres bíblies impreses al món i l’única que es conserva després de la persecució de la Inquisició. No hi falten alguns assassinats incomprensibles que a darrera hora, al pur estil de l’inspector Poirot, tot s’aclarirà.

És hora de plegar

A És hora de plegar  (1956), entre el comissari i el periodista han d’aclarir un robatori i un assassinat a una argenteria. Com en els altres dos llibres, al final hi ha el relat inesperat que ens desvetlla l’enigma. Té 183 pàgines

Un crim al paralelo

Al crim al Paral·lelo (1960. Escrit així, a l’estil espanyolitzat que utilitzava el públic assistent al Molino) es tracta d’esbrinar l’assassinat d’una dispesera que no era la que semblava, no només es dedicava a vendre números de loteria entre els habitants nocturns d’aquell món alegre d’abans de la guerra.

Es tracten totes elles d’unes obres ambientades en el barri gòtic de la Barcelona de la Generalitat republicana, on s’hi respira un ambient ben diferent del d’avui en dia. Estan escrits en un català estríctament normalitzat, potser tant excessivament correcte que sobta amb el que utilitzem avui en dia, molt més col·loquial i impregnat d’anglicismes i sobretot castellanismes.

Si no hi hagués hagut la persecució rabiosa contra el nostre idioma, aquestes tres novel·les potser haurien sigut conegudes per la majoria de lectors del País donat el mèrit de pioneres en la temàtica. I potser per això m’ha fet tant de goig llegir-les, ni que sigui tan tard.

 

Aleix Font – 1 de març de 2017

Related posts