L’HERÈNCIA DE JERUSALEM,
de Josep Capsir
Ediciones JavIsa28
L’Herència de Jerusalem és un llibre dolent segons els meus paràmetres de valoració. La trama és una matussera imitació del Código da Vinci, les solucions dels problemes són infantils, les casualitats són excessives, massa oportunes per a ser creïbles, i el final, deixant oberta la possibilitat a futures continuacions és excessivament optimista pel que ens ha ofert al llibre.
Conforme vas llegint s’evidencia que és un llibre traduït, o pitjor, mal traduït. La majoria de paraules són catalanes, però la construcció de les frases no, si més no, no tenen aquella mínima elegància que hauria de tenir qualsevol relat que pretengui anomenar-se llibre.
Us explicaré per sobre, de què va la història que ens relata. Un professor llegeix la tesi d’un alumne i hi troba unes afirmacions que no s’ajusten al cànon. Quan li pregunta d’on ha tret aquelles idees, l’alumne li confessa que d’un llibre del seu avi. Resulta que el seu avi va rescatar-lo d’una crema de llibres maleïts de la biblioteca vaticana.
Llavors passa una cosa inexplicable, el professor demana l’ajuda d’un expert en idiomes antics: arameu, grec antic etc. Com pot ser que demani aquesta ajuda si el seu alumne li ha confessat que ell ha tret les idees d’aquell llibre? Li estava dient que l’entenia! En fi, és un llibre. Bé, comencen a llegir i veuen que diu que parla d’un evangeli escrit per…. a que no diríeu qui?, doncs efectivament! el mateix Jesucrist! Però aquí no acaba tot, perquè si diu per exemple “Calixtorum catacumbum dretum superiorum” vol dir que a les catacumbes hi ha un lloc dedicat a Sant Calixt i que a la dreta, mirant enlaire, què hi trobarem?, doncs efectivament.
I, no us ho perdeu, si diu “Museum britanicus urnam sanctus trobaterum partis crucis Cristorum” vol dir que a un museu de Londres, a dins de l’urna d’un sant hi trobareu una part de la creu de Jesucrist. I sorprenentment, a dins d’una urna d’un museu… en fi, no cal explicar què hi troben perquè ja us ho penseu. I com si es tractés d’una historieta del Tintín, tot els surt bé, encara que hi hagi pistoles pel mig, encara que els empaitin els conservadors del museu.
I quan s’acaben les pàgines del llibre s’acaba la història, no us sabria dir si és perquè se li ha acabat la imaginació a l’autor, si s’ha cansat d’escriure o si se li ha acabat el paper. Suposo que a la segona part, quan possiblement trobaran el bressol del Nen Jesús, o el ribot de Sant Josep, podrem esbrinar com va de combustible. Però això ja serà quan algú em convenci que el llegeixi, i suposo que passarà molt de temps.
Josep Capsir Comín (Barcelona, 1970). Novel·lista i redactor. Imparteix tallers d’escriptura i sessions de braimstorming. La seva obra literària s’inicia amb un recull de relats d’humor titulat REC – Relatos para ensanchar costillas (2011), per després introduir-se en el món de la novel·la amb La herencia de Jerusalén (2012), traduïda a tres idiomes i amb unes vendes que superen els 20.000 exemplars, cosa que el converteix en un best-seller digital. També ha escrit Las leyes de Hermógenes (2013) i La morada de Yahveh (2014). Els fills de l’Atlàntida és seu darrer treball.
Aleix Font – 23 de setembre de 2017
