Traducció de Vicent Usó
Univers
269 pàgines
Paula Bonet és una artista, pintora i il·lustradora nascuda a Vila-real l’any 1980 que ha escrit aquesta novel·la, L’anguila, en castellà i és per això ha estat traduïda per Vicent Usó. Col·labora a diversos mitjans de comunicació, entre els quals el diari Ara. De Vicent Usó hem de dir que també és de Vila-real, en aquest cas del 1963 i que és un escriptor d’anomenada amb quantitat de novel·les publicades.
Aquesta novel·la d’avui està escrita d’una manera curiosa i trencadora, com si cada capítol fos un estrip de diari que parla d’ella d’alguna manera. En molts moments he arribat a sospitar que potser era autobiogràfica, perquè la protagonista es diu Paula, ha estudiat pintura a la Universitat, ha perfeccionat els estudis a Xile, etc. talment com ha viscut l’autora.
Ens explica la vida dels avis, sobretot a través de les cartes que s’havien enviat durant la separació pel servei militar. La de la protagonista per mitjà de pensaments i també de cartes i dibuixos amb el seu amant, un professor d’Universitat sense gaire dignitat, o en tot cas amb uns principis ètics molt lleugers que li permeten abusar de la seva posició de poder per a caçar jovenetes dels cursos que imparteix.
La lectura d’aquest llibre m’ha provocat una mena de desassossec per la falta d’escrúpols dels catedràtics universitaris. Desconec si el que hi relata és la dinàmica habitual a les universitats actuals, tot i que ella ho deu saber millor que jo. En tot cas lamento molt aquest exemple gens edificant d’aquests personatges faldillers.
No és el llibre que més m’ha agradat dels que he llegit, però no goso opinar sobre els gustos d’altres lectors. És un llibre trencador en quan a l’estètica i diria que valent per la manera com ho va presentant. Suposo que això també deu ser una definició del que és l’art.
Aleix Font, 29 de març de 2023.
