DONNA LEON – ESCLAUS DEL DESIG

El Balancí

Traducció de Núria Parés

333 pàgines

Cada terra fa sa guerra, diuen. Als països nòrdics fan una mena de literatura policíaca determinada i en general homologable. A Itàlia fan de tot, però el que els caracteritza és aquesta mena de relat casolà amb idiosincràsia tirant a còmica. Quan jo era jove era famós el Don Camilo, de Giovanni Guareschi, en la que el capellà Don Camilo se les tenia amb l’alcalde comunista Don Pepone. Passats els anys continuem amb aquesta mena de literatura costumista.

Donna Leon a la solapa del llibre

Ara ho hem suavitzat una mica i podem llegir uns llibres de lladres i serenos amb flaire de pasta italiana i esquitxat de tipisme. Ho veiem als llibres d’Andrea Camilleri amb el seu Montalbano i també amb el que es ocupa avui, Donna Leon, amb el seu Guido Brunetti i la constel·lació de personatges habituals, la signorina Elektra virtuosa de les xarxes, el comissario Pata més pendent del protocol i les relacions socials, els personatges d’altres contrades però amb una forta preferència pels napolitants, els Giudecans aprenents de mafiosos, etc. Tenen una fixació per parlar de menjars i crec que ho fan perquè es pensen que tenen una de les millors cuines mundials, cosa que els rebaixa i els situa entre la multitud de societats provincianes. En la literatura negra escandinava no he trobat mai que enumerin una i altra vegada els diferents plats del seu ventall culinari.

Currículum de Dona Leon

Avui ens parla d’un accident sofert a la “lacuna” veneciana per dos xicots joves i esbojarrats que acaba en accident, en el qual han resultat greument ferides dues noies americanes. El comissari Brunetti s’adonarà que no ha sigut res més que això, un desafortunat accident que, en desgreuge dels dos nois van portar les noies a les portes d’un hospital. Però no podia ser que el llibre s’acabés tan aviat, i és per això que Brunetti comença a gratar i es destapa un cas molt més seriós.

En fi, que si voleu llegir un llibre d’aquells “de sèrie” endavant. Però tal com diria en Peyu “Si hi heu d’anar expressament no cal que ho feu”

Aleix Font, 4 d’abril de 2022.  

Related posts