Traducció Oriol Vaqué Sànchez
Editorial Anagrama
584 pàgines
Sincerament no sé què dir-vos d’aquesta novel·la, no sé si és una ficció política o un thiller futurista d’atemptats totpoderosos, o la saga d’una família amb molta mala sort. Exactament no ho sé, encara que em decanto més per la darrera opció. Perquè si bé és veritat que Paul Raison és un funcionari de primera categoria, ajudant d’un ministre possible candidat, en un futur, a la presidència de la República Francesa, si bé és cert que ell està a l’ull de l’huracà del contraespionatge francès en la cerca d’uns perillosos terroristes que sembla ser que remen en la mateixa direcció que els interessos econòmics francesos, si està al rovell de l’ou dels desxiframents d’uns enigmes incomprensibles, també ho és que té una família de primer, de segon i de tercer grau que se li mengen tot el seu temps i li reclamen tota la seva dedicació.
En resum, que si m’he de decidir diria que va de malalties d’una gravetat absoluta. Ah, i també de carreres polítiques, i de somnis en el sentit literal, perquè Paul Raison també somia, només que ell, a diferència de la majoria dels humans, recorda allò que ha somiat i ho explica. De fet, aquest no és el llibre que més m’ha agradat de tot els que he llegit, he admirat i venerat de Michel Houellebecq. Però malgrat tot l’he gaudit.
Perquè Michel Houellebecq és un artista de l’escriptura, de l’exposició de les seves tesis, del plantejament de noves circumstàncies. I també és un savi que coneix o intueix sobre problemes personals i universals, com ara la importància i necessitat de les relacions sexuals en la parella, la por a la mort i la seva acceptació de manera natural quan s’està ben informat i a més es compta amb el recolzament dels millor professionals, la millor sanitat del món occidental i, sobretot, de la família representada sobretot per la pròpia esposa. I tot i així, com es connecten els diversos fronts d’aquesta novel·la? I sobretot, com es ressolen. A mi m’han quedat massa cabdells per lligar.
Sóc conscient que els opinadors de carrera trobaran circumstàncies sublims que enfronten el cinisme del poder polític amb la il·lusió dels guanyadors de la guerra mundial, veuran núvols de prosperitat subjacent i també de declivi en la geografia francesa o mundial, que grataran les llargues frases d’aquesta novel·la per trobar-hi intencions potser inexistents. I ens parlaran de Rousseau i la seva autoria en la Revolució Francesa. I de Theodore John Kaczynski amb la seva lluita radical, i de Savitri Devi amb la seva síntesi síntesi de l’ hinduisme i el nazisme, i les teories del dol de Elisabeth Kübler-Ross, i les etapes de després de la mort de Raymond Moody.
Però jo, que no he tingut la sort de poder estudiar com ells us he de dir que aquesta novel·la a mi em grinyola en molts aspectes i em fa la sensació que ha estat escrita només de cara a aquells opinadors, intel·lectuals amb un cor fet de paper que es deixen engalipar perquè, en definitiva, d’això va el joc.
Repeteixo per tant, que Michel Houellebecq és un gran escriptor, un dels millors del nostre temps i, per tant, llegiu els seus llibres. Però no comenceu per aquest. Anorrear és el seu títol, però no voldria que us impregnés una mena de literalitat.
Aleix Font. 23 de març de 2023.
