1793. EL LLOP I EL VIGILANT

Traducció de Jordi Boixadós

Proa

422 pàgines quartilla

PRIMERA PART – EL FANTASMA DE LA INDEBETOU – Tardor del 1793

SEGONA PART – LA SANG I EL VI – Estiu del 1793

TERCERA PART – L’ARNA I LA FLAMA – Primavera del 1793

QUARTA PART – EL MILLOR DE TOTS ELS LLOPS – Hivern del 1793

Niklas Carl Bosson Natt och Dag, segons Viquipedia, va néixer  a Estocolm el 3 d’octubre de 1979. És un escriptor suec en  llengua sueca més conegut com a Niklas Natt och Dag.

L’any 2017 va debutar amb la novel·la 1793, que esdevindria la primera part de la trilogia “Bellman noir”. L’obra va ser traduïda al català per Jordi Boixadós i va rebre el títol 1793. El llop i el vigilant. El llibre fou nomenat com el Millor debut suec de l’any 2017 per l’Acadèmia Sueca d’Escriptors de Crims.  La trilogia la composen els següents llibres.

• El 2017 escriu – 1793. El llop i el vigilant, traduït per Jordi Boixadós, publicat per edicions Proa.
• 2019 escriu – 1794. El foc i el minotaure, traduït per  Jordi Boixadós, publicat per edicions Proa.
• 2022 escriu – 1795. La germandat, traduït per  Jordi Boixadós, publicat per edicions Proa.

Aquest primer llibre, 1793.El llop i el vigilant, consta de quatre parts (El fantasma de la Indebetou, La sang i el vi, L’arna i la flama i El millor de tots els llops), cadascuna de les quals ens parla d’una faceta de la totalitat del llibre. En una ens expliquen la troballa d’un cadàver al mar, i això posa en marxa la investigació, bastant precària, d’un evident assassinat. Aquest primer capítol també serveix de presentació dels investigadors. Un moribund de tuberculosi, sense càrrec oficial de policia però amb el beneplàcit del cap de la policia d’Estocolm, ajudat per un guàrdia mutilat de guerra. Després ens presentarà al que va ser l’autor material de l’assassinat. En el tercer coneixerem a l’autèntic  l’inductor del crim,  i al quart capítol la tragèdia d’una innocent joveneta que a causa de les injustícies que pateixen les òrfenes desemparades, acabarà servint d’enllaç de la trama d’aquesta història tenebrosa.

Es tracta d’una novel·la gòtica en el sentit de fosca, d’esfereïdora, de vici i de corrupció. D’uns temps on la injustícia emanava del rei i regalimava per tots els estaments de l’organigrama governamental.  En aquest relat no coneixem el conglomerat honrat , de famílies i treballadors bona gent. Només veiem els de dalt, formats per una aristocràcia i una burocràcia enfangada en els vicis, la riquesa  i la podridura de les relacions de poder, i els de baix, envescats pel domini de l’alcoholisme i la misèria, on només hi ha vida a les tavernes i als carrers dels barris sense higiene i governats per uns cossos de policia formats per antics soldats de les guerres contra Rússia. La llei no existeix, només hi ha el poder, l’absoluta repressió i les cruels presons on s’hi podreix una humanitat sense esperança.  

Tal com diu el títol del llibre, aquests fets passen durant l’any 1793. A la contraportada del llibre hi diu: Estocolm, 1793. Ha passat més d’un any des de la mort de Gusta III de Suècia i el baró Gustaf Adolf Reuterholm governa el país amb mà de ferro. La confiança s’ha convertit en un bé escàs i la paranoia i les conspiracions xiuxiuejades a cau d’orella són el pa de cada dia.

Pel meu gust l’he trobat una mica dur. Tanta tenebra, tant d’alcohol, tant d’abús de poder, tant d’absolutisme, tanta misèria, tanta indefensió em provocaven malestar.  I jo prefereixo els llibres més optimistes, inclús en els de sèrie negra. Ara bé, en aquest món hi ha d’haver gustos per a tot. I si sou dels que us agraden estils com aquest de 1793, llavors hi passareu una bona estona, tan en aquest d’avui com els que encara falten per llegir del 1794 i del 1795.

Aleix Font. 6 de maig de 2024.