NADIA TERRANOVA – ADEU FANTASMES

Nadia-Terranova-Adeu fantasmes

L’altra editorial

Traducció de Judith Jordà

220 pàgines

 

Nadia Terranova ens presenta un llibre on Ida Laquidara ens explica la seva infantesa i joventut, traumatitzada per l’abandó del seu pare quan ella tenia tretze anys. Explica els fets basats en la memòria, que no sempre és fidel, i també s’hi dona de la versió de la mare i,  com d’esquitllentes, la de la seva millor i única amiga. Tot el relat va intercalat dels somnis, que a vegades són el de mirall del sentiment profund. En resum, és una mena de teràpia del dol que al seu moment no es va acabar de passar tal com calia.

Nadia-Terranova-Adeu fantasmes

L’ Ida Laquidara, la noia que als tretze anys es va quedar tècnicament orfe, viu a Roma amb el seu home, però sobtadament rep la demanda d’auxili de la seva mare perquè vagi a escollir les coses que vulgui conservar ja que farà obres a la casa i llançarà tot allò que no sigui imprescindible; i ella hi va. És un viatge purificador dels traumes i també  d’alguns records idealitzats que no concorden exactament amb la realitat. Heu llegit l’Amiga Genial, d’Elena Ferrante? Doncs aquest llibre hi té una retirada però en sentit totalment oposat: no hi ha cap amiga genial i ni tant sols hi ha amiga, i els records que ella en té no són pas idealitzats sinó més aviat a l’inrevés.  Quan veus que persisteixen en la memòria només els mals records, quan la relació amb la mare (coratge, que ha pujat la casa tota sola) és d’absoluta ingratitud, quan no tens cap record dolç fora dels del pare que us va deixar, el tema es fa ferragós.  I reconec, això sí, que Nadia Terranova sap escriure i que et sorprèn sovint amb frases fascinants.

Nadia-Terranova-Adeu fantasmes

En fi, que si mai heu tingut un trauma fort a la infantesa i en penseu escriure un llibre, doncs potser seria un bon motiu per llegir aquest llibre. Altrament no sé que dir-vos. Això sí, si el llegiu i us agrada molt, doncs me n’alegraré. A vegades m’ha passat, que alguns llibres que no m’han agradat no ha sigut pas per culpa de l’autora ni tampoc de la traductora, sinó que ha sigut només per culpa meva. I aquest, n’estic segur, deu ser un d’aquest.

Aleix Font, 12 d’agost de 2021

Related posts


Warning: count(): Parameter must be an array or an object that implements Countable in /homepages/38/d618625600/htdocs/clickandbuilds/AleixColonia/wp-includes/class-wp-comment-query.php on line 399

Leave a Comment