BEETLEJUICE
Director Tim Burton
Música Danny Elfman.
Cançons Harry Bellafonte
Actors principals:
Michael Keaton – Betelgeuse,
Catherine O’hara – Delia Deetz,
Jeffrey Jones – Charles Deetz,
Winona Ryder – Lydia Deetz,
Geena Davis – Barbara Maitland,
Alec Balwin – Adam Maitland
Glenn Shadix – decorador
Beetlejuice és una preciosa pel·lícula que ens parla d’una parella de fantasmes que no volen que els nous propietaris els hi desmuntin la casa ni que la converteixin en un parc temàtic: quanta gent no s’ha desesperat quan ha vist convertit el seu poblet en una destinació turística que ha devastat la pau i l’estil de vida dels veïns.
De fet tot comença quan la jove parella (Geena Davis i Alec Balwin) refusen l’oferta econòmica per la compra de la casa. Seguidament van al poble en cotxe i pateixen un accident a l’esquivar un gosset just quan passaven pel pont damunt del riu. A continuació descobriran que no han sobreviscut a l’accident i que s’han convertit en fantasmes. Ara la casa té nous propietaris, gent d’empenta, emprenedors agressius que veuen oportunitats on els antics habitants només hi veien bellesa i serenitat.
Com que les obres de rehabilitació són massa agressives, la parella de fantasmes opten per intervenir, han d’aconseguir que se’n vagin, atemorits per actuacions sobrenaturals, proven de posseir els cossos dels amfitrions i convidats en un sopar memorable en que els fan ballar al ritme del calypso Day-o Banana Boat Song, cantat per Harry Bellafonte. Però el resultat és contrari als seus interessos. Meravellats per l’experiència, els nous propietaris (Catherine O’hara i Jeffrey Jones) volen conèixer als fantasmes i pressionen la filla (Winona Ryder) perquè els els presenti.
Ara és quan la parella es veuran obligats a requerir la intervenció de l’horrible fantasma Betelgeuse (interpretat per Michael Keaton) i la por frega la tragèdia. Aquest personatge estrafolari també és molt perillós. Sort que entre tots aconsegueixen expressar el sortilegi que el retornarà al seu món (de dones i sordidesa). Salvada la tragèdia descobriran que la convivència és possible si cadascú s’acomoda al seu rol. Només la filla enyora aquella sensació de possessió que comporta el ritme del calypso i en reclama la recompensa per haver tret bones notes de l’escola. Què hi pot haver millor en aquest món que ballar Jump In The Line cantat per Harry Bellafonte? Què hi pot haver millor que aquella sensació de sentir que flotes i t’enlaires envoltada d’esperits?
Bettlejuice no és una pel·lícula de por ni tampoc de riure, no és de denúncia ni de renúncia, no és d’amor (o sí?) ni de rancor. És només una obra d’art en forma de pel·lícula on cadascú hi aporta en tota la potència els seus ingredients específics: En Harry Bellafonte canta els calipsos, Danny Elfman en fa la música, la parella d’enamorats (Geena Davis i Alec Balwin) la puresa de l’ideal, la família Deetz (Catherine O’hara i Jeffrey Jones) el dret a la felicitat, Winona Ryder la candidesa. I Michael Keaton l’esbojarrat fantasme Betelgeuse, el contrapès de l’entramat.
Aquesta pel·lícula te l’has de mirar amb ganes de descobrir bellesa, deixar que et penetri el ritme de les cançons, deixar-te meravellar per cada escena i voler-te fascinar per cada detall imprevist; si ho fas així gaudiràs d’uns moments de privilegi. Altrament et podria semblar una astracanada sense cap sentit.
Aleix Font, 27 de juliol de 2021
