L’ÚLTIM LLOP

Pel·lícula xinesa

Director.- Jean-Jacques Annaud

Guió.- John Collee , Lu Wei , Jean-Jacques Annaud .Novel·la: Jiang Rong

Repartiment.- Feng Shaofeng, Shawn Dou, Ankhnyam Ragchaa, Yin Zhusheng, Baasanjav Mijid, Baoyingexigeix

Els llops observant l’atac dels humans. (foto d’internet)

En el context de la Revolució Cultural, de la Xina de Mao Zedong, dos estudiants són enviats als confins més inhòspits del país, a la Mongòlia esquerpa, desèrtica, on només hi viuen famílies disperses de nòmades que viuen de la cria de cavalls i d’allò que puguin recol·lectar o de caçar. Per ells, que vénen de la ciutat, és un canvi capital i només la fe en la ideologia comunista i uniformadora els ajuda a sobreviure. Sobretot és vital  l’acolliment del clan on els destinen.

La transhumància comporta una vida dura, però bella.

Aprendran l’art d’alimentar-se i de resistir els embats del fred. I també aquella ciència heretada de generacions, mig totèmica, mig d’observació persistent, durant mil·lennis de fer el mateix. Així sabran coses que només existeixen al si del clan, creences ancestrals que xocaran, evidentment, amb l’embat transformador dels plans quinquennals de creixement impulsats pel nou règim.

Els llops també són una nació

Sabran que als llops se’ls ha de respectar, se’ls ha de permetre menjar i és comprensible que si se’ls dificulta la supervivència, ells reaccionaran en conseqüència. I això fa por. També saben que els paisatges no només són preciosos, que ho són, sinó que són necessaris pel manteniment del seu estil de vida. El preu de no respectar aquesta bellesa serà la catàstrofe.

És possible l’amistat entre home i llop?

Així doncs, la confluència de les dues inèrcies només suposarà l’eliminació d’una d’elles, la més feble, la que pervivia mercès a l’equilibri pactat i respectat entre totes les criatures que habitaven al darrer paradís del món. Quan la Natura reacciona deixa al seu darrera la devastació, la mort. I moltes llàgrimes.

Pel·lícula preciosa en el seu conjunt, en el missatge ecològic cru i real, en la música i la imatge, les interpretacions humanes i animals i també en aquelles imatges impossibles de l’exèrcit dels llops lluitant pel seu futur com a espècie.

Si en teniu l’oportunitat, no us la deixeu passar.

Aleix Font, 16 de novembre de 2022.

Related posts