Traducció del turc de Xavier Gaillard Pla
Edicions del Periscopi
186 pàgines (més 6 de Cronologia d’algunes dates del Laberint i de Turquia)
Boratín cau (creuen que es volia suïcidar) des del pont del Bòsfor, que no és de broma ja que té cent vuitanta sis metres d’alçada i només es trenca una costella, cosa pràcticament miraculosa ja que la majoria dels que hi ha caigut s’han mort i els pocs que ha sobreviscut han quedat paralítics de per vida. Però Boratín “només” ha perdut la memòria. I d’aquesta cosa desconeguda que és la pèrdua de la memòria tracta el llibre.
Està narrat quasi sempre en primera persona i els diàlegs hi són sense signes que ho adverteixin, com si fossin un afegit de la narració. Aquesta tècnica no és gaire habitual entre nosaltres i en general ens dificulta una mica la lectura. No és el cas d’avui perquè de seguida ho identifiques i pots seguir el ritme del relat.
Com que Boratín no recorda res, ni què hi fan unes guitarres al menjador de casa seva, ni si encara funciona l’estació del tren, ni els carrers, els noms, la història, l’antiguitat, el perquè estan pintats o decorats. Tampoc sap si la gent que es creua pels carrers el coneixen o l’odien, ni si aquella noia havia tingut alguna relació amb ell i si ell l’havia fet patir. En fi, que haurà d’anar vivint la vida sense un passat ni un futur. I és clar, no té son. No sap si és feliç, no sap si mai ha tocat cap dona, no sap si ha fet algun petó. Té amics però no els coneix. Sí que ells el coneixen i el conviden a emborratxar-se junts, però ell no sap qui són, no sap si algun dia es van fer alguna confidència, no sap qui és més amic i qui no ho és tant. Però té una germana que cada dia el truca, i també ha anat a l’enterrament d’un amic seu des de la infància i rep abraçades d’agraïment dels assistents. En fi, un problema, un gran problema. Si això em passés a mi no sé pas que faria.
Al llibre hi diu que Burhan Sönmez va néixer a Ankara el 1965, que és escriptor, professor universitari de teoria literària i novel·la i advocat. Especialista en drets humans, que exercia a Istanbul i que el 1996, en una manifestació la policia el va deixar greument ferit i va haver d’exiliar-se a Londres. Diu que des del setembre de 2021 és president del PEN Internacional. Diu també que és l’autor d’un llibre d’èxit titular Istanbul Istanbul.
De Xavier Gaillard Pla, el traductor, diu que és llicenciat en literatura comparada per la Universitat Autònoma de Barcelona, que és doctorand en estudis de l’orient mitja i que s’ha especialitzat en l’estudi de la memòria història, l’islamisme polític i els moviments socials a la regió de Llevant, l’Iran i Turquia.
No sé què dir-vos. És un llibre bonic, profund, intimista. Suposo que us agradarà. Però, i si no us agrada? Marededéu, quin dilema. Us transcric el que diuen la gent important; altra cosa és si els fareu cas.
John Ralston Saul, president emèrit del PEN Internacional. Amb Laberint, Burhan Sönmez afegeix un altre element important al retrat qaue fa de la vida actual, amb Turquia com a escenari de tots els nostres drames.
The New York Times.- Aquest llibre es llegeix com un somni febril…. etc.
Publisbers Weekly.- Una meditació filosòfica i cerebral sobre la memòria i el que significa viure sense…..
Literary Review.- Sonmez guia el lector de manera brillant. Utilitza la narració (anècdotes, faules i històries) per descriure lliçons que són valuoses per entendre la vida…
Literaru Hub.- …. sap que ha mort l’últim sultà, però la resta és un laberint. Aquesta novel·la curta i el·líptica de l’autor de Istanbul Istanbul segueix el protagonista a través de carrerons i evoca l’encreuament ineluctable entre lloc i persona.
Asymtote Journal.- “Navega per la psicogeografia d’Istanbul per interrogar-ne una de les criatures més misterioses: el jo….
Shelf Awareness.- Una anàlisi provocadora de la memòria i la pèrdua de la intenció i els resultats..Magistral.
Us ha quedat clar? La veritat és que si m’hagués llegit aquestes parrafades abans de llegir el llibre, segurament no l’hauria llegit.
Aleix Font, 22 de novembre de 2011.
