AVI
Edward Irving Wortis, més conegut com a Avi, nascut a Nova York el 1937, ha escrit més de setanta llibres per a nens i joves, entre els quals destaquen La veritable confessió de Charlote Doyle i Ciutat d’Orfes, tots dos publicats per Bambú. Les seves novel·les han estat mereixedors de dues mencions d’honor Newbery i d’una Medalla Newbery, entre d’altres premis. Viu amb la seva família a Denver, Colorado. Visita la seva web: avi-writer.com (així consta al llibre La guerra dels botons).
Obra:
Coses que de vegades passen: històries molt curtes per a petits oients (1970)
La venjança d’Emily Upham (1978)
La història de Harry indefens (1980)
L’home del cel (1980)
Un lloc anomenat lleig (1981)
Qui va robar el mag d’Oz? (1981)
De vegades crec que sento el meu nom (1982)
Ombra brillant (1985)
Romeo i Julieta, junts (i vius!) A Las t (1987)
L’home que era Poe (1989)
Les veritables confessions de Charlotte Doyle (1990)
Res més que la veritat (1991)
Qui era aquell home emmascarat, de totes maneres? (1992)
Ciutat de la llum, Ciutat de les fosques (1993)
El graner (1994)
L’illa dels contrabandistes (1994)
Tom, Babette i Simon: Tres contes de transformació (1995)
Més enllà del mar de l’Oest, llibre 1: L’escapada de casa (1996)
Trobar la providència: la història de Roger Williams (1997)
Què tenen a veure els peixos amb alguna cosa? (1997)
Abigail pren la roda (1999)
Amanda s’uneix al circ (1999)
Mantingueu un ull a Amanda (1999)
La rata de Nadal (2000)
Ciutat dels orfes (2000)
No saps que hi ha guerra? (2001)
Escola Secreta (2001)
L’alcalde de Central Park (2003)
Pel·lícula silenciosa (2003)
Llibre sense paraules (2005)
El tro de ferro: la batalla entre el monitor i el Merrimac (2007)
La porta dels traïdors (2007)
Un començament, un embolic i un final (2008)
Or dur: La febre de l’or de Colorado de 1859 (2008)
Vident de les ombres (2008)
Llop vell (2015)
El més important: històries sobre fills, pares i avis (2017)
Escola dels Morts (2016)
El rei del jugador (2017)
La vida inesperada d’Oliver Cromwell Pitts (2017)
La guerra dels botons (2018)
La fi del món i més enllà (2019)
&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&
CIUTAT D’ORFES
AVI
Traducció de: Lluís-Anton Baulenas
Bambú Editorial
375 pàgines
Avi ens explica una bonica història que passa a la ciutat de Nova York a les acaballes del segle XIX, quan la ciutat és plena d’immigrants i la misèria és la situació de la major part de la població. A fi de sobreviure tothom qui pot treballa, i els salaris són molt minsos. En Maks Geless fa de newsies, o sigui que ven diaris del The World “el diari més gran del món” cridant les notícies per la zona de la ciutat que li han adjudicat. Cada dia aconsegueix recollir vuitanta centaus, dels quals n’haurà de retirar una quantitat per a poder comprar els diaris del dia següent. Tots els guanys van a parar dins d’un pot juntament amb els que aconsegueixen els altres membre de la família: el seu pare i la seva germana Agnes, que treballen a una fàbrica de sabates, i la seva germana Emma que treballa a l’hotel Waldorf.
Als barris on hi operen els newsies hi ha una banda de xicots més grans que els venedors i els tenen atemorits perquè els apallissen i els prenen tots els diners. També Maks rep l’agressió de la banda dels Busca-raons, però té la sort de trobar la Willa, una noia orfe que viu al carrer. Amb la seva ajuda se n’aniran sortint, però sempre amb la por que la banda del Bruno els arreplegui d’imprevist.
Per acabar-ho d’empitjorar, la seva germana Emma ha sigut detinguda i empresonada provisionalment a l’espera de judici, acusada injustament d’haver robat un rellotge d’or a l’hotel on treballa. En Maks, i també la seva amiga Willa, iniciaran la investigació per a poder-la treure de la presó.
És una història molt tendra, ingènua i emocionant on els nens, desemparats, es mouen per un món de pobresa extrema, un món que, segons sembla, era molt similar al que es vivia als barris pobres de la ciutat americana a les acaballes del dinou. En l’estil d’aquest escriptor americà, els protagonistes aniran esquivant tots els paranys i amb penes i treballs, amb ajudes inesperades aniran superant impediments per arribar a l’objectiu. I això fa que el llibre sigui bonic, agradable de llegir encara que sigui de literatura juvenil. M’imagino que en aquesta categoria de llibres n’hi deu haver de dolents, de mediocres, d’acceptables i de genials. Aquest que escriu AVI són d’aquests darrers, dels millors de tots, dels que t’agraden des d’un bon començament fins al final i que et sap greu quan s’acaben.
Aleix Font, 22 d’agost de 2021.
&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&
LA GUERRA DELS BOTONS
Un relat de la Gran Guerra
Traducció de l’anglès de David Nel·lo
bambú Editorial
258 pàgines
Agost de 1914. Érem set: en Drugui, en Jurek, en Makary, en Raclaw, l’Úlryk, en Wojtex i jo, en Patryk; tots teníem onze o dotze anys. No formàvem un club ni una banda, més aviat érem un ramat de cabres boges... etc. Així comença el llibre i així va començar la guerra al seu poble, quan inesperadament un estrany ocell va aparèixer i clac-clac, com aquell qui no vol va deixar anar un ou que va esclatar dins de l’escola i va matar en Ciryl.
Els russos feia temps s’hi estaven, feia temps que a l’escola només s’hi ensenyava rus, i vet aquí que un bon dia van carregar els carros i se’n van anar, amb el seu cap, en Dmitrov, al davant, dalt del seu cavall, impassible, sempre mirant endavant com si no conegués ningú del poble. I al cap d’uns dies van entrar els alemanys. A partir d’ara els jocs ja no eren jocs i tot s’havia tornat molt seriós. Tot i així, els amics continuaven jugant i ara havien convingut que qui aconseguís el millor botó d’uniforme militar seria el rei de tots. Quina absurditat que els soldats no pensessin com ells i que es prenguessin aquest joc com un acte hostil de guerra.
De fet la Primera Guerra Mundial només és un paisatge de fons per parlar-nos de caràcters i jerarquies, de jocs i simulacions per marcar el llindar del poder i la obediència. Tot són jocs, però els jocs serveixen per definir el futur i la influència durant tota la resta de la vida. Així s’explica que els nens no gosin fugir de les regles imposades a l’atzar i que cal obeir, fins a la mort.
És un llibre bonic i tendre, fàcil de llegir, amb capítols tan curts que te’ls acabes com si mengessis cacauets. Un dia? Dos com a màxim. Es llegeix com es llegeixen els contes infantils, amb esglai i fascinació, amb sorpresa i comprensió. I també amb por.
Aleix Font, 22 de juliol de 2021
&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&
AVI
LA VERITABLE CONFESSIÓ DE CHARLOTTE DOYLE
Traducció de Lluís-Anton Baulenas
Bambú Editorial
275 pàgines
Avui, aquest memorable escriptor americà de pseudònim Avi, m’ha sorprès amb una novel·la juvenil d’aventures com de pirates. Resulta que la família de Charlote Boyle, una noia de tretze anys, han de retornar a Amèrica, concretament a Rhode Island, i la deixen a ella Anglaterra per a que acabi el curs. Ella tornarà a casa en un vaixell de la companyia de la que el seu pare n’és soci, i anirà acompanyada de dues famílies que també tenen filles. Charlote Boyle, senyoreta Boyle, està il·lusionada amb aquest viatge de dos mesos amb bona companyia.
Però les coses no aniran tal com s’imaginava i la primera decepció serà trobar-se fent el viatge tota sola, perquè les dues famílies no hi han pogut embarcar. La segona una tripulació hostil, i la tercera una cabina infecta i gens acollidora. Més endavant encara en tindrà moltes més de decepcions fins l’extrem de veure’s implicada en un motí i també en un assassinat. Aquests fets no són pas cap avançament de la història, ja que només a la primera pàgina ja ho explica ella mateixa.
Justificació: Feia poc que havia llegit el llibre del mateix autor La guerra dels botons i em va captivar de tal manera que al trobar-ne a la biblioteca dos més del mateix autor no ho vaig dubtar gens. Ara que ja he acabat el primer he descobert que tots dos porten l’advertiment JN, que ens avisa que és per joves. Però no me n’he penedit perquè he passat una bona estona, per la lectura i també pels coneixements de l’estructura, el lèxic i els horaris (guàrdies) dels vaixells, si més no dels del temps que anaven impulsats per la força dels vents.
Si alguna vegada us ha agradat la literatura d’aventures d’Stevenson, Jules Verne, Defoe,… tinc la sensació que aquest també us agradarà. I si el que busqueu és un llibre per a passar l’estona aquest estiu, si pot ser a l’ombra d’un bon arbre, llavors n’estic segur, aquest és el vostre llibre.
Aleix Font, 14 d’agost de 2021
