QUALITYLAND
Traducció de Ramon Farrés
Edicions del Periscopi
391 pàgines
Marc-Uwe Kling ha escrit un molt bon i estrafolari llibre. Una distòpia d’un país feliç i futur on tot està en funció del benefici de l’empresa, de l’efectivitat en el servei, de la satisfacció del client. En resum, de la qualitat total. I tot s’hi val. Per arribar a aquesta perfecció cal unes eines, o sigui, uns algoritmes que permetin arribar a la totalitat de la població d’aquell país (enveja dels altres països del món) per a servir-los d’una manera eficient, no només en les seves peticions, sinó en allò que algun dia podrien anhelar i encara no hagin demanat. O sigui, que si tu, habitant de Qualityland, reps per exemple un raspall de dents elèctric que toqui música clàssica (o sigui regueton) i que també et recordi els teus compromisos del dia, no ho dubtis, es tracta d’un producte que algun dia hauries desitjat. Doncs ja està, l’empresa s’anticipa als teus desitjos i t’ho envia…. ei, pagant, eh?
I com s’ho fan això d’anticipar-se a les peticions dels seus clients? Doncs Marc-Uwe Kling ho ha vist molt fàcil, amb els algoritmes. Es tracta que en una societat avançada com la de Qualityland tothom està classificat en nivells. Per exemple, els que tenen entre un i nou punts són els més desgraciats de tots, i poques vegades rebran del servei de venda a domicili alguna cosa interessant. De deu a vint no és que valguin gaire, per exemple, encara no els deixarien entrar a una discoteca si no és que van a fregar el terra o per ajudar en alguna tasca desagradable. I així van pujant fins als que tenen entre noranta i cent punts, o sigui els privilegiats més absoluts que tenen accés a tot arreu, són saludats inclús pels semàfors (perquè, no s’ho perdin, totes les màquines parlen). Però a la vida no sempre és fàcil per a tothom i no et pots adormir en els privilegis perquè si fas alguna marranada et poden treure punts.
Segons Marc-Uwe Kling un dels avantatges de viure a Qualityland és que el cognom ja diu molt de tu. Els fills arrosseguen el cognom dels pares, com passa ara, tot i que per mèrits propis també en pots adquirir un de nou. Per exemple, si ets fill del primer ministre et podries dir Pere Primer Ministre. I si ets fill d’un aturat permanent podries ser Antoni Inútil. Als algoritmes això els facilita una mica la feina. Imagina’t que ets un taxi sense conductor i que reps la crida d’algú que es diu així, Antoni Inútil, ep, no cal que corris! Però si el que sol·licita els teus serveis és l’Artur Primer Ministre, ja cal que et donis pressa.
I les notícies, ja se sap, més o menys com passa ara, que això no ha canviat gaire. Per exemple, si algú dels mal classificats assassina algú amb un ganivet, la notícia podria ser com aquesta: Aquest matí un inútil ha assassinat un vianant amb un ganivet de la marca Tallabé, que com ja sabeu és un dels millors ganivets que s’han fabricat mai i que per cert, tothom hauria de tenir per tallar els tomàquets de manera impecable. D’aquesta manera, vulgues que no, la gent es va conscienciant de tal manera que qui no va a la moda no està ben vist, qui no té un ganivet Tallabé se’l miren malament, i qui no porta els nens a l’escola Rateta Finolis és que no és gaire de fiar. Vaja, més o menys com passa ara.
Però què passa quan algú comença a rebre productes que ell ni vol ni voldria mai? Doncs que deu estar mal classificat. I què passa si els que estan a dalt de tot no volen admetre la possibilitat que els algoritmes classificadors s’hagin equivocat? Doncs que tens un problema. I que passa si no hi estàs d’acord i creus que això ha de canviar? Doncs.. en fi, més o menys com passa ara.
Un llibre estrambòtic i genial (em sembla que ja ho he dit) que recomanaria que el llegíssiu. Que bé que us ho passaríeu si us ho passéssiu tan bé com jo quan l’he llegit. Va, esforceu-vos i llegiu-lo. Mira, perquè us feu una mica a la idea podria dir que és una mica com aquell Món Feliç de l’Aldous Husley, però amb humor, amb ironia, amb una mica de mala idea, amb, amb… en fi, que segurament us agradarà.
Notes importants en el context del llibre
Luddites (de Ned Lundd).- Durant la Revolució Industrial, en alguns països d’Europa hi va haver protestes contra la mecanització creixent, en el curs de les quals treballadors exaltats van destruir màquines i fàbriques. Les autoritats van actuar amb tota la força contra els rebels. Així, per exemple, l’any 1812 a Anglaterra la destrucció de telers es va castigar amb la pena de mort. Els qui llavors van ser executats són considerats màrtirs pels assaltamàquines actuals
Paradoxa de Moravec.- Per una Intel·ligència artificial els problemes difícils són fàcils i els problemes fàcils són difícils.
Lleis de la robòtica d’Isaac Asimov, 1942. Primera.- a un robot no li està permès ferir cap persona o permetre que sofreixi un perjudici a causa de la seva inactivitat. Segona.- un robot ha d’obeir les ordres d’una persona, tret que aquestes ordres es contradiguin amb la primera llei. Tercera: un robot ha de protegir la seva pròpia existència, sempre que aquesta protecció no es contradigui amb la primera o la segona llei.
Llei de Moore (cofundador fàbrica de xips petita anomenada Intel): preveu que la complexitat dels circuits integrats es doblaria cada vint-i-quatre mesos (la intel·ligència de les màquines creix exponencialment, a diferencia de la dels humans, que no creix gens)
Frase definitòria: Estem al futur on tot existeix per raó dels negocis i l’eficiència.
Aleix Font. 7 d’octubre de 2021
