MIRMANDA I EL TAPÍS DE LA CREACIÓ
Edicions Calígraf – Novel·la històrica
290 pàgines
Marc Grijalvo, a Mirmanda i el tapís de la creació ha escrit un conte històric. Tal com ho sentiu. O potser hauria de dir una novel·la històrica? No sé què dir. Perquè si en una història hi surten fades, països de llegenda i animals mitològics se’n pot dir novel·la, o s’ha de dir conte? Sigui com sigui la catalogació correcte, de fet es tracta d’una història embolicada de llibres d’història, i ho fa amb una gràcia que t’oblides de la ficció i et menges amb delit aquells capítols de la nostra Edat Mitja.
La trama va de dos nois coetanis nostres, a les acaballes de la infantesa i principis de l’adolescència, amb el primer petó traumàtic de quan no pots sospitar que algú et vulgui enganyar. Des sobte, per aquelles lleis einstenianes (tot és força, tot és llum) i dels punts energètics de l’esfera terrestre es veuen transportats a l’Edat Mitja catalana quan els croats del rei Felip de França envaïen Catalunya començant pel Rosselló i l’Empordà. Ells, la Núria i en Biel, de sobte han crescut i participen de les lluites dels i amb els almogàvers al setge de Girona i a la gran batalla de les illes Formigues, quan l’almirall Roger de Llúria va trinxar l’esquadra francesa i els almogàvers van desfer l’exèrcit croat de més dos-cents mil soldats.De fet ells no havien anat a fer la guerra, però s’hi van trobar. Ells tenien per missió tornar un griu al llegendari país de Mirmanda.
Quant Barcelona era un prat
ja Mirmanda era ciutat,
forts gegants l’han aixecada,
que de pedra amb glavi tosc
quant los veien dintre el bosc,
fins los roures tremolaven.
(Canigó, de Mossèn Cinto Verdaguer)
Els grius són aquells simpàtics animalons mitològics que a Viquipèdia descriuen de la següent manera: El griu o grifó és una criatura mitològica ferotge i perillosa que té el cap i les potes de davant d’ocell rapaç gegant, amb plomes daurades, urpes esmolades i un bec ganxut. Les musculoses potes de darrere i la cua són de lleó. Resulta que quan el món antic anava desapareixent i les goges, els minaurons i altres personatges dels contes de la vora del foc ja no hi eren, una parella de grius van ser exterminats pels soldats d’un noble empordanès. Però ningú no va parar esment que havien fet un ou. Ver aquí el motiu de l’empresa dels nostres protagonistes que faran la viu-viu en mig de l’epopeia catalana.
Coneixeu la història de la invasió francesa de Catalunya i la increïble batalla naval de les illes Formigues? Us en faré un petit resum per mitigar lleument el silenci imposat per l’ocupació espanyola del nostre país (Ho resumeixo de Viquipèdia) https://ca.wikipedia.org/wiki/Batalla_naval_de_les_Formigues:
El 1285, el rei de França Felip III l’Ardit decidí envair Catalunya amb un gran exèrcit, al que el Papa Martí IV donà la consideració de croats, per a fer costat al seu cosí Carles I d’Anjou en conflicte amb la Corona d’Aragó pel tron de Sicília. Les línies de subministrament de l’exèrcit invasor depenien totalment de la flota francesa. La flota catalana, sota el comandament de Roger de Llúria, derrotà la francesa en la batalla naval de les Formigues que va tenir lloc els dies 28 d’agost i el 3 i 4 de setembre de 1285. Posteriorment enfonsà la resta de l’esquadra francesa concentrada a Roses, i per acabar definitivament amb la invasió, van aniquilar als croats en la batalla terrestre del Coll de Panissars.
L’altra icona de la novel·la de Marc Grijalvo és el Tapís de la Creació, que és un brodat romànic, únic al món, de 358 cm per 450 centímetres, custodiat a l Museu Capitular de la Catedral de Girona. Davant d’aquest tapís, Núria s’hi passarà moltes estones durant el setge de Girona, fins que les mosques de Sant Feliu acudiran en defensa dels assetjats.
És un llibre atractiu i agradable de llegir. Us el recomano perquè sé que passareu una bona estona i també perquè us servirà per anar posant música al nostre passat remot.
Aleix Font, 3 de març de 2022.
