MAJ SHÖWALL I PER WAHLLÖÖ

ROSEANNA

Traducció Alícia Mirall

Columna

270 pàgines

Maj Shöwall i Per Wahllöö han escrit un bon llibre de lladres i serenos, al  meu entendre tant humà i real, que en certs moments potser dificulten una mica la velocitat dels esdeveniments. Poden passar mesos entre un pas i un altre, i això que avui en dia ens semblaria inadmissible, llavors, quan ho van escriure, era comprensible.

Sinopsi a la contraportada del llibre Roseanna

La història va de la troballa d’una noia jove americana morta a dins d’un canal que comunica uns llacs suecs, està nua i sense cap mena de documentació, però tot i així la policia aconsegueix esbrinar que és americana de Nebraska i que es diu  Roseanna McGraw. També creuen que la devien assassinar a bord d’un ferri que feia la volta pels llacs on ella s’hi havia allotjat. Però a partir d’ara la feina de la policia és àrdua. Perquè a bord hi viatjava personal de molts països diferents, i a part d’això, si aconseguien entrevistar-los a tots, naturalment ningú no admetria haver-la assassinat. Tot i així, la feina de l’investigador és aquesta, rascar i estirar fils.

Solapa del llibre amb el Currículum del escriptors Maj Shöwall i Per Wahllöö

Maj Shöwall i Per Wahllöö van escriure,  entre el 1965 i el 1975, una sèrie de llibres en les que Martin Beck n’era el protagonista (l’edició en català és del 2009), i  degut als canvis tecnològics d’aquests cinquanta anys sovint m’han vingut rampells d’imaginació errònia quan, per exemple, els policies tenien problemes a l’hora de trucar a comissaria: jo pensava “agafa el mòbil”, però en aquells anys no n’hi havia. Tampoc no hi havia el recurs de consultar càmeres de vigilància, si més no en l’abundància d’avui en dia. Tot això dificultava la feina dels antics investigadors i també la dels lectors actuals que instintivament pensem en termes actuals sense extrapolar-los a la prehistòria de fa cinquanta anys.

Inici de la història amb menció de la traductora Alícia Mirall

M’ha agradat; he trobat moments una mica pesadets, sobretot durant la transcripció d’interrogatoris. Però en la feina de la policia n’hi deu haver molts de moments així.  Llegiu-lo, us ho passareu bé, i també descobrireu que la novel·la policíaca nòrdica ve de lluny, molt més enllà de la Camilla Läckberg, de Henning Mankell i fins i tot d’Stieg Larsson.

Aleix Font. 28 de març de 2022