LA NOIA DEL VESTIT BLAU, de Laia Vilaseca
Amazon-Kindle
269 pàgines
A internet hi diu, entre altres coses, que Laia Vilaseca va néixer l’any 1981 a Barcelona, que treballa com a escriptora i lectora professional, i que “El Cas Durroway”, és la seva primera novel·la, i la que avui comentem serà la segona.
La Martina Casajoana, filla del Jaume Casajoana, torna al poble després d’haver tingut problemes amb la feina, just quan un incident al petit cementiri ha posat al descobert els ossos, i la tèrbola història, d’uns fets ocorreguts l’any 1977 i que van concloure amb la mort d’una noia desconeguda de la que la gent del poble només en sabien el nom, Olivia, i que portava un vestit de color blau.
La Martina Casajoana veu l’oportunitat d’un bon reportatge per la revista, o el diari, al que treballava i es posa a preguntar. El que no sospita llavors és que a vegades és millor no remoure allò que està guardat i enterrat. Sense esperar gaire comencen a passar coses, desagradables, i farà que tot s’emboliqui amb conseqüències garrafals.
I tot això passa a Treviu un petit i tranquil poble de muntanya situat al nord del Berguedà, on tothom es coneix i on costa imaginar que entre els veïns de tota la vida hi pugui haver un assassí. Això portarà la Martina Casajoana a desconfiar de tothom, excepte del Linus, la Marian i el Samuel. Perquè sempre s’ha de tenir algú per poder-s’hi recolzar.
És una novel·la entretinguda, d’aquelles que no cansen de llegir. Les històries de suspens rurals sempre tenen un què que les fa interessants. Recordo unes històries franceses antigues que m’apassionaven (Gupí Mans Roges, Els desapareguts Saint-Agil, etc). I potser és per això que se m’ha fet agradable. L’he llegit en llibre electrònic i m’ha fet la impressió que no havia estat massa repassat abans de penjar-lo al ciber-espai. Tot i això, perdonant petits errors, m’ha quedat aquella sensació de voler-ne llegir més d’aquesta autora. Esperarem que en vagin editant en català.
Aleix Font – 8 d’abril de 2020
