EVA BALTASAR – MAMUT

Eva_Baltasar_Mamut

EVA BALTASAR – MAMUT

Club Editor

128 pàgines

Eva Baltasar avui ens parla de la força primigènia persistent al fons de les cèl·lules de tot allò que és viu (potser d’aquí ve el títol d’aquest llibre), d’aquella necessitat antiga de persistir, de sobreviure, de procrear, altrament anomenada instint. I això, la capacitat d’escriure tan en dins de la vida, és molt difícil, fins i tot inabastable a la immensa humanitat; tan sols una elit que anomenem artistes s’hi poden aventurar. Eva Baltasar ens parla de gana i de desig, de determinació, resistència i subsistència, i també de perifèria de la vida en la nostra societat. La felicitat no va de bracet als títols universitaris, a vegades cal enfonsar els ponts per escalar al regne de la felicitat de les coses bàsiques.

Sinopsis a la contraportada del llibre Mamut

Avui, Eva Baltasar ens parla d’una noia, universitària a les acaballes de la seva carrera, que  sent la crida inqüestionable del seu cos a la reproducció, del desig de crear. Ara emprendrà el viatge esgotador a la recerca de la vida original on només hi sobreviu l’instint: satisfer la gana i la set, i tenir un aixopluc…. i un gos….. i un xai….. i un pastor, i una amiga per poder-la besar…. vaja, si pot ser.

Currículum d’Eva Baltasar a la solapa del llibre Mamut

D’ Eva Baltasar n’he llegit tres novel·les, Permagel, Boulder i Mamut, desconec si n’ha escrit d’altres però, en tot cas, aquestes tres són les que figuren a aquesta col·lecció del Club d’Editors. Permagel hi figura amb el número 70 de la col·lecció, Boulder amb el número 88, i aquest amb el 108. Veig que del primer al segon n’hi van divuit, i del segon al tercer vint; continuant amb la sèrie, el proper hauria de ser el cent trenta. I us confesso que l’espera ja se m’està fent llarga. També he constatat que d’un al consegüent hi transcorren dos anys, i això sí que és llarg de veritat.

Mamut com a insignia d’espècie extingida

 Eva Baltasar ha escrit altres llibres que no són novel·les, són de poesia. Però pensant-ho bé, qui em diu que aquests tres no són també de poesia. Salvador Espriu va dir un dia que la poesia era explicar bellesa amb frases curtes, i fins ara jo m’ho creia. Però després d’haver llegit les novel·les d’Eva Baltasar confesso que ja no ho veig tan clar. Tot i així qui no em diu que aquest llibre està format per les frases curtes que n’han quedat després de destil·lar  una gran, extensa, meravellosa, inabastable història.

Aleix Font, 7 de març de 2022.

Si ho vols també pots visitar l’altre web, d’excursions

Related posts