JORDI SIERRA I FABRA – ELS FOCS DE LA MEMÒRIA

ELS FOCS DE LA MEMÒRIA

Espurna Bromera

211 pàgines

Jordi Sierra i Fabra, en aquest llibre Els Focs de la Memòria, ens presenta uns fets ficticis però molt reals durant la guerra franquista. El 27 de juliol de 1936 tretze veïns van ser torturats i afusellats després de resistir durant nou dies el setge de falangistes i guàrdia civils. Són Els Tretze de San Agustí del Valle.  Després d’anys i panys d’estar enterrats en una fosa comuna de la que tot el poble sap la ubicació, els de l’Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica poden, per fi, desenterrar els cossos. I tenen la sorpresa de trobar-hi només dotze persones assassinades. On és la persona que falta?

Sinopsi a la contraportada del llibre

El besnét del tretzè, el que falta a la fossa, fa temps que va marxar del poble, asfixiat de la pressió de la Història i d’uns veïns que ho saben tot, del seu passat, del present i qui sap si també del seu futur. S’ha instal·lat a la ciutat i malviu fent feines de repartidor de pizzes, amb un sou miserable, i en un pis compartit amb dos altres xicots no gaire polits en la neteja de l’apartament. Però ha conegut una noia, la Raquel, que el fa somiar en un futur meravellós que podria ser possible si tingués diners. Aquesta necessitat el fa intentar una vida fosca, plena de perills i amb un futur que pot ser encara molt millor del que ara té.

Inici del llibre

Però Damian té un àngel protector que li neteja els camins i li esbandeix els perills. Aquest personatge l’induirà a escatir la procedència d’aquesta autoria. Ell no té a ningú llevat de la seva mare i la seva àvia. I el seu besavi, amb tota seguretat és mort. Perquè si no fos mort, la vida encara seria molt pitjor del que és ara. Perquè és inimaginable que el besavi sobrevisqués la guerra i no s’hagués posat en contacte, pel conducte que fos, amb la besàvia. Així doncs, d’on surt el protector?

Paral·lelament hi ha un periodista que també investiga l’enigma del tretzè mort desaparegut. I per mitjans més científics arribarà a la mateixa conclusió que el Damian. Però hi ha un problema d’ètica que quedarà en suspens. Què ha de fer un periodista quan descobreix una veritat que podria ferir a gent innocent? És que no tenen ànima? Són fets de fusta? Els fets de la vida actual bé ho demostren, però al llibre no se sap.

Jurat del Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil a l’Ajuntament d’Alzira

Aquest llibre de Els focs de la memòria és guanyador del Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil promogut per l’Ajuntament d’Alzira i amb un jurat composat per Consuelo Berenguer, Joan Carles Girbés, Andreu Martín, Maria José Obiol i Joan Portell. Res a dir. Només que no m’ha quedat gens clara la diferència que hi ha entre narrativa juvenil i narrativa a seques. Potser rau en el nombre de pàgines del llibre? o potser és perquè el protagonista principal és un noi jove. Jo pensava que era per la lleugeresa del relat, per la poca profunditat de la descripció dels sentiments, per la facilitat en la resolució dels problemes, per la similitud amb les aventures de Tintín. Però m’he trobat amb molts llibres per adults amb les mateixes pàgines que aquest, amb més fragilitat de trama i amb resolucions molt més absurdes. Potser només depèn de la catalogació de l’autor. Així de simple.

Llegiu el llibre, perquè és un bon llibre, perquè té un bon argument un bon enigma i una bona resolució. I sobretot perquè parla de la nostra Història oculta, la que ens han prohibit durant tant de temps i que algun dia hauria de ser esbombada i assumida pels qui van fer tan de mal.

Aleix Font, 22 de setembre de 2022.

Related posts