EL VALOR DE LA ATENCION
Por qué nos la robaron y cómo recuperarla
Traducció de Juanjo Estrella
Península
396 pàgines
Extret de Viquipèdia: Johann Eduard Hari va nèixer el 21 de gener de 1979, és un escriptor i periodista britànic-suís desacreditat, que va escriure per a The Independent i The Huffington Post . El 2011, Hari va ser suspès de The Independent i després va dimitir, després d’admetre plagi i invencions que es remunten al 2001 i fer edicions malicioses a les pàgines de la Viquipèdia de periodistes que havien criticat la seva conducta. Des d’aleshores ha escrit llibres sobre temes de depressió , la guerra contra les drogues i l’efecte de la tecnologia en l’ atenció., que han atret crítiques per afirmacions poc evidenciades, fonts tergiversades i males pràctiques de citació.
En aquest llibre, “El valor de la atención, por qué nos la robaron y cómo recuperarla” Johann Hari fa una cerca extensa sobre les causes de la pèrdua d’atenció que ha sofert la humanitat en els darrers anys. Entrevista científics de tot el món, des d’Anglaterra i Estats Units fins a Austràlia i així n’extreu unes conclusions que, crec, ja tenia abans d’iniciar la tanda d’entrevistes (ja se sap que si preguntes als científics adequats pots arribar a conclusions adequades). En el llibre sosté unes tesis política correctes amb els signes dels temps: anar contra les xarxes socials, anar contra el menjar envasat i ensucrat, anar contra el canvi climàtic, contra el sistema educatiu actual, contra el tractament mèdic per combatre el TDAH, contra la jornada laboral de cinc dies o superiors, en fi, contra tot allò que d’inèrcia ja acceptem. I que consti que no vull dir que estigui equivocat, Déu em perdoni, sinó que a vegades fins i tot em semblen massa bones les seves conclusions, sobretot les seves proclames perquè es mobilitzi la població mundial per aconseguir els postulats.
Tot el que ell afirma no ho diu ell, sinó que ho posa en boca de científics de primera categoria, fins al punt que es fa una mica pesat que cada paràgraf definitori l’encapçali amb el currículum del prohom que ho ha investigat. Així, per exemple, diu: David Ulin, que portava més de trenta anys com a crític literari i editor a Los Angeles Times, em va dir….. La Doctora Maiken Nedergard, de la Universitat de Rochester, explicà durant una entrevista….. Xavier Castellanos, al qui vaig entrevistar a la Universitat de Nova York, on és professor de psiquiatria infantil i adolescent, em va explicar…. i així una i una altra vegada. Però normalment no es fa pesat, al contrari, hi ha episodis en que t’atrapa l’atenció amb temes sorprenents. En transcriuré un d’ells per posar-ho en context. Estava explicant com les xarxes socials ens estant xuclant l’atenció amb argúcies imbatibles. Explica com B.F Skinner li explicava la manera de domesticar qualsevol animal:
Prens un colom i el tanques a una gàbia, no li poses menjar. Com que el colom es belluga molt esperes fins que fa el moviment que tu desitges; si veus que alça l’ala esquerra, per exemple, li obres el dispensador de menjar i ell menjarà; al cap d’una estona quan torna a aixecar l’ala esquerra n’hi tornes a donar; a la tercera vegada el colom menjarà i pensarà “Calla, que això m’alimenta” i alçarà l’ala esquerra; si li vas activant el dispensador de menjar ja la tens domesticada. Diu Skinner “Molts animals són capaços de concentrar-se en coses molt complexes (i per a ells sense sentit) si se’ls recompensa adequadament”. Afegeix “Nosaltres creiem que som lliures però també sovint prenem decisions inspirades per aquest reconeixement” I conclou que aquest és l’èxit de les grans plataformes d’internet, amb els seus “m’agrada” i els seus diversos premis al nostre ego. Veieu que són arguments molt lluminosos.
Revisant la història de l’autor a internet veig que es tracta d’un personatge ben relacionat. Qualsevol altra que hagués estat desacreditat com ho va ser ell, acomiadat del diari on treballava, desdonat del Premi Orwell, criticat per diversos blogers etc. hauria estat proscrit de la seva professió. No és el cas, ans al contrari. Més enllà de l’escàndol va rebre recolzament de personatges famosos, com ara Elton John o Hillary Clinton entre d’altres.
Conclou amb una mena d’epíleg en el que proposa mesures per retornar-nos l’atenció: 1.- prohibir el capitalisme de vigilància (sistema que usen les grans corporacions de les xarxes socials per descobrir els nostres punts dèbils i utilitzar-los per a fer negoci). 2. Implantar la setmana laboral de quatre dies (per poder gaudir amb la família o fer les coses que més ens agradin). 3.- Reconstruir la infància al voltant del joc en llibertat, alliberar-los de les presons actuals que són les escoles.
Postulats amb els que hi combrego i que poca gent gosaria impugnar.
Aleix Font, 14 de juny de 2023.
