JEAN-CLAUDE IZZO (Trilogia Marsellesa)

Jean-Claude-Izzo

JEAN-CLAUDE IZZO

Jean-Claude-Izzo

De Jean-Claude Izzo, a  la bibliotecavirtual.diba.cat diu el següent:  que va néixer a Marsella el 20 de juny de 1945. Fill d immigrants, pare italià i mare d’origen espanyol, ell era cent per cent marsellès. Que és un  periodista, activista polític, agitador cultural, guionista, poeta i novel·lista. Que Jean-Claude Izzo va ser un bon estudiant, a l’escola tècnica va aprendre l’ofici de torner. Que el 1963 treballa en una llibreria i el 1964 fa el servei militar a Toulon i Djibouti i que col·labora amb el diari militar com a fotògraf i periodista.

Retornat a França, el 1966 s’afilia al PSU (Parti Socialiste Unifié) i més tard al PCF (Parti Communiste Français). Esdevé redactor en cap de la publicació comunista La Marseillaise. El 1970 publica la seva primera recopilació de poemes Poemes à haute voix. El 1978 trenca amb el PCF i escriu per a diverses revistes. 

L’èxit el sorprén amb la publicació de la seva primera novel·la Total Khéops (1995). Amb Chourmo (1996) i Soleá (1998), formen la Trilogia de Marsella, protagonitzada per la ciutat de Marsella i el policia Fabio Montale.

Modestament afegeixo jo que és un dels grans escriptors moderns de França amb noms com Antonin Varenne i Fred Vargas.

 

SOLEÀ

de Jean-Claude Izzo

Límits Editorial – Novel·la negra

Traduït del francès per Lluís Maria Todó

247 pàgines

Jean-Claude-Izzo

Es veu que a Marsella hi ha una màfia molt dolenta que ho mata tot, bé, quan dic tot vull dir tot allò que va contra els seus interessos. I a més de ser terriblement letals, també estan infiltrats a tots els estaments del poder: No cal que subornin tots els policies, ni tan sols a tots els caps de la policia (com passa a altres llocs), n’hi ha prou amb un policia ben situat a llocs concrets perquè es puguin assabentar anticipadament de les accions que prendrà la policia. Això ho diu un dels personatges d’aquest llibre.

Jean-Claude-Izzo

La Babete és una periodista que fa un reportatge sobre la màfia marsellesa i es veu que ho fa molt bé, perquè els de la màfia s’ho prenen malament i li van al darrera, primer per matar-la, i de passada per prendre-li el seu treball (no saben que en l’època de l’internet això és molt difícil d’aconseguir). I la Babete, com que els coneix i sap de quin peu calcen, té por i decideix amagar-se a unes muntanyes molt remotes on hi viu un amic seu, en Bruno, lluitador dels temps del maig francès.

Soleà

Però la Babete té altres amics i la màfia ho sap. Un d’ells és en Fabio, antic policia, retirat perquè era massa bo (no com a policia, sinó que a  persona que, tal com sembla darrerament són oxímorons: “policia bo”). I com que la bona gent de Marsella sembla ser que els agrada mamar molt, el Fabio bevia molt més del que aconsella l’Organització Mundial de la Salud.

Soleà

De sobte se li comencen a morir sobtadament els que estan al seu voltant. Els de la màfia l’avisen “Si no ens dius on és la Babete en moriran encara més”. I què penseu que fa l’antic policia bo? Doncs continuar bevent i filosofant sobre els barris vells de Marsella i la vida bucòlica amb una barca, una illa, i una posta de sol. I així li va, que ara se li mor el de la dreta, després el de l’esquerra i més tard el del primer primera.

Soleà

El final no us el puc explicar, però us diré que si hagués volgut llegir sobre les sargantanes de les Cavenes, o sobre frases de l’estil Els amors secrets solen ser els que compartim amb una ciutat, m’hauria comprat un llibre de poesia o d’amors secrets compartits amb ciutats.

A part d’això, en Jean-Claude Izzo és un escriptor molt valorat a França i va col·laborar en esdeveniments literaris de primera línea a França. El llibre que intento comentar és el que tanca l’anomenada Triologia de Marsella “una creació de gran qualitat literària i humana”. Va morir a l’any 2000 als quaranta-quatre anys.

Soleà

Què us podria dir per aconsellar-vos que el llegiu? Mireu, si penseu llegir un llibre de sang i fetge en el sentit Rambo, no us el compreu. Si aneu del pal de l’Agatha Cristie, no us el compreu. Ara bé, si voleu llegir una creació de gran qualitat literària i humana, o d’amors secrets compartits amb ciutats, llavor sí, i, sobretot, si us interessa bona literatura d’avantguarda segur que us passareu molt bé.

Aleix Font – 30 de juny de 2018

Related posts


Warning: count(): Parameter must be an array or an object that implements Countable in /homepages/38/d618625600/htdocs/clickandbuilds/AleixColonia/wp-includes/class-wp-comment-query.php on line 399

Leave a Comment