HILARI REGUER

Hilari-Raguer

 

MECANOSCRIT SOBRE

ELS MONJOS DE MONTSERRAT

QUI SÓN – QUÈ FAN – COM VIUEN

Hilari Reguer

Editorial Base

165 pàgines

 

Hilari-Raguer
Contraportada del llibre d’ Hilari Raguer

Vet aquí que sense esperar-ho m’ha caigut a les mans aquest llibre deliciós que m’ha fascinat. En unes cent cinquanta pàgines de capítols curts, el Pare Hilari Raguer, monjo de Montserrat des de fa seixanta-set anys, ens va explicant, sense ser apologètic, totes aquelles coses que en general desperten la nostra curiositat com a profans ens els afers conventuals.

D’una  manera meticulosa i entenedora va donant llum als diversos factors que composen el nucli i l’entorn d’aquest estil de vida tan incomprensible per la majoria de la humanitat i ens parlarà des dels horaris al finançament, des de l’elecció del Pare Abad fins a la Biblioteca o al Museu, i l’Escolania. I la destrossa de l’exèrcit francès. En fi,  tot allò que algun dia ens podríem preguntar sobre Montserrat.

Hilari-Raguer
Biografia d’Hilari Raguer a la solapa del llibre

Com a exemple us transcric l’enrevessat horari que marca les seves vides. Crec que a més d’un li va cridar l’atenció quan es va posar de moda aquell llibre i pel·lícula El nom de la Rosa, que si no vaig molt errat també parlava d’un convent benedictí. Vegem com és doncs, en paraules del Pare Hilari Reguer,  l’horari dels benedictins, i concretament el de Montserrat:

A les 6 en punt comencen les Matines, que poden durar quaranta minuts o una hora segons la solemnitat del dia. Segueix una estona per a la pregària personal i a les 7,30 resem Laudes, o sigui la pregària del matí. A continuació esmorzem i tenim un temps de treball o d’estudi els joves estudiants i els seus professors, fins que a les 11 celebrem la missa conventual, que és l’acte principal del dia.(..) dura cinquanta minuts els feiners, però a les festes, o si hi ha moltes romeries, es pot allargar fins a cinc quarts  o una hora i mitja. Després treball o classes. A les 13,30 dinem. Havent dinat tenim temps lliure, o per la migdiada. A les 15 (o a les 15,15 a l’estiu) resem l’Hora Menor, i tenim tota la tarda de treball fins a les Vespres, la pregària de la tarda, a les 18,45. Duren una mitja hora o una mica més els dies solemnes, i en acabar surten els escolans i tots plegats cantem la Salve Montserratina, (…) A continuació l’Escolania canta un motet, però els monjos ens retirem i ens queda quasi una hora per a la lectio divina. A les 20,15 tenim el sopar, que dura vint o vint-i-cinc minuts, i després a la sala  de la comunitat, tenim una mitja hora que anomenem recreació, o sigui temps lliure per conversar, llegir diaris o revistes. A les 21,15 resem la darrera pregària litúrgica de la jornada, les Completes, que s’allarguen un quart escàs.  A continuació ja no hi ha cap acte de comunitat: cadascú es pot lliurar uns moments a les seves devocions personals, i després tothom ja se’n pot anar a dormir.

Hilari-Raguer

Perquè us en feu una idea de tot allò que s’hi descriu, vegeu-ne el Sumari on posa títol a cada explicació.

El perquè d’aquest llibret                                           9

Què és Montserrat?                                                     11

  La muntanya                                                              13

El santuari                                                                         18

La imatge                                                                          21

El monestir                                                                       24

Quants monjos hi ha                                                     29

D’on provenen?                                                              34

Organització de la comunitat                                     38

Vida de família                                                                50

Sala capitular i deliberacions comunitàries          60

        Altres racons del monestir                                         62

Horari: Ora et labora                                                     68

La lectio divina                                                                 72

El treball                                                                             85

Ermites i ermitans                                                          95

Es servei del santuari                                                    100

Els estudis                                                                         110

La música                                                                           113

Les publicacions                                                              116

La Biblioteca                                                                     123

El Museu                                                                           130

L’Escolania                                                                        135

El complex comercial                                                    141

Els monjos i la política                                                   144

El Montserrat de tots                                                   149

Cloenda                                                                             165

                         Bibliografia                                                                        167

 

 

Ja veieu que és una glosa molt completa,  un mostrari del que fan, de qui son, de on son i d’on vénen. Acaba el llibre dient que Montserrat és de tots. I aquests “tots” vol dir que Montserrat és la casa de tots, i que tots s’hi ha de sentir a casa seva. No sols els catòlics. No sols els catalans.

Penso que és un llibre que ens interessa a tots i per això us el recomano. Llegiu-lo per a ser més savis, i també per gaudir encara més de les futures visites que fareu al monestir.

 

Aleix Font, 22 de setembre de 2021

Related posts