MECANOSCRIT SOBRE
ELS MONJOS DE MONTSERRAT
QUI SÓN – QUÈ FAN – COM VIUEN
Hilari Reguer
Editorial Base
165 pàgines
Vet aquí que sense esperar-ho m’ha caigut a les mans aquest llibre deliciós que m’ha fascinat. En unes cent cinquanta pàgines de capítols curts, el Pare Hilari Raguer, monjo de Montserrat des de fa seixanta-set anys, ens va explicant, sense ser apologètic, totes aquelles coses que en general desperten la nostra curiositat com a profans ens els afers conventuals.
D’una manera meticulosa i entenedora va donant llum als diversos factors que composen el nucli i l’entorn d’aquest estil de vida tan incomprensible per la majoria de la humanitat i ens parlarà des dels horaris al finançament, des de l’elecció del Pare Abad fins a la Biblioteca o al Museu, i l’Escolania. I la destrossa de l’exèrcit francès. En fi, tot allò que algun dia ens podríem preguntar sobre Montserrat.
Com a exemple us transcric l’enrevessat horari que marca les seves vides. Crec que a més d’un li va cridar l’atenció quan es va posar de moda aquell llibre i pel·lícula El nom de la Rosa, que si no vaig molt errat també parlava d’un convent benedictí. Vegem com és doncs, en paraules del Pare Hilari Reguer, l’horari dels benedictins, i concretament el de Montserrat:
A les 6 en punt comencen les Matines, que poden durar quaranta minuts o una hora segons la solemnitat del dia. Segueix una estona per a la pregària personal i a les 7,30 resem Laudes, o sigui la pregària del matí. A continuació esmorzem i tenim un temps de treball o d’estudi els joves estudiants i els seus professors, fins que a les 11 celebrem la missa conventual, que és l’acte principal del dia.(..) dura cinquanta minuts els feiners, però a les festes, o si hi ha moltes romeries, es pot allargar fins a cinc quarts o una hora i mitja. Després treball o classes. A les 13,30 dinem. Havent dinat tenim temps lliure, o per la migdiada. A les 15 (o a les 15,15 a l’estiu) resem l’Hora Menor, i tenim tota la tarda de treball fins a les Vespres, la pregària de la tarda, a les 18,45. Duren una mitja hora o una mica més els dies solemnes, i en acabar surten els escolans i tots plegats cantem la Salve Montserratina, (…) A continuació l’Escolania canta un motet, però els monjos ens retirem i ens queda quasi una hora per a la lectio divina. A les 20,15 tenim el sopar, que dura vint o vint-i-cinc minuts, i després a la sala de la comunitat, tenim una mitja hora que anomenem recreació, o sigui temps lliure per conversar, llegir diaris o revistes. A les 21,15 resem la darrera pregària litúrgica de la jornada, les Completes, que s’allarguen un quart escàs. A continuació ja no hi ha cap acte de comunitat: cadascú es pot lliurar uns moments a les seves devocions personals, i després tothom ja se’n pot anar a dormir.
Perquè us en feu una idea de tot allò que s’hi descriu, vegeu-ne el Sumari on posa títol a cada explicació.
El perquè d’aquest llibret 9
Què és Montserrat? 11
La muntanya 13
El santuari 18
La imatge 21
El monestir 24
Quants monjos hi ha 29
D’on provenen? 34
Organització de la comunitat 38
Vida de família 50
Sala capitular i deliberacions comunitàries 60
Altres racons del monestir 62
Horari: Ora et labora 68
La lectio divina 72
El treball 85
Ermites i ermitans 95
Es servei del santuari 100
Els estudis 110
La música 113
Les publicacions 116
La Biblioteca 123
El Museu 130
L’Escolania 135
El complex comercial 141
Els monjos i la política 144
El Montserrat de tots 149
Cloenda 165
Bibliografia 167
Ja veieu que és una glosa molt completa, un mostrari del que fan, de qui son, de on son i d’on vénen. Acaba el llibre dient que Montserrat és de tots. I aquests “tots” vol dir que Montserrat és la casa de tots, i que tots s’hi ha de sentir a casa seva. No sols els catòlics. No sols els catalans.
Penso que és un llibre que ens interessa a tots i per això us el recomano. Llegiu-lo per a ser més savis, i també per gaudir encara més de les futures visites que fareu al monestir.
Aleix Font, 22 de setembre de 2021