NINGÚ NO HO SABIA
Mari Jungstedt
Traducció d’Alexandre Gombau i Arnau
Columna Edicions S.A.
313 pàgines
Mari Jungstedt és una d’aquelles millors escriptores nòrdiques, concretament sueques en la distinció entre artistes i artesans entraria en la categoria d’artesanes, en les que veus que hi ha tècnica, hi ha argument i que molt sovint, si comences pel primer llibre de la sèrie t’agafa un regust per continuar.
Sembla ser que ha escrit una mena de trilogia en la que surt un detectiu de la policia anomenat Anders Knutas , que tenen la gràcia de titular-se “Ningú no..”. Així, el seu primer títol és Ningú no ho ha vist, del 2009, el segon Ningú no ho ha sentit, i el tercer és el d’ara, Ningú no ho sabia. En fi, que potser la culpa de no haver-ne gaudit plenament és meva, per no haver començat pel primer llibre. De totes maneres vaig llegir un altre llibre d’aquesta autora, titulat L’art de l’assassí, que no em va acabar d’agradar per culpa d’un excés de descripcions, d’edificis, de colors de les parets, etc.
A Ningú no ho sabia s’hi produeixen uns assassinats relacionats en el camp de l’arqueologia, i tant els periodistes com la policia intenten escatir qui ho ha fet, però no se’n surten i al final, per la tècnica de la carambola els acaben resolent. Entremig hi ha famílies dels periodistes i dels policies, i també dels difunts, i històries de vikings que són curioses de saber. Sabíeu, per exemple, que Odin és el déu més important? Us ho explico tal com surt al llibre:
Odin és la deïtat original, el totpoderós, segons molts… el més poderós dels déus que governava sobre tots els altres asos. També era la deïtat suprema del món dels humans. És el més vell i el més savi, i viu a la fortalesa del Valhalla. És el déu de la guerra, però també de la poesia, i és qui va crear les runes. Thor és fill d’Odin, i també és el déu de la guerra, tot i que se’l coneix més aviat com a déu de tro. Thor té un martell anomenat Mjölnir, i quan l’empra, provoca llamps i trons. (….) Finalment, Frey és el principal déu de la fertilitat. La gent l’adorava per tal d’obtenir una bona collita, pau, plaer sexual i bestiar abundant. Potser per això valia la pena llegir el llibre.
Per llegir-lo un estiu a les estones mortes que no saps que fer, està bé. Encara que, potser coincidireu amb mi, no és el millor llibre nòrdic de sèrie negra.
Aleix Font, 18 de setembre de 2021
