HENNING MANKELL – El rei de la sèrie negra nòrdica

Henning_Mankell

Henning_Mankell

Henning Mankell va néixer a Estocolm el 3 de febrer de 1948 i va morir a Göteborg el 5 d’octubre de 2015 (Viquipèdia). Estava casat amb Eva Bergman, filla d’Ingmar Bergman. El seu personatge més conegut és l’inspector de policia Kurt Wallander un inspector comprensiu, amb molta humanitat, solitari, quasi a les antípodes dels detectius americans tan llestos i tan súper herois. Quasi sempre investigava un cas del que no en trobava el desllorigador, però poc a poquet s’hi anava apropant fins que a poques pàgines del final es trobava embolicat en una situació de perill extrem que, a prop de l’acabament es podia solucionar.

Henning Mankell és possiblement el precursor d’aquest tsunami de novel·la policíaca nòrdica a la que s’hi ha sumat escriptors de tota Escandinàvia. Alguns pensen que l’espoleta va ser  Stieg Larsson amb la seva trilogia que conformava Milènium (Els Homes que no estimaven les dones), i segurament tenen raó. Però abans de l’Stieg Larsson hi va haver l’Henning Mankell amb el seu inspector Kurt Wallander que amb la seva humanitat resolia els espantosos assassinats que martiritzaven la regió d’Escània,  mentre anava envellint al ritme dels seus llibres.

Henning_Mankell

Eren uns llibres exquisidament escrits en els que es mesclaven els pensaments sobre la vida, passada i futura, l’enyor per la família, l’amor més o menys convencional per la seva actual amiga i, també, el pas a pas dels processos policíacs per escatir el desenllaç. Em complaïa cada vegada que trobava un llibre nou d’aquesta col·lecció fins que, inexplicablement va expressar la voluntat de no publicar-ne cap més (més tard va comunicar que patia càncer i possiblement va influir en la seva decissió). Mai més no he trobat cap altre llibre de la sèrie negre nòrdica de tanta qualitat com aquells, ni tan sols els de l’Stieg Larsson. Pels que no hagueu llegit cap d’aquests autors us diria que, segons el meu criteri l’Stieg Larsson equivaldria el que en cinema seria una pel·lícula de l’Indiana Jonnes i els Henning Mankell una com Els Ponts de Madison. L’una era frenètica, màgica en els fets que s’hi relaten i previsible en les multituds de solucions extraordinàries. L’altre és reposada, agradable, poètica, com una fina pluja de finals de tardor.

Henning_Mankell

La sèrie de novel·les amb l’inspector Kurt Wallander està composta pels títols següents, en ordre cronològic (entre parèntesis, la traducció catalana, quan hi és, amb l’any de publicació):

 

 Assassins sense rostre, escrit el 1991 i publicat en català el 2011

Els gossos de Riga, 2002 escrit el 1992 i publicat en català el 2002

La lleona blanca, escrit el 1993  i publicat en català el 2003)

L’home que somreia, escrit el 1994 i publicat en català el 2003

La falsa pista, escrit el 1995 i publicat en català el2001

La cinquena dona, escrit el 1996 i publicat en català el 2011

Amb l’alè al clatell, escrit el  1997 i publicat en català el 2004

El tallafoc, escrit el 1998 i publicat en català el 2004

 La piràmide, escrit el 1999 i publicat en català el 2004, recull d’històries curtes

 Abans de la gelada, escrit el 2002 i publicat en català el 2006, la primera d’una sèrie de tres novel·les protagonitzades per Linda Wallander, filla de l’inspector

Ossos al jardí, escrit el 2004 i publicat en català el 2013

L’home inquiet, escrit el 2009 i publicat en català el 2013

&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&

Assassins-sense_rostre
Portada del primer llibre de l’inspector Kurt Wallander

ASSASSINS SENSE ROSTRES – INSPECTOR KURT WALLANDER

HENNING MANKELL

Traducció Marta Casas Rubió

Tusquets Editors – L’Ull de vidre

Henning Mankell inicia amb aquest llibre la sèrie dels de l’inspector Kurt Wallander, el policia honrat, bona persona, reflexiu, amb defectes i virtuts com pertoca a les persones humanes. Ja s’ha divorciat de la seva esposa Mona (no n’explica les causes però s’entreveu que és a causa de la seva dedicació exclusiva a les tasques de policia); ja hi surt el distanciament amb la seva filla Linda a la que enyora amb dolor; ja ens parla del seu pare vell, esquerp i solitari, amb inicis de demència, i pintor obsessiu de quadres d’un mateix tema: un paisatge en capvespre on, a vegades hi surt un gall fer i a vegades no.  També ens parlarà del seu gran company de professió, en Rydberg, que tant trobarà a faltar en llibres posteriors. També el cap de policia Bjork, i els policies Näslund, Peters, Norén, Svedberg i Martinson. I l’ eficient telefonista Ebba, i el fiscal Per Akeson. En fi, personatges que anirem retrobant en endavant.

Assassins-sense_rostre
Mpa de Suècia amb Escània i la ciutat d’Ystad a baix de tot

També circumscriu el territori del seu ofici, concretament la regió Escània i la ciutat d’Ystad, i sovint el carrer on viu, Mariagatan.  Escània és un territori (regió, comarca, o província) situada al sud de  Suècia. Escània es comunica cap a ponent amb la capital de Dinamarca, Copenhaghen, que està en una illa comunicada per un pont. A la part central de la riba marítima més al sud hi ha la ciutat d’Ystad. Altres ciutats importants d’aquesta província són Malmö, Helsingborg i Kristianstad. En vaixell i en línea recta cap al sud aniríem a parar a Polònia i Alemanya. Segons els escrits de Henning Mankell, Escània és un territori majoritàriament rural, pla i generalment fred. Suècia és un país més petit que Catalunya en nombre d’habitants (en té 10 milions i els Països Catalans en tenim 14), tot i així no hi ha comparació amb la riquesa, la qualitat democràtica entre aquell país i el nostre. Escània  té poc més d’un milió i mig d’habitants i onze mil quilòmetres quadrats.

Assassins-sense_rostre
Imatges d’Ystad trobades a internet

Assassins-sense_rostre

En aquest llibre inicial, l’inspector Kurt Wallarder ha d’encetar la investigació d’un doble assassinat de dos avis, home i dona, en una granja isolada, caracteritzat per l’excessiva brutalitat que hi ha emprat el o els assassins. El granger ja se’l troben mort, però la mullar encara és a temps de dir les darreres paraules: “estrangers, estrangers”. A partir d’ara seguiran una sèrie de vies més o menys correctes, pressionats sempre per les filtracions a la premsa i per les urgències dels superiors. També s’hauran d’enfrontar a supremacistes contraris a l’afluència incontrolada d’immigrants.

Assassins-sense_rostre
Contraportada del llibre d’Henning Mankell Assassins sense rostre

I tot això sense haver de desatendre les necessitats d’un pare intransigent, vell i solitari que no para d’exigir-li temps i companyia. I el desencís de veure’s privat de l’escalf de la família. I la necessitat de sentir-se estimat que, més sovint del necessari supleix amb un excés d’alcohol. I els errors que també cometen la gent de bona voluntat.

Si comences a llegir, estimat lector, per l’ordre de publicació, t’aniràs trobant els personatges i els records de les persones estimades que s’aniran incorporant. Si ho fas de manera aleatòria tampoc no passar res, suposo que tots ho hem fet així. Però posats a aconsellar-te et diria que ho fessis tal com toca, primer pel llibre d’avui i després per aquell de Riga. I no dubto que t’ho passaràs molt bé.

Assassins-sense_rostre
Escut de la província d’Escània

Aleix Font, 12 de març de 2021

 

&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&

els-gossos-de-riga
Portada del llibre

ELS GOSSOS DE RIGA

HENNING MANKELL – Kurt Wallander

Abril de 1992

Traducció Meritxell Salvany Balada 2002

Tusquets Editores S.A.

A la comissaria de policia de Ystad, a Suècia, reben l’avís que aviat trobaran un bot a la deriva amb dos cadàvers dins. L’informant no es vol identificar però ha dit la veritat, l’endemà una senyora que passeja el gos es troba el bot encallat a les roques. Per la climatologia i pels corrents marins, i també per un altre informant que tampoc no es vol identificar, estableixen que el bot prové de Letònia, un país recent independitzat de la Unió Soviètica. I això farà que un policia letó vingui a assessorar i a fer-se cas de la investigació.

Mankell-Riga

El policia letó és un bon home que, moderadament, congenia amb l’inspector suec Kurt Wallander. Però la convivència és breu perquè aviat torna al seu país, i de seguida és assassinat allà. Ara és Wallander qui anirà a Riga per donar un cop de mà a la policia letona, però aviat es trobarà amb un ambient enrarit fet de secrets, malfiances i joc brut. D’una banda hi ha un moviment d’independència que treballa per trencar definitivament els lligams amb Rússia. De l’altra hi ha una policia militaritzada amb clars comportaments soviètics i amb uns privilegis impensats als països democràtics, als que no pensen renunciar. Això no s’ho esperava el nostre policia, i quan li diuen que mitjançant una delació han pogut atrapar l’autor, ell no s’ho empassa. Però no hi pot fer res i ha de retornar al seu país.

Letònia

Però la dona del policia assassinat li demana ajuda i ell, utilitzant una trama clandestina de resistents independentistes,  hi tornarà. I ara la cosa serà totalment diferent, perquè sense cap ajuda, sense el suport dels càrrecs policials, sense ni tant sols poder comptar amb una xarxa de resistència organitzada, la feina és molt difícil, tant que perillarà la seva vida i podria ser que no se’n sortís.  Tan complicada és la situació que jo no puc revelar el desenllaç. Caldrà que llegiu el llibre per saber si hi haurà noves aventures d’aquest famós policia suec.

Una cosa sí que us puc assegurar, que la lectura no us serà pesada, ja ho veureu. Llegiu aquesta espectacular història i segurament us passarà com a mi, que em vaig tornar un fervorós seguidor de totes les novel·les de l’autor, fins al dia de la seva mort real.

 

Aleix Font, 12 de febrer de 2021

&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&

Lleona_blanca

LA LLEONA BLANCA

HENNING MANKELL

 

Traducció Carolina Moreno

Tusquets Editors

482 pàgines

En aquest llibre, Mankell ha escrit un llibre meravellós en el més pur estil de sèrie negra on la tensió hi és constant. Les anades i tornades, de Suècia a Sud-àfrica, ens van deixant amb l’ai al cor i amb aquell desig d’intervenir, d’avisar uns i altres sobre els perills immediats que els assetgen si no estan prou al cas.

Lleona_blanca

La història transcorre durant els primers anys del mil nou-cents noranta, quan a Sud-àfrica s’estava gestant la transició del règim d’apartheid posant fi a segles de segregació i d’opressió racial. D’una banda, la majoria negra pressionava de manera insuportable per aconseguir la igualtat i la democràcia plena. De l’altre, la minoria blanca, comandada per la influència boer, imaginaven filigranes per a cedir el poder a canvi d’una immunitat que els permetés seguir gaudint dels privilegis socials i econòmics que havien acumulat i, també, la seva impunitat pels abusos de poder comesos fins llavors (no us sona de res això? No hi trobeu una gran afinitat amb el règim feixista espanyol?).

Lleona_blanca

La branca més dura del sector boer no estan del tot d’acord amb l’estratègia governamental i planegen un atemptat contra Nelson Mandela, cosa que provocaria l’ira dels seguidors i la intervenció de la policia i l’exèrcit blanc. I per això envien un sicari a Suècia per rebre entrenament d’un element de l’antiga KGB. Però l’estupidesa d’aquest agent provocarà un desgavell incontrolable (no es pot posar un elefant dins d’una botiga de ceràmica).

Henning-Mankell---Lleona-blanca(4)-xeb

Una dona, propietària d’una immobiliària, es perd quan va a valorar una finca i per error entra a preguntar a la casa equivocada. L’exagent del KGB, en l’afany de no deixar caps per lligar no dubta en eliminar aquest possible testimoni. I això provocarà la intervenció del nostre inspector Kurt Wallander. A partir d’aquestes dues premisses, i completament a cegues encetarà una recerca plena d’imprevistos i d’accidents. Les confabulacions dels sinistres entramats de les acaballes del règim de l’apartheid sud-africà espeteguen brutalment a la plàcida regió d’Escània, al sud de Suècia, i el reflexiu inspector Kurt Wallander s’hi veurà abocat a intervenir.

Lleona Blanca-Nelson Mandela
Nelson Mandela en els anys d’aquesta novel·la (imatge d’internet)

Llibre excepcional en el món de la literatura negra on no només hi intervenen assassins i policies, també ens contextua uns moments transcendentals de la història africana, amb noms i situacions reals ben presents a la memòria dels lectors d’una certa edat. Llibre imprescindible pels seguidors dels èxits d’aquest inspector suec.

 

Aleix Font, 27 de març de 2021

&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&

Falsa-pista

LA FALSA PISTA

HENNING MANKELL

 

Traducció Meritxell Salvany

Tusquets Editors

479 pàgines

En el context dels campionats mundials de futbol l’estiu de 1994 (en els que Suècia hi va fer un bon paper) a Escània s’hi estan produint uns assassinats brutals en els que la policia hi està desconcertada. Estem als volts de Sant Joan en plena disbauxa de revetlla i pràcticament a tocar de les vacances. Per acabar-ho d’adobar, l’antic comissari, Bjorn, ha sigut ascendit i ha marxat de la comissaria d’Ystad, i fa que tot sembli més provisional, més precari. El primer mort no compta perquè és un suïcidi, una noia jove de disset anys que s’ha encès amb uns bidons de gasolina. Els altres  són personatges importants de la societat sueca als que han arrencat la cabellera, a l’estil dels indis sioux.

Falsa-pista

El comissari Kurt Wallander haurà d’assumir el comanament de la investigació i guiat per la seva intuïció davant les proves que va veient, seguirà una pista falsa (o una falsa pista, que ve a ser el mateix), i tan falsa que el lector acabarà tenint la sensació que la policia sueca s’hauria pogut estalviar molt feina si després del primer mort s’haguessin pres unes bones vacances i no haguessin tornat fins que veiessin que només faltaven una vintena de pàgines per acabar el llibre. Però, és clar, com ho havien de saber?

Falsa-pista

Tot i així en surt un molt bon llibre on, encara que les deduccions els estiguin allunyant de la resolució del cas, el lector anirà veient que els passos són adients amb les proves que s’hi troben. Kurt Wallander és un policia honest i sensible que pateix molt amb allò que es va trobant,  i per acabar-ho d’adobar està envoltat d’una vida humana, com tothom, on també hi pesen les obligacions familiars i sentimentals. Com s’ho farà si al final no pot portar el seu pare a Itàlia tal com li havia promès? Què i com li ho dirà a la seva nova companya sentimental que la setmana que s’havien promès per estar junts se’n pot anar en orris? I tot això a dins del cap, i nits de no dormir, i sang, molta sang que també pesa, li crearan una angoixa que ja veurem si no li passarà factura.

Falsa-pista

És un molt bon llibre, ja ho he dit i ho he de repetir, perquè un cop dit també he d’aconsellar a aquells que no llegeixen gaire que no s’hi embranquin; diria que és un llibre de nivell només assequible als que hi poden passar estones, llargues estones a gaudir de la lectura, d’aquest plaer íntim que et fa desitjar i pensar sobre allò que hi està passant. Perquè també ho he de dir, el lector ben aviat sabrà qui és l’assassí, però no tenim manera d’advertir al nostre inspector perquè prengui el camí correcte. I també, com un nuvolet fosc hi ha aquella por, aquell perill que poden córrer ell i sobretot la seva filla Linda, que té la virtut d’anar a visitar el pare en els moments més crítics.

Falsa-pista

Als altres, als que teniu temps o sabeu trobar-ne, als que us agrada que la lectura sigui llarga i plena, llegiu-lo, veureu quina manera tan bonica de passar l’estona és llegir un llibre, aquest llibre d’Henning Mankell.

 

Aleix Font, 2 d’abril de 1921

 

&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&

Henning-Mankell-Amb-l'alè-al-clatell

AMB L’ALÈ AL CLATELL

HENNING MANKELL

Traduït del suec per Carolina Moreno

Tusquets Editors

518 pàgines

 

 

El llibre que avui ens ofereix Henning Mandell és fins ara el millor dels que he llegit de la sèrie de Kurt Wallander. Entremig de les investigacions d’assassinats ens va explicar diverses històries a través dels pensaments i de la vida del protagonista. Hi veiem un esfondrament físic  per culpa dels mals hàbits alimentaris i de rutines físiques de Kurt Wallander, i també de la societat tal com l’havien conegut fins ara, fins que al final del relat no saps ben bé quina  era en realitat la novena víctima que l’autor ens volia assenyalar, si l’assassí, si el policia o si la societat sueca i occidental en general. . «A quina distància tenim, en realitat, Bosnia? –es pregunta en un moment-. Potser la tenim molt més a prop del que jo em pen­sava.»

Henning-Mankell-Amb-l'alè-al-clatell

Avui ens parla d’un misteriós assassinat de tres joves que celebraven la nit de Sant Joan (que a Suècia no és al mateix dia que a Catalunya. Allà es celebra el cap de setmana més proper després del solstici d’estiu, o sigui del vint-i-u de juny). Impensadament també assassinen un policia company de Kurt Wallander. I amb això n’hi ha perquè et pugi la mosca al nas. Després, tal com passa en les històries d’Henning Mankell, la situació es va complicant i, tot i que el lector ja sap per on van els trets, patiràs de veure que a vegades no prenen l’opció més correcte. I, com s’ho fa per anar conduint el vaixell cap al port correcte? Doncs pensant, plantejant-se les coses lògiques i també aquelles que fan mal a la vista: Com pot ser que l’assassí sabés tantes coses de les seves víctimes, coses que a vegades no sabia ningú més,  llocs secrets, hàbits desconeguts per la resta de la humanitat i que ni tan sols ni els familiars ni els seus millor amics no coneixien. Així, rascant aquí i allà a vegades troben rovellons.

Henning-Mankell-Amb-l'alè-al-clatell

Henning Mankell és un geni, una d’aquelles persones capacitades per escriure amb categoria fins a deixar-nos bocabadats. Ell no fa com el Colombo que només entrar en escena ja sospita del veritable assassí, Henning Mankell vesteix el seu inspector de persona humana i el fa dubtar, el fa errar i a base de treballar molt més del que pot suportar acaba trobant el camí correcte de la feina ben feta. Després, estimat lector, mirant enrere hi acostumes a trobar el preu sempre car de les persones que hi han deixat la vida mentre els policies no han aconseguit aturar el monstre que es dedica a assassinar. Però comprens que era necessari omplir cinc-centes pàgines de relat, perquè altrament hauria fet trampa. I això, ni Hanning Mankell ni Kurt Wallander, ni potser tampoc nosaltres, no ho permetrien mai.

Henning-Mankell-Amb-l'alè-al-clatell(4).-

Aquest llibre té 518 pàgines de lletra tirant a petita, i això fa que la lectura duri més del compte. És un d’aquell llibres no aptes per lectors ocasionals perquè al cap de massa dies de llegir podria passar que ja no recordessin cap dels personatges que hi van apareixent. També per la gran extensió del relat hi surten molts noms, la majoria són d’aquells que revenen i que et poden destrossar l’orientació si per aquelles coses n’has perdut la seva adreça.  Hi van apareixent, amb diversa periodicitat, més de cinquanta noms, potser més dels que molta gent coneix en la seva vida. Ara bé, si tens temps i ganes de llegir t’ho passaràs molt bé caminant pels carrers d’Ystad de la mà de Kurt Wallander, patiràs les seves angúnies i et sorprendran els seus raonaments, no tots encertats  però sempre lògics amb les pistes que té a la mà. És un llibre de categoria d’aquells que et deixen millor quan els has llegit.

 

Aleix Font, 14 d’abril de 2021

&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&

 

El tallafoc
Portada del llibre

EL TALLAFOC

HENNING MANKELL

Traducció Carolina Moreno

Tusquets Editors

491 pàgines

 

Un tallafoc és una zona de bosc  neta de brolla que pretén que, en cas d’incendi  el foc no passi més enllà. Quan jo era jove també hi havia  incendis forestals, però els pagesos de Torrelles sempre els apagaven amb aquesta tècnica del tallafoc- Més tard, els enginyers forestals sortits de les universitats els van prohibir en uns protocols d’obligat compliment, i això va contribuir  a que els incendis prenguessin unes dimensions mai conegudes fins llavors. Recordo un antic bomber voluntari dels Solsonès que em recriminava les actuacions dels bombers durant els terribles incendis que van assolar el territori provinents de la Segarra i es lamentava “Ens van prohibir de fer tallafocs”.  La paraula tallafoc s’utilitza, metafòricament, sempre que alguna tècnica permet l’expansió d’alguna cosa, normalment maligna. Així, en el cas del llibre d’Henning Mankell ho podem llegir referit a pistes falses que es van sembrant per entorpir el progrés de les investigacions de Kurt Wallander, i també en la falta de defenses, tallafocs, en la informàtica mundial que connecta les grans institucions, sobretot econòmiques, de l’univers.

el tallafoc

Just després de la mitjanit, el 6 d’octubre de 1997, un home mor després de treure un comprovant del caixer automàtic. Quasi simultàniament  dues noies adolescents assassinen un taxista per robar-li una misèria. Mai no s’havia vist a Ystad una cosa similar. Quan els pregunten, tan la més gran, divuit anys, com la més jove, catorze anys, diuen el mateix: “necessitàvem diners”. I després se succeeixen les morts de manera incomprensible però que van teixint una malla que ho connecta tot amb una lògica segura però alhora  incomprensible. Sort que per aquelles coses que a vegades passen inclús a les millors famílies, els dolents es deixen pel camí alguns detalls que permeten a la policia estirar algun fil. En un d’ells hi troben una connexió informàtica que situa Ystad al centre del món. És possible que des d’allà és pugui iniciar una catàstrofe de dimensions còsmiques? És possible que algú que viu a Angola estigui movent els fils a Ystad? Només un noi adolescent els podrà guiar pels enrevessats camins de l’electrònica.

Henning-Mankell-El tallafoc

A més a més d’aquesta trama trepidant també s’hi lliguen els problemes personals de Kurt Wallander, el primer dels quals és una senzilla bufetada que li venta a la noia més jove de les que van participar a l’assassinat del taxista. Malauradament un fotògraf d’un diari li ha fet la foto que el compromet, el desacredita i li pot costar la carrera professional. També hi ha la devastadora sensació de solitud. Separat de la seva dona Mona, allunyat de Baiba, la dona que l’havia il·lusionat, amb la seva filla independitzada i amb cap amic amb qui fer una cervesa i poder parlar de tot allò que no és important però que a fi de comptes és el més important per continuar vivint, Kurt Wallander no veu altra opció que escriure a una agència matrimonial per veure si li surt alguna cita.

Henning-Mankell-(9)-.

El final no us l’explicaré però estic segur que tots us l’imagineu. De totes maneres, una vegada resolt el cas, Kurt Wallander es vesteix de solitud i comprèn que no té ningú, ni parella, ni filla, ni amics i ni tant sols els companys de la comissaria de policia. Una frase on parla de la seva professió comparant-la amb els policies del futur, on els coneixements informàtics seran indispensables, també defineix  una mica la seva desesperació:  “Més tard, en aquest mateix sentit, s’havia vist obligat a acceptar que realment s’havia fer vell. Un gat vell que no podia aprendre nous trucs”.

Aquest llibre es va escriure l’any 1998, quan l’informàtica anava creixent però encara no havia arribat a la dimensió que té en l’actualitat. Certament aquesta història és una mica premonitòria de tot el que està passant avui en dia i que, de ben segur anirà augmentant.

 

Aleix Font, 24 d’abril de 2021

&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&

 

BOTES D’AIGUA SUEQUES, d’Henning Mankell

Tusquets Editors

Traducció de  Montserrat Pagès Vila

380 pàgines.

Hanning-Mankell

Botes d’aigua sueques no té res a veure amb els llibres de la sèrie de l’inspector Kurt Wallender. Aquí no hi ha detectius ni assassins, tan sols algun que altre incendi que al final, ves què? A qui li importa un incendi més o menys? Allò que sí que és important a la vida de les persones és el fet d’estar-se sol (la sol·litud com una llosa, com una epidèmia a l’arxipèleg on viu el protagonista), o de tenir un amic o una amiga quan ja has fet setanta anys. O una filla que no coneixies i que ara et donarà una néta. I les botes d’aigua sueques com un signe d’identitat d’un món que ja s’acaba.

El protagonista, Frederik Welin, es queda sense casa a causa d’un incendi. Sort que allà al costat hi té una caravana on hi pot viure. Però la policia, que és policia a tot arreu, sospiten que si no hi ha cap més culpable el culpable deu ser ell. Ves per on! Sense casa i amb l’angoixa que el detinguin per piròman. Viu sol a una illa i sort en té que a les altres illes hi viuen persones, tant solitàries com ell, que s’ajuden en allò que poden.

Botes d'aigua sueques

Té una filla que va conèixer no fa gaire i que cada dia s’estima més. Aquesta filla és carterista de professió, treballa al metro de París i sembla ser que es va guanyant la vida. Però aquest ofici té uns riscos entre els quals hi ha que la policia et detingui. I ja em tens el pobre pare viatjant fins la ciutat dels francesos per ajudar a la família.

Botes d'aigua sueques

I una amiga molt més jove que ell també li acompanya. Ai l’amor! Que no perdona ni el cor dels avis. I resulta que ell vol i dol, i ella ni poc ni res. Així doncs, per què hi vas? Enigmes de la vida. Ei, i un amic insubornable que està sempre a punt per donar-li un cop de mà. Un amic tan fidel que no cal ni que li parlis, ni els silencis no es fan estranys. Però ja se sap que a la vida no tot és blanc, no tot és clar, no tot és bo…. o, potser sí que tot és bo.

Botes d'aigua sueques

A mi m’agraden més els llibres de l’inspector Kurd Wallander. Però aquest també m’ha agradat. Potser no tant, però té aquella olor de fusta vella, aquella sensació que tots hi arribarem, si no ens morim abans, a tenir setanta anys i els nostres actes seran més lents, la nostra visió més a ran de terra i els nostres somnis més antics.

Ni que sigui perquè un dia el passeu en companyia d’aquell inspector tan entranyable, feu-me cas.

 

Aleix Font – 16 de febrer de 2017

Related posts


Warning: count(): Parameter must be an array or an object that implements Countable in /homepages/38/d618625600/htdocs/clickandbuilds/AleixColonia/wp-includes/class-wp-comment-query.php on line 399

Leave a Comment