Elena Vavilova, en aquest llibre que ha servit d’inspiració per a la sèrie de televisió The americans, descriu la seva pròpia vida en una biografia novel·lada en la que ha canviat noms i llocs per poder dir que en realitat es tracta d’una novel·la. Però tant ella com la protagonista de la història, Vera Sbíblova, van exercir d’agents il·legals (fantasmes segons la nomenclatura americana) durant molts anys al Canadà i als Estats Units, tant ella com la protagonista es va casar amb el company d’estudis, Anton Viazin, i van tallar arrels per emprendre aquesta activitat tan difícil, increïble, arriscada i absolutament sacrificada. Tan ella com la protagonista van tenir dos fills americans. En fi, que tan ella com la de la novel·la van viure tot allò que s’hi descriu.
Contraportada del llibre
Deixen pares, familiars, amics i referències per traslladar-se a uns països estranys per a ells, dels que n’han d’aprendre els idiomes (fins a parlar-los a la perfecció), costums i fins els gestos per a no delatar-se. Han de crear-se unes històries (llegendes) creïbles i comprovables (noms d’escoles, de mestres, de fets suposadament viscuts etc), s’han d’introduir a la comunitat on viuen, fer-hi amics, crear-se unes bombolles de coneguts i saludats, i fins i tot ser els millors amics de veïns o de companys de feina. Altrament no poden mantenir cap contacte amb allò que han deixat enrere, pares, idioma, gustos etc, fins al punt que els seus fills van afirmar que mai no els havien escoltat parlar en rus.
Currículum d’Elena Vavilova a la solapa interior
Aquest llibre té 421 pàgines i en elles s’hi expliquen també anècdotes, inquietuds, habituds, rutines que són el dia a dia d’una activitat que accepten amb goig només per l’amor que tenen cap a la seva pàtria, la seva gent, els seus. Quan van decidir tenir fills, la Vera, llavors Catherine Gautier, opta per tenir-los (són bessonada) de manera natural, sense cap mena d’anestèsia, perquè s’havia donat el cas d’una altra il·legal que sota els efectes de l’anestèsia va començar a parlar en rus i això la va delatar. Viure sempre mirant enrere, amb la sospita de ser seguits, amb el temor de ser escoltats, amb l’ai al cor de ser descoberts. I la gran admiració vers els seus instructors i els seus superiors (curàtors) que estan sempre pendents d’ells per ajudar en allò que puguin. Admiració que és recíproca, perquè els superiors també senten respecte i veneració cap aquestes persones que accepten donar-ho tot pel seu país.
Tomsk, ciutat comercial i industrial de Sibèria. Ciutat d’Elena Vavilova
A mi el llibre m’ha captivat. No per la poètica sinó per la història, pel relat, per la manera de ser i de pensar tan similar a la meva. Què no donaria jo pel meu país si calgués fer-ho? Què no van donar la majoria dels valents de l’u d’octubre plantant cara indefensos davant els armats espanyols que van entrar a mata degolla contra el poble desarmat? Però passar tota una vida renunciant a parlar en català, renunciant a escoltar el català, a l’escudella, al tió de Nadal, a la meva gent…. no sé si ho podria superar. Aquest llibre també m’ha fet pensar que nosaltres rebem les informacions ( tot allò que ens serveix de base per valorar conductes i fets) sota el prisma i el garbell del costat americà. És realment així com va ser la Història? O potser hi ha altres maneres d’interpretar-la. Podria fins i tot ser que aquesta gent, que arrepleguen milions i milers de milions d’euros o de dòlars pel seu benefici particular, en realitat no fossin els bons. Tampoc no dic que ho fossin els buròcrates apoltronats que dirigien l’altra cara de la moneda. Però la gent que els seguien cegament, aquells potser sí que eren els bons.
Aleix Font, 8 de novembre de 2021
Capítols
Pròleg – Fidem habeo
Capítol 1 – Esperança eterna i entusiasme són les riqueses més grans de la joventut(Rabindranath Tagore)
Capítol 2 – El caràcter d’un home és el seu destí (Heràclit)
Capítol 3 – La lleialtat dels canalles és tan poc de fiar com ells mateixos (Plini el Jove)
Capitol 4 – No tinguis por dels canvis. Gairebé sempre, s’esdevenen just al moment necessari (Confuci)
Capítol 5 – Aplica el teu cor a la disciplina i l’orella a les paraules de ciència (Proverbis 23,12)
Capítol 6 – No podem elegir les nostres circumstàncies externes, però sempre podem elegir com respondre-hi (Epítet – filòsof grec a l’Antiga Roma)
Capítol 7 – El món és un escenari, i tots els homes i dones són actors; tenen les seves entrades i les seves sortides, i un home pot representar molts papers (Shakespeare)
Capítol 8 – Només algú que coneix el seu paper a la perfecció pot improvisar (Jodie Foster)
Capítol 9 – Un ha de ser capaç de fingir, si vol semblar natural (Oscar Wilde)
Capítol 10 – Vestir-se és una manera de viure (Yves Saint Laurent)
Capítol 11 – La guerra no és tan sols commoció, també és prova espiritual i judici espiritual (Ivan Ilín, filòsof rus)
Capítol 12 – Mentre tu no tinguis por, no et faci por defensar-te a tu mateix (Aníbal. General cartaginès.
Capítol 13 – Ningú no és tan valent per no tenir por de les coses inesperades (Juli Cèsar)
Capítol 14 – El feble d’esperit resisteix els reptes, mentre que el fort s’enfronta als reptes (Txinguiz Aitmàtov. Escriptor rus)
Capítol 15 – La victòria sobre l’altre et fa fort, la victòria sobre tu mateix et fa intrèpid (Laozi. Filòsof de l’antiga Xina)
Capítol 16 – Al Canadà, al Canadà – el sol es pon baix. – M’hauria d’haver adormit fa estona, – per què no puc dormir? (Aleksandr Gorodnitski. Poeta soviètic i rus)
Capítol 17 – No té importància si us veieu sovint; el que és important és el significat que dones a aquestes trobades (Enrich Maria Remarque, escriptor alemany)
Capítol 18 – L’home no és la resposta. L’home és la pregunta (Paul Tillich. Filòsof alemany)
Capítol 19 – El fracàs és el nostre mestre i també és una experiència que ens instrueix (Bud Hadfield. Empresari americà)
Capítol 20 – El coratge fa insignificants els cops del destí (Demòcrit. Filòsof grec)
Capítol 21 – Les coses noves mai són del tot noves (Ernst Bloch. Filòsof alemany)
Capítol 22 – Avança per trobar-te amb un futur d’ombres, sense por i amb el cor d’home (Henry W. Longfellow. Poeta nord-americà)
Capítol 23 – Cal conèixer les regles del joc, però és millor que les posis tu (Andrew Stock, escriptor polonès)
Capítol 24 – Sigues sempre sincer, fins i tot, quan no vulguis ser-ho (Harry Truman. 33è president dels Estats Units)
Capítol 25 – Si veus que un negoci té èxit, vol dir que en algun moment algú va prendre una decisió valenta (Peter Drucker, acadèmic nord-americà d’origen austríac)
Capítol 26 – Alguns cops, no cal un científic: cal algú intel·ligent. Tota persona enginyosa és intel·ligent (Jean-Jacques Ruseau. Filòsof francès)
Capítol 27 – Els actes per si mateixos no decideixen res. Les seves conseqüència depenen de les persones (Honoré de Balzac, escriptor francès)
Capítol 28 – L’amor a la pàtria comença per la família (Francisc Bacon. Filòsof anglès)
Capítol 29 – Valent és aquell que deliberadament s’enfronta al perill a fi de bé i no el tem (Aristòtil . Filòsof grec)
Capítol 30 – Gaudeix de les petites coses perquè un dia miraràs enrere i t’adonaràs que eren les grans coses (Robert Brault. Escriptor nord-americà)
Capítol 31 – La tecnologia s’espatlla, però tu no pots espatllar una persona. Llevat que sigui un traïdor (Gevork Vartanian. Antic agent del KGB i heroi de la Unió Soviètica)
Capítol 32 – Pensar no és una diversió, és una obligació (Arkadi i Boris Strugatski, escriptors soviètics)
Capítol 33 – El vostre afable banquer és un sicari econòmic (John Perkins. Economista americà)
Capítol 34 – La desgràcia pot servir com a prova de vertadera amistat (Isop- fabulista grec)
Capítol 35 – En el golf, com en la vida, intentar acabar amb un únic cop, quan en calen dos, sovint comporta acabar amb tres cops (Walter Camp. Esportista nord-americà)
Capítol 36 – Per guanyar per mitjà del xantatge, el més important és ser el primer a començar (Laura Sandi. Escriptora italiana)
Capítol 37 – Veig massa alliberadors però no veig cap alliberat (Alexander Herzen. Filòsof i publicista rus)
Capítol 38 – No existeix la petita traïció (André Maurois. Escriptor francès)
Capítol 39 – Els nens són els nostres jutges del demà (Maksim Gorki. Escriptor soviètic)
Capítol 40 – És millor estar intranquil en el dubte que calmat en la il·lusió (Alessandroi Manzoni. Escriptor itualià)
Capítol 41 – Quantes coses es veuen com impossibles, fins que acaben passant? (Plini el Vell. Autor llatí)
Capítol 42 – Si vols sobreviure, prepara’t per a allò inesperat. (Gerard Durrell. Naturalista i escriptor britànic)
Capítol 43 – La venjança persegueix tothom, però només enxampa alguns (Marie Von Ebner-Eschenbach. Escriptora austríaca)
Capítol 44 – Hem de poder suportar tot allò que no podem evitar (Michel Montaigne. Filòsof francès)
Capítol 45 – I la vida continua. Et podrà semblar horrorosa o preciosa, tot depèn de com te la miris (Erich Maria Remarque, escriptor alemany
Capítol 46 – Els problemes no arriben sols, però la sort tampoc (Romain Rollan. Escriptor francès)
Capítol 47 – Un home necessita poc. Sempre que algú l’esperi a casa (Róbert Rojdéstvenski. Poeta soviètic)
