L’any 1996 em vaig presentar al concurs literari de l’Ateneu de la Colònia Güell, en la modalitat de poesia, i no vaig guanyar. Aquesta setmana, remenant papers he trobat aquella poesia i he pensat penjar-la a la xarxa.
CAMPS DE BLAT DE LA COLÒNIA
Camps de blat de la Colònia
ja s’acosta el mes de juny
feu onades de bandera
goig de mar si es veu de lluny
Piguellats de flors austeres
veig el groc, el roig i el blau,
collaret de ginesteres
per guarnir aquest palau.
Quin esclat de corretjoles
ravenisses i lletsons,
de roselles, cosconilles.
Del color en fan cançons.
Fent serrell a la Colònia
hi ha la clapa de verd fosc.
Pins antics de la memòria
fórem orfes sense el bosc.
Bosc d’Estudi, bosc de Missa,
ombra amiga del passeig.
Dolçament la nit s’atansa
és amic tot el que veig.
Allà al mig de la mirada
les totxanes fan País.
Sembla terra apilotada
que per sostre té el Cel llis.
Sembla cases adormides
però s’acosta el mes de juny.
Traurem taules i cadires,
que la festa ens ve de lluny.
Les orenetes fan sardana,
el rat penat, sopar al carrer,
i no passa una setmana
que no hi hagi res a fer.
Fóra igual el nostre poble
si no hi fóssim els que hi som?
Els camps de blat, les ginesteres…
No són iguals a tot et món?
Tota la gent de la Colònia
homes i dones que som veïns,
portem tots a la mirada
el color dels nostres pins.
Quan anem tots junts a missa
o ens trobem a compra’l pa,
portem records a la camisa
que no es poden oblidar.
Camps de blat de la Colònia,
gent i cel del meu País,
us vull sempre a la memòria
perquè pugui ser feliç.
Colònia Güell, març de 1996
Aleix Font.
