TEMPS BOIG
Traducció d’Anna Casassas
Català Salamandra
267 pàgines
Voldria pensar que a la literatura de suspens italiana hi ha autors boníssims, com a tot arreu, però els que m’han arribat acostumen a ser tots iguals, mig còmics mig màgics, envoltats d’uns col·laboradors peculiars: n’hi ha de normals (o sigui mig bons) i n’hi ha d’inútils absoluts, d’aquells que es van encallar a segon de parvulari i no se’n van sortir. També ho amaneixen amb tocs de costumisme, típics italians (si és que n’hi ha), típics sicilians, típics napolitans etc.
Al llibre d’avui, Temps Boig, Antonio Manzini ens planteja una situació possible (altrament ja gastada per algun altre autor) de què passa quan els segrestadors moren abans d’haver retornar la persona segrestada. Avui, la màfia calabresa, la ‘Ndrangheta, prova d’introduir-se a la regió alpina d’Aosta, al nord de Torí, al parc nacional de Gran Paradiso, mitjançant la concessió de préstecs que els seran retornats amb grans interessos i, en cas de no poder-ho fer se’ls quedaran el negoci.
Als propietaris d’una empresa que encara no han retornat el préstec en les condicions establertes, els segresten la filla com a mitjà de pressió. Però els arreplegats encarregats d’efectuar el segrest s’estavellen en el cotxe i moren sense haver pogut revelar el lloc on l’havien amagat, ben lligada perquè no es pogués escapar. El Viceqüestor Rocco Schiavone, deportat de Roma ves a saber per quina malifeta, li caurà al damunt la responsabilitat de localitzar on és la noia. He de reconèixer que l’estratègia per a localitzar-la no m’ha sembla molt efectiva, però també s’ha de reconèixer que aquest llibre no l’he escrit jo i per tal, ves a saber en què devia estar pensant l’autor. També us he de dir que té un final inesperat que al meu parer reivindica el llibre.
És fàcil de llegir, no és gaire llarg i sovint és divertit. Llegiu-lo si no en tenim cap de millor a l’abast.
Aleix Font, 14 d’agost de 2023.
