AMÉLIE NOTHOMB
EN RIQUET DEL PLOMALL
Traducció de Ferran Ràfols Gesa
Editorial Anagrama
124 pàgines
Amélie Nothomb, segons sembla (dubto perquè no conec l’obra on s’emmiralla), ha fet allò que ja havia fet anteriorment amb Barba Blava, és a dir explicar un conte de Charles Perrault i traduir-lo a la vida actual. Avui fa néixer en Déodat com al nen i l’home més lleig de tot el món, però un dels més intel·ligents. I també la Tremière, com la nena i dona més bonica de totes, però amb una capacitat intel·lectual limitadíssima. Tot i així cadascú té el seu què i d’això en fan virtut. Inexplicablement Déodat enamora totes les dones, i Tremière és fascinant amb la seva estupidesa (això de quedar-se encantada, sense dir cap mot, mirant qualsevol cosa, per exemple una capsa de cleanex, sembla que té un toc de sofisticació). Si heu llegit el conte de fabulista francès de ben segur deveu endevinar el final. Jo que no l’havia llegit, també l’intuïa.
De totes maneres no és pas tan senzill com traslladar els personatges medievals al dia d’avui i ja està. Amélie Nothomb els dóna una personalitat rica i particular que ho fa molt atractiu. El llibre és ple de frases penetrants, d’aquelles que defineixen als grans escriptors.
Aquest llibre és fresc i fàcil de llegir. Si uns agrada com escriu Amélie Nothomb també uns el recomano, tot i que al final potser pensareu, com jo: què m’ha dit exactament?
Aleix Font, 25 de juliol de 2022
