ÀLVAR VALLS – ENTRE L’INFERN I LA GLÒRIA
Edicions de 1984 – Mirmanda
1012 pàgines
Àlvar Valls ha escrit un llibre excepcional que, amb la tècnica dels capítols més o menys curts, fa que la gran quantitat de pàgines siguin fàcils de llegir i que fins i tot encara en voldries més. Entre l’infern i la glòria tracta, com ja deveu saber, de la vida de mossèn Cinto.
La vida de mossèn Cinto, Jacint Verdaguer i Santaló, és coneguda per molts catalans, sigui per la versió que en van fer a TV3, sigui per històries i llegendes que s’han transmès de pares a fills, o sigui per la devoció que va causar als nostres avis: neix a Folgueroles la primavera de l’any 1845 i mor a la Vila Joana, una mansió entre Sarrià i Vallvidrera (ara Barcelona) l’estiu de 1902, i entremig: els jocs florals, les seves poesies, el Virolai, L’emigrant…, la relació amb els marquesos de Comillas, Antoni i Claudi López, els exorcismes, la gran disputa amb el bisbe Morgades, la relació amb la família Duran i etc. i etc.
Per tal, una biografia sobre el personatge més important d’aquells temps que podria ser d’una lectura insuportable si no s’emprèn com una tasca militant. Però no és el cas, perquè Àlvar Valls li ha sabut donar una estructura interessant i a estones fascinant. Àlvar Valls ha fet dos llibres que intercala en capítols proporcionals, ara un i ara l’altre. Un d’ells és la història pròpiament dita, i l’altre és un dietari dels darrers dies de la vida del poeta a la Vila Joana, des del 24 de maig fins el 10 de juny de 1902 on veiem l’agonia provocada per la tuberculosi, malaltia terminal en aquells temps, i també les disputes entre dues tendències polítiques que es disputaven el llegat del poeta de Catalunya, l’home més estimat d’una manera que ara en diríem “transversal”, o sigui, per totes les capes socials del País, i sobretot per les capes populars sovint analfabetes.
Cada capítol i cada subcapítol de la història general van encapçalats per l’estrofa d’una poesia i es fa venir bé per transcriure-la ni que en sigui una estrofa. No així el dietari que explica pèls i senyals de les tensions, intrigues, fets i personatges protagonistes, amb una certa tendència cap al costat popular. En conjunt en resulta una obra extensa, erudita, documentada en paraules, expressions, descripcions i coneixements. En resum, un treball fascinant que encoratjo a llegir
Colònia Güell, 7 de juliol de 2020.
