DONNA LEON – AMB L’AIGUA AL COLL
Traducció de Núria Parés
Edicions 62 – El balancí
348 pàgines
Donna Leon és una escriptora italiana nascuda a Nova Jersei el 1942, i com que és italiana escriu com els italians escriptors de sèrie negra, si més no els que jo conec (de Donna Leon Deixeu estar els nens i La nois dels seus somnis, i d’Andrea Camilleri Un mes amb Montalbano, la dança de la gavina i El moviment del cavall) m’explicaré.
No sóc cap expert, ja ho veiem, però del poc que he llegit d’autors de sèrie negra italians em donen la sensació que tendeixen una mica massa a descriure el caràcter típic italià: bona cuina, mozzarela, corrupció normalment simpàtica, calor i ombra fresca, relacions familiars, funcionaris superiors curts de gambals i avariciosos de la seva posició, algun conegut que sap fer trampes en el que sigui, bona gent, tendència a fer de jutges i deixar escapar a algun delinqüent que en el fons és bona persona, etc. I és tant obvi aquest comportament que a vegades cansa. Ah! i en el cas de la Donna Leon també hi ha una secretària virtuosa de l’ordinador que més que hackejar fa màgia i acostuma a donar-li les solucions de qualsevol problema en safata. Imagineu que algú roba cent cinquanta euros i no sabeu qui és. La solució és ben fàcil, anem a veure la signorina Electra i li demaneu que consulti a l’ordenador en quin banc de tot el món si algú ha ingressat cent cinquanta euros no fa gaire, i ella, clac-clac-clac (teclejarà l’ordinador), us indicarà el culpable, i si no ha ingressat els diners a cap banc, clac-clac-clac, consultarà totes les botigues del món per veure si algú s’ha comprat recentment alguna cosa de cent cinquanta euros i ja està. Ja veieu que és fàcil.
Al llibre d’avui es troben en dos casos, un, el principal és esbrinar la mort d’un home que treballava en un departament d’inspecció de la qualitat de l’aigua. Tot fa pensar que va ser un accident de moto si no fos que l’esposa del difunt, malalta terminal, confessa abans de morir que el seu marit va aconseguir diners dolents. L’altre cas és sobre unes noies joves gitanes romaneses i lladres de bosses i carteres. El primer cas bé, i el segon cas m’haureu de perdonar perquè no sé exactament com ha acabat, però del que se’n desprèn diria que les noies tenen tot el dret a furtar diners dels turistes perquè és la seva feina habitual i tothom té dret a guanyar-se la vida, i en canvi els policies que intenten impedir aquesta diem-ne feina, són una mena d’abusadors que s’aprofiten del seu poder per impedir el treball de les gitanes. Però, ei! de bon rotllo, que això passa a tot arreu, i si no, mireu a Barcelona on sembla ser que els culpables són la gent que no es deixa prendre la cartera, o les persones que al metro avisen a tothom que hi ha unes delinqüents habituals dins del vagó. Sort que hi ha uns jutges que vetllen perquè tothom es pugui guanyar la vida en allò que sap fer més bé.
Resumint, que si voleu saber la calor que fa a Venècia a l’estiu, o la poca feina que hi té la policia, o els menjars preferits, o l’aversió que tenen als turistes (ai els turistes! Els qui no els pateixen no saben el que són), doncs llegiu el llibre, segur que us agradarà.
PERSONATGES HABITUALS
Guido Brunetti – Comissari de policia a Venècia.
Paola – esposa del comissari Brunetti
Chiara.- Filla del comissari Brunetti
Giulio – Fill del comissari Brunetti
Giuseppe Patta – Vice-questore de la policia de Venècia
Elettra Zorzi – Secretària del vice-qüestore i eficient informàtica
Claudia Griffoni – Comissària companya de Brunetti
Foa – Policia conductor de llanxa
PERSONATGES EXCLUSIUS DEL LLIBRE
Signora Tosso – Malalta terminal
Maria Grazia Tosso – germana. Tutora dels fills
Vittorio Fadalto.- Marit de la Tosso. Mor en accident de moto.
Dotoressa Donato – Metgessa a l’hospital de terminals
Domingo – Infermer a l’hospital de malalts terminals.
Veltrini.- Científic cap de l’empresa on treballava en Fadalto
Dotoressa Ricciardi.- Cap de Recursos Humans de l’empresa on treballava en Fadalto.
