SYLVAIN PRUDHOMME

Sylvain-Prudhomme

SYLVAIN PRUDHOMME – PER LA CARRETERA

Traducció Marta Marfany

Editorial Les Hores

253 pàgines

 

Sylvain Prudhomme
Sylvain Prudhomme és un escriptor francès nascut el 1979

 

Sylvain Prudhomme ha escrit una història d’aquelles que sembla que no siguin res i que poc a poc et va amarant com pluja fina fins a fer-te presoner dels sentiments, l’actitud, els comportaments I les opcions dels personatges. Sylvain Prudhomme ha inventat un dels finals més memorables que recordo, a l’estil dels grans films americans.

Sylvain-Prudhomme

Quan jo era jove es va posar mig de moda un altre llibre memorable que es deia A la carretera, d’una temàtica quasi com el de Sylvain Prudhomme;  era d’un escriptor anomenat Jack Kerouac i el van encasellar en el que en van dir La generació beat. Bé, aquest llibre parlava d’uns joves americans que creien, com nosaltres, en la llibertat individual i en l’amistat per damunt de tot, i  a diferència de nosaltres, ho portaven a la pràctica viatjant en autoestop per les grans distàncies  americanes  i fent amics a un costat i a l’altre dels Estats Units. Va ser un estil de vida utòpic, trencador i sense futur, si per futur entenem la vida que portem avui en dia. Aquest llibre va pintar superficialment la vida de certs joves de la meva generació i ens vam llançar (els caps de setmana o durant les vacances) a viatjar per Catalunya en autoestop. Recordo encara paisatges concrets: una carretera comarcal a l’Empordà, una font ran del camí per l’Alt Anoia, una pujada asoleiada a la sortida de Sort, uns camps il·luminats per la lluna a la Segarra, i sobretot aquell respirar com si ens empasséssim el món sencer.

Per la carretera

 Sylvain Prudhomme ha escrit un llibre com aquest però a l’inrevés. Aquí hi ha l’autoestopista que en certa manera modela la vida del protagonista. I també hi ha la gent que es queda a casa i està pendent del què deu fer, d’on deu estar, de quan tornarà. I amb aquesta premissa tot allò que es veu possible, diria que fins i tot tot és fàcil, lògic i inevitable. I la vida també és plàcida i bonica quan t’arreles al lloc que has triat. Vull pensar que la gent és bona a la carretera (no hi trobes ni jutges malejats, ni assassins, ni odis televisius), que de tant en tant, i sobretot quan més ho necessites, trobes algú que amb un somriure també et dóna la mà. I ho vull creure perquè ho vaig viure quaranta anys enrere i perquè la mentalitat de la gent normal no ha canviat pas tant com ens volen fer creure.

Sylvain-Prudhomme
Sylvain Prudhomme, l’autor

Aquest llibre el vaig començar just després d’haver llegit un llibre excepcional de Martí Domínguez i vaig pensar que no en gaudiria perquè, vulguis que no, sempre hi ha la comparació de la densitat dels dos fluids. I us dic sincerament que quan les pàgines de Per la carretera s’anaven fent més primes em sabia molt de greu pensar que estava arribant al final. Em passava el mateix que quan fèiem l’autoestop i l’arribar no era l’important sinó que allò més bonic era el viatjar.

Començo a pensar que la literatura francesa és una opció segura a l’hora de triar.

 

Aleix Font, 1 de gener de 2021

Related posts