SELECCIONS DE LA CUA DE PALLA

Seleccions de la cua de palla

SELECCIONS DE LA  CUA DE PALLA

Edicions 62

 

Seleccions de la cua de palla

Jo vaig descobrir els llibres de La cua de palla quan estava fent el servei militar obligatori a la colònia espanyola de Ceuta, allà pels anys setanta quan els mèrits principals per prosperar en la carrera militar eren sobretot emborratxar-se més, anar de putes i dir els insults més grollers. Començava a haver-hi una fornada de nous oficials  que miraven cap a Europa però encara eren majoria els altres, els que havien fet la guerra i se n’orgullien de pegar als soldadets i de cridar “que mori la cultura”. No cal dir que es prenien com un insult si els catalans parlàvem entre nosaltres en català i ens bordaven de manera automàtica “Hablad en cristiano, coño!” (aquesta darrera paraula era obligatòria).

Seleccions de la cua de palla

 

Per això va ser com un miracle descobrir a la lleixa de la meva bateria (encara que és un terme militar que designa una formació de canons, col·loquialment l’utilitzàvem per parlar de l’habitació on dormíem) una tirallongues de llibrets de color groc escrits en català. Sospito que els militars xusqueros no sabien llegir gaire i mai no els havien fullejat, perquè si haguessin vist que estaven escrits en català no haurien durant ni cinc minuts. El fet és que m’hi vaig aficionar i quan vaig tornar a la vida natural en vaig fer tota la col·lecció.

Seleccions de la cua de palla

En aquesta col·lecció hi va haver dues temporades, la primera (pel meu gust la millor) estava formada per autors majoritàriament europeus i d’una bellesa de lèxic i de situacions impressionant: Sebastien Japristot, Georges Simenon, Pier Very, Friedrich Dürrenmatt.  Després van tornar a començar i llavors ja va ser quasi exclusiva d’escriptors americans, que pel meu gust no tenien el nivell dels anteriors però que eren més famosos, més comercials.

Seleccions de la cua de palla

Tenia a casa els pares dos prestatges amb llibres de color groc. Començava pel número 1 i continuava ininterrompudament fins al vint o al trenta i corresponien a la Col·lecció la Cua de Palla. Després tornava a començar per l’u, ara de la col·lecció Seleccions de la Cua de Palla, i ara ja continuava sense faltar-ne cap fins a més de cent i periòdicament s’anava incrementant conforme n’anaven sortint de nous. Fins que un dia, inexplicablement els vaig perdre tots. Suposo que en un rampell d’aquells que a vegades són normals per més inexplicables que semblin, la meva mare va fer neteja i va decidir que aquells llibrets petits i de color groc no devien ser gaire importants. Quan ho vaig descobrir, al cap d’uns mesos, ja no hi havia res a fer, i tampoc no podia ni volia enfadar-me amb la mare, perquè si tan importants eren per a mi els hauria d’haver anar a buscar i els hauria d’haver custodiat a casa meva.

Seleccions de la cua de palla

Ara encara en rellegeixo algun de tant en tant. Sigui perquè n’agafo de la biblioteca o perquè en alguna parada de llibres de vell en trobo algun. A les mans en tinc un que vaig comprar a una parada del Mercat de Vic. Es titula Amb la por al cos i l’autora és Margaret Millar. Té el número 4 que suposo que corresponia a l’antiga col·lecció, la que també hi havia al quartel d’artilleria de Ceuta.  Només obrir les tapes em trobo amb una inscripció on hi diu “Febrer 1982. Mònica i Ramon”. Està traduït per Rafael Tasis i la coberta és de Jordi Fornas. Diu que és una primera edició dins “Seleccions de La Cua de Palla”: juny de 1981. Aquest llibret concretament té una presentació poc acurada, amb errors greus d’impressió on et trobes que algun paràgraf s’acaba a mitja frase que has d’endevinar com s’acaba,  i on més endavant et pots tornar  a trobar el mateix paràgraf  sencer.

 

Els sis primers llibres editats en la nova Col·lecció, Seleccions de la Cua de Palla són els següents

  1. Dashiell Mannett: La clau de vidre
  2. Jame M. Cain: El carter sempre truca dues vegades
  3. Ross Mcdonald: La mort t’assenyala
  4. Margaret Millar: Amb la por al cos
  5. Sebastien Japrisot: Parany per a una noia
  6. Albert Contoy: Cap de Turc

 

LA CLAU DE VIDRE de Dashiell Hammett

Nr.1 Seleccions de la cua de palla – Edicions 62

Traducció de Rafel Tasis

194 pàgines

la clau de vidre - Dashiell Hammett

A les primeres pàgines, on s’hi especifiquen els Drets exclusius, la traducció, el disseny de la coberta, que és de Jordi Fornas, Dipòsit Legal etc. hi diu també que l’edició original fou publicada als Estats Units amb el títol The glass Key, l’any 1931, i que aquest llibre és una primera edició dins “Seleccions de la Cua de Palla” d’abril de 1981.

Quan llegia aquests autors americans (i de nou em torna a passar) em revenia un regust de material de segona categoria en comparació amb els autors europeus, com si en la versió original o potser en la traducció, hi hagués un component de mentalitat periodística, de inclinació de guionista cinematogràfic, allunyat del sentit literari o líric, dels de casa nostra.  Aquesta mentalitat rude, quasi robòtica dels protagonistes sempre masculins, els allunya de la meva empatia, tot i que finalment sempre acaben traient un regalim de sentiment. A què ve que s’hagin de deixar estomacar fins quasi morir sense que aporti res al relat, si no és que es vol demostrar que són molt forts, molt durs, molt estoics?  En fi, un relat irreal, impossible a la vida normal, però que fan una història de gànsters tal com la imaginem perquè l’hem vist moltes vegades a les pel·lícules.

Dashiell Hamet - La Clau de vidre

En la que ens afecta ens trobem un… no sé què, no sé per què, que és el millor amic de l’alcalde d’una ciutat propera a New York (pot ser Chicago, o Detroid?) i que actua com si fos més que els caps de policia i més que el fiscal. Allà hi ha dos clans, el dels seus, els que haurien de ser els bons però que ja es veu que en el fons són com els altres, i els altres, que són els dolents però que en el fons són com els bons però no estan al poder.  A l’inici del relat, ell, en Ned Beaumont, ensopega amb un mort que resulta ser el fill d’un senador i germà de la noia que estima el seu millor amic.

Dashiell Hammett
Dashiell Hammett – Foto d’internet

Posem antecedents. Un alcalde americà no és com un alcalde espanyol. Aquí ja veiem que qualsevol policia gosa detenir sense proves ni raó a un alcalde i tenir-lo tancat tot un dia només pel fet de ser català . Allà és el cap de la ciutat i tothom, policia, fiscals etc. l’han d’obeir perquè encarna la voluntat popular, i això és sagrat.

Dit això podem continuar amb el relat. Hi ha eleccions per renovar al càrrec de senador, i el seu millor amic, l’alcalde, recolza la candidatura del pare de la seva estimada. Per aquesta raó no es ben vist que no acceleri la investigació d’aquesta cas, com si esperés que passessin les eleccions. Però unes cartes anònimes suggereixen que potser l’alcalde té alguna cosa a veure en aquesta mort.

Dashiel Hammett - Clau de vidre
Chicago anys 1920 – Trobada a internet

Ned Beaumont inicia en solitari unes actuacions que sacsegen totes les conviccions, totes les previsions  dels polítics, de l’opinió pública, dels propers, dels adversaris i fins i tot les nostres, les dels lectors. El final, per imprevist, per  demolidor i per educació no el puc explicar, però us diré que fins i tot a mi, que ho llegia amb manca d’empatia, m’ha acabat agradant. Us diré, això sí, que totes les dones que hi surten s’enamoren del protagonista, que tots els gànsters el respecten (encara que l’estiguin estomacant), que els policies l’obeeixen, que el fiscal li  somriu, que en només un any de viure a la ciutat coneix tots els hotels, tots els restaurants, tots els locals de venda il·legal d’alcohol i de joc… vaja, un autèntic superhome americà.

 

AMB LA POR AL COS, de Margaret Millar

Nr.4 Seleccions de la Cua de Palla

Traducció de Rafael Tasis

Seleccions de la cua de palla
Nr.4 de la novà temporada de Seleccions de la Cua de Palla

Aquest parla d’un metge, Andrew, la dona del qual, Mildred, va morir assassinada fa anys. La dona actual, Lucille, era la millor amiga de Mildred. Un bon dia Lucille reb un paquet enigmàtic i es embogeig de terror. A partit d’aquí s’engegarà una seqüència de morts que posarà sota sospita la totalitat de la família. I fins aquí puc explicar.

Seleccions de la cua de palla
Contraportada del llibre

Tots els llibres de la Cua de Palla són atractius. En el transcurs d’aquest més de cent cinquanta llibres no n’he trobat cap que m’avorrís, sempre m’han captivat i els he llegit “d’una tirada”. Un defecte hi trobo ara, la mida de la lletra s’ha fet petita conforme jo m’anava fent gran i ara ja tinc dificultats per llegir-los amb facilitat. I fora d’això, endavant companys, llegiu-los tots i gaudiu que jo he fet

 

CAP DE TURC, d’Albert Conroy

Nr. 6 Seleccions de la cua de palla

165 pàgines

Albert Conroy Cap de Turc

Driscoll està a la presó complint cadena perpètua per un atracament a un banc que no va cometre i en el que va resultat mort un vigilant. Però un bon dia, inesperadament, li organitzen la fugida. Ell no se’n sap avenir, no entén res, no sap qui ni perquè l’han tret de la presó. Més endavant s’adonarà que el fan servir de cap de turc per un delicte de grans proporcions.

Albert Conroy Cap de Turc

Però Driscoll és un bon home, té bon fons i és lleial. És un home amb el que no s’hi pot jugar perquè té reaccions inesperades que poden fins i tot enfrontar-se al poderós sindical del crim americà. També hi surt una noia ideal sense la qual potser tot hauria sigut molt més difícil.

Albert Conroy Cap de Turc

És un llibre ben escrit on tens la sensació que l’escriptor l’ha repassat vàries vegades per no deixar cap serrell  incontrolat. Tot té una raó, cada pas és lògic i tot s’encamina cap a un acabament lògic, cosa que el fa fàcil i bonic de llegir.

 

Aleix Font

20 de febrer de 2019

 

 

ELS DESAPAREGUTS DE SAINT-AGIL, de Pierre Véry

Nr. 13 de l’antiga Col·lecció de la Cua de Palla

Edicions 62

182 pàgines

Seleccions de la cua de palla
Nr.13 de la Primera Temporada de la Col·lecció de la Cua de Palla

A l’internat de Saint-Agil, a l’acabament de la darrera classe de la tarda un noi és expulsat d’estudi i s’ha de presentar al despatx del director. Ja ningú no el tornarà a veure. Incomprensiblement ha desaparegut en el curt trajecte que separa el despatx de la classe, separat tant sols per l’encreuament de dos passadissos que formen una creu grega.  Aquesta no serà la darrera desaparació. I abans de la darrera hi haurà encara un assassinat.

Seleccions Cua de Palla
Contraportada del llibre

Els Chiche-Capon són una secta secreta formada per tres estudiants de l’internat. Tenen com a objectiu fugar-se de l’escola per viatjar fins als Estats Units d’Amèrica on la vida és una aventura constant, on els homes masteguen constantment xiclet, on la fortuna feta de dòlars està esperant a que la vagin a collir. I vet aquí que un bon dia reben a l’internat la postal d’un dels alumnes.

Seleccions de la cua de palla.Saint-Agil
L’autor, Pierre Véry, en una foto trobada a internet

De jove vaig llegir tots els llibres de la col·lecció de la cua de palla fins als cent quaranta molts dels que van anar editant periòdicament i que jo esperava amb  candeletes.  Però de fet havien sigut dues col·leccions. Primer van traduir i editar  una vintena de llibres, la majoria dels quals d’autors europeus, i després van tornar a començar pel número u fins arribar a aquells cent quaranta que vaig anar comprant en una col·lecció molt estimada, els quals corresponien a autors americans.

Cua-de-Palla-Pierre-Very
Relació dels llibres editats en aquell moment a la Cua de Palla

En aquells temps era un entusiasta de la primera temporada, d’aquells autors que sentia tan propers i amb unes temàtiques que evocaven les de Sherlock Homes, Hercules Poirot, i amb paisatges i personatges que veia a la meva imaginació. La segona temporada, amb llibres genials també, ja em semblava més llunyana, amb detectius durs, de cigarret sempre a la boca, de got de whisky i cop de puny fàcil.

Cua-de-Palla-Pierre-Very

Tota la meva col·lecció, per qüestions de la vida i dels canvis de casa em va desaparèixer, i després de molts anys he tornat a llegir-ne algun  espigolat per nostàlgiques compres a les piles dels llibres de vell. No sé si uns ha passat a vosaltres que alguns llibres molt idolatrats en la vostra prehistòria  avui us han semblat  normalets, molt més fluixos del que us podríeu  haver esperat.  El llibre d’avui és un d’aquests, senzill, poc atractiu, sense mèrits per poder-lo recomanar.

 

Aleix Font

18 de gener de 2019

 

Aleix Font – 1 de febrer de 2019

Related posts


Warning: count(): Parameter must be an array or an object that implements Countable in /homepages/38/d618625600/htdocs/clickandbuilds/AleixColonia/wp-includes/class-wp-comment-query.php on line 399

Leave a Comment