Editorial Proa
347 pàgines
Raquel Ricart i Leal, nascuda a Bétera l’any 1962, és una escriptora valenciana que ha conreat diversos gèneres literaris, sempre en valencià.
Literàriament es donà a conèixer en guanyar un accèssit dels premis Malvarrosa (1980) amb la narració I entre tant de núvol, ni un glopet de flor. Té diversos llibres publicats: El ciutadà perfecte, En les mars perdudes.la novel·la negra Un mort al sindicat , les novel·les juvenils Van ploure estrelles , que ja porta diverses edicions, El quadern d’Àngela ), Ha guanyat diversos premis literaris.
El llibre que ara comento és un garbuix. O potser sóc joc que ja no sóc el que era. De ben jove vaig llegir sencer i pràcticament d’una tirada, aquell llibre famós del Gabriel Garcia Marquez, Cien años de soledat, i no vaig perdre el fil en cap moment (altrament he de dir que em va fascinar, el llibre). Ara en canvi he de prendre notes de noms i situacions per no entrebancar-me i perdre el fil del relat. Potser sóc jo. De totes maneres, l’autora comença el llibre amb una pàgina titulada “Mapa” i diu això: Hi ha una dona gran, vora una estufa de llenya, que escriu en una llibreta de ratlles. Es diu Nora. Hi ha una dona que escriu sobre aquesta dona gran que escriu vora l’estufa de llenya en una llibreta de ratlles. És l’escriptora. Hi ha encara una altra dona que escriu sobre l’escriptora que escriu sobre aquella dona gran que escriu vora l’estufa en una llibreta de ratlles. Sóc jo. Hi ha una dona que escriu. Però quan en treus l’entrellat i desfiles el filat, tot té llum i coherència. I és bonic, molt bonic.
Per si el voleu llegir, cosa que us recomano, trobareu que no us aixafo res si us explico que en realitat hi ha dues dones, una que s’anomena “Jo” i una altra que és “l’escriptora”, i també hi ha la Nora que és una dona de ficció, personatge d’una novel·la que estan escrivint entre les dues, la una perquè és l’escriptora, i l’altra perquè ha viscut molt i li passa a l’escriptora notes i escrits que aprofitarà i que incorporarà al seu relat.
I llavors ens trobarem amb tres biografies, tres històries de tres dones que t’atrapen amb els seus problemes que no són menors, ans al contrari, són uns drames descomunals que, com passa a la vida real, els superes vivint. Coneixeu l’Eva Mozes Kor? La noia que va sobreviure a l’Holocaust després d’haver patit, juntament amb la seva germana bessona Míriam, els experiments del sinistre doctor Mengele al camp d’extermini d’Auschwitz. Doncs també hi surt com a mostra del patiment i del perdó. Ho dic perquè veieu que no us parlo d’un llibre superficial sinó d’una fondària que pot passar per alt si no hi parem esment.
Llegint autors valencians he arribat a una conclusió: o bé he tingut molta sort i m’ha tocat llegir els bons escriptors del sud, o bé és que allà tots els escriptors són bons. La veritat és que he quedat satisfet i per això us el recomano.
Aleix Font, 17 de febrer de 2023.
